L’Institut Català de Finances incrementa un 81% el finançament a les comarques gironines

La Trobada Empresarial que l' institut català de finances ha celebrat aquest dilluns a Girona i on ha passat balanç del 2024 Data de publicació: dilluns 07 d’abril del 2025, 17:26 Localització: Girona Autor: Cedida per l'ICF
La Trobada Empresarial que l'ICF ha celebrat aquest dilluns a Girona i on ha passat balanç del 2024 Data de publicació: dilluns 07 d’abril del 2025, 17:26 Localització: Girona Autor: Cedida per l'ICF

L’Institut Català de Finances (ICF) ha registrat un increment del 81% en el finançament a les comarques gironines durant el 2024, mobilitzant un total de 99,4 milions d’euros en préstecs i avals. Aquest increment representa una clara aposta de la banca pública de promoció de Catalunya per impulsar l’economia de la regió i ajudar a fer realitat els projectes i inversions empresarials en una de les àrees més dinàmiques del país.

Durant l’any anterior, 2023, l’ICF havia atorgat un total de 55,1 milions d’euros, una xifra que reflecteix el fort creixement experimentat en només un any. Aquest augment ha estat possible gràcies a l’estratègia d’expansió de la banca pública a través de la seva oferta de finançament a llarg termini, dissenyat per acompanyar les empreses en els seus projectes d’inversió i expansió. Així mateix, aquesta estratègia ha permès millorar l’accessibilitat al finançament a empreses que, per diferents motius, no poden obtenir els recursos necessaris a través del sector bancari privat.

En concret, el 2024, l’ICF ha beneficiat un total de 174 empreses i entitats de les comarques gironines, un 87% més que les 93 que van rebre finançament l’any passat. Aquest increment no només demostra l’interès creixent de les empreses per les solucions que ofereix l’ICF, sinó també l’efectivitat d’aquesta entitat pública en la seva missió d’impulsar l’economia catalana a través de la promoció de projectes empresarials sostenibles i innovadors.

El sector industrial ha estat el que més ha rebut finançament, amb un 36% del total, seguit pel comerç, el turisme i el transport amb un 23%, i l’habitatge social, que ha captat un 21% del finançament atorgat. Aquesta diversificació en els sectors beneficiats demostra l’ampli ventall d’àrees en què l’ICF actua com a agent de suport i complement al finançament privat, contribuint al desenvolupament de diversos àmbits econòmics i socials de la regió.

L’increment de la quantitat de préstecs i avals, així com l’augment de les empreses beneficiades, coincideix amb una estratègia de l’ICF per consolidar la seva presència a les comarques gironines i continuar creixent com a banc públic de promoció. En aquest sentit, la consellera delegada de l’ICF, Vanessa Servera, va subratllar durant la Trobada Empresarial celebrada a Girona, que les dades d’activitat de l’ICF a les comarques gironines són un reflex clar del compromís de l’entitat amb la tasca de “fortir i ajudar cada cop més clients a fer realitat els seus projectes i inversions”. Servera va afirmar que l’ICF ha estat fonamental en el suport a l’economia de la regió i va destacar que, durant l’any passat, la banca pública va duplicar els delegats comercials a la vegueria de Girona, passant de dos a quatre, com a part d’un esforç per millorar el servei i l’orientació als clients.

Des de la seva creació fa 40 anys, l’ICF ha actuat com a complement indispensable al sector bancari privat, contribuint a donar resposta a les necessitats financeres d’un gran nombre d’empreses, entitats i projectes a Catalunya. El paper de l’ICF és essencial per als projectes que, tot i ser viables i necessitar finançament a llarg termini, no troben una solució viable en els canals tradicionals de finançament privat. Aquesta tasca de complementar els bancs privats s’ha consolidat al llarg dels anys, i les empreses gironines han pogut veure els fruits d’aquesta tasca amb l’augment de la seva competitivitat i la realització de nous projectes.

Una de les claus de l’èxit de l’ICF és la seva capacitat per adaptar-se a les necessitats concretes de cada projecte, oferint préstecs a llarg termini i avals que permeten als empresaris afrontar les seves inversions amb més seguretat i garanties. La consellera delegada va destacar la importància de poder disposar d’una entitat que complementi els bancs privats en projectes estratègics i transformadors per a Catalunya. A través de la seva oferta de finançament diversificat, l’ICF ha estat capaç d’oferir solucions per a sectors clau com l’habitatge social, l’economia verda, la digitalització i la innovació empresarial.

En el marc de la Trobada Empresarial, també es va celebrar una taula rodona amb representants d’empreses i entitats de les comarques gironines, en què es va posar de manifest la versatilitat de l’ICF per adaptar-se a les necessitats del teixit empresarial local. Els ponents van coincidir a assenyalar que l’ICF és un complement fonamental en el finançament empresarial i que la seva actuació és essencial per ajudar a les empreses a aconseguir el finançament necessari per al creixement i la sostenibilitat dels seus projectes.

Durant el debat, també es va expressar preocupació pels aranzels imposats pel president nord-americà, Donald Trump, una situació que ha afectat l’exportació de diversos sectors econòmics, com la indústria i el comerç. Tot i això, els empresaris van coincidir en què encara és aviat per determinar els efectes que aquestes mesures tindran a les seves empreses. En aquest sentit, van destacar que aquest tipus de situacions també poden generar noves oportunitats i que la capacitat d’adaptació i resiliència de les empreses serà clau per superar aquests reptes.

Des de la seva creació, l’ICF ha finançat més de 37.000 clients per un import superior als 16.000 milions d’euros. La seva missió principal és promoure el finançament d’empreses i entitats per contribuir al creixement, la innovació i la sostenibilitat de l’economia catalana. Com a membre de l’Associació Europea de Bancs Públics (EAPB), l’ICF manté una presència destacada en el panorama financer europeu, compartint coneixements i bones pràctiques amb altres entitats de promoció pública que operen a Europa.

El festival De soca-rel organitza un itinerari literari nocturn pels carrers de Madremanya

festival soca-rel 2024

El festival literari De soca-rel celebrarà la seva segona edició del 26 d’abril al 31 de maig amb una variada programació d’activitats que inclou itineraris literaris, exposicions i taules rodones. El festival compta amb la participació de poetes i autors locals com Moisès Esteban-Guitart, Alberto Conejero, Berta i Mar Camps, i altres artistes destacats.

Les activitats inclouen quatre itineraris literaris que es faran a Celrà, Juià, Madremanya i Medinyà, centrats en la recitació d’obres de poetes de la zona. L’itinerari inaugural, ‘Paisatges quotidians’, tindrà lloc a Celrà el 26 d’abril, coincidint amb la festa major del municipi. Els visitants podran gaudir també d’una exposició de pintures de Perico Pastor inspirades en el treball de Moisès Esteban-Guitart.

A més dels itineraris, el festival oferirà una àmplia varietat d’activitats per a tots els públics, com una taula rodona el 11 de maig a Flaçà sobre el paper de l’estació en la vida del municipi, amb la participació d’autors com Antoni Puigvert i Xavier Cortadellas. El festival també inclou activitats familiars, com la instal·lació immersiva ‘El meu poble, la lluna’ de Raquel Moron a Sant Joan de Mollet.

De soca-rel té com a objectiu promocionar els autors locals de la llera del Ter i de la demarcació de Girona, amb un enfocament en la difusió de la literatura i la cultura d’aquesta zona de la comarca. Aquest festival serà una oportunitat única per gaudir de la literatura i la cultura del territori mentre es recorre la bellesa dels seus pobles.

Rafel Casas, Premi Empordà de novela

Adrià Pujol
L'escriptor empordanès Adrià Pujol
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Rafel Casas, Premi Empordà de novela
Loading
/

Bon dia, estimats oients de Ràdio Capital. Avui el comentari, més aviat, és una notícia, una notícia que, si més no a mi, m’ha alegrat el dia, una notícia fresca. És per dir-vos que en Rafael Casas, un palamosí nascut l 1970, ha guanyat l’edició del del Premi Empordà de Novel·la. En Rafael és escriptor, però també és editor.

Va muntar l’any 22 un editorial que es diu Lluny del Ramat Edicions. I ara és el flamant guanyador, com us deia, del Premi Empordà de Novel·la. Aquest premi va creixent, va creixent. Ara fa 8 anys que es muntava i després, uns anys després, en va agafar el relleu el Consell Comarcal. S’han premiat autors i autores de la comarca, del país.

S’han premiat textos, diguem -ne, de qualitat, i cada vegada més. En paraules del jurat, aquesta última edició, la novel·la que ha guanyat és una mena de distopia, però no ens espantem, perquè de vegades la paraula distopia fa pensar, més aviat en pel·lícules de baix pressupost, no ens espantem, el jurat diu que la premissa del llibre és que hi ha hagut una apagada planetària, una apagada digital.

I jo de seguida ja he començat a pensar, la imaginació se m’ha desbocat, espero que vosaltres també, he començat a pensar què faríem si tot d’una ens quedéssim, doncs això, sense cobertura, sense poder fer servir els, les desenes d’aparells que fem servir cada dia per comunicar -nos, per triar la pel·lícula que veurem al vespre, per enviar un correu, etcètera, etcètera.

Això per no comptar, també, jo no en tinc, no sé vosaltres, però per no comptar la internet de les coses, no? Allò que des de lluny, abans d’arribar a casa, hi ha gent que des del mòbil ja li indica quina temperatura vol, etcètera, etcètera. Bé, una bona notícia, ens n molt per en Rafel Casas. Tenim ganes de llegir el llibre, sortirà publicat properament a Edicions Brau.

Um, i jo us desitjo un bon dia i una apagada voluntària de tant en tant per agafar el llibre. Vinga, que vagi bé.

Investiguen el possible segrest d’un home a Sant Antoni de Calonge

mossos segrest
Pla de detall del lateral d'un dels nous vehicles dels Mossos d'Esquadra presentats al Complex Egara, el dia 11 de novembre de 2021. (Horitzontal)

Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per esclarir un suposat cas de segrest a Sant Antoni de Calonge. Segons ha avançat ‘El Caso’ i ha confirmat l’ACN, la policia va rebre un avís cap a les set de la tarda d’aquest diumenge alertant que hi havia un home segrestat. Els agents van activar el Grup Especial d’Intervenció (GEI) i es van desplaçar a l’habitatge.

Allà hi van trobar tres persones, però no semblava que cap estigués retinguda contra la seva voluntat. Durant l’escorcoll al domicili, la policia va trobar-hi una plantació de marihuana i quatre armes de foc. Els agents van detenir un home i una dona per un delicte contra la salut pública, però la detenció d’aquesta última ha quedat sense efecte a la matinada.

Els comerciants de Palamós demanen que la justícia actuï contra dos multireincidents que acumulen desenes de robatoris

comerciants palamós

Els comerciants de Palamós reclamen a la justícia que actuï contra dos lladres multireincidents, que han entrat desenes de vegades a comerços del municipi. El sector reconeix que els Mossos i la regidoria de Seguretat de l’Ajuntament “fan el que poden”, però lamenta que els dos homes segueixin delinquint, sense que ingressin a la presó de manera preventiva. Aquesta situació ha provocat que molts dels comerciants hagin col·locat cartells dirigits als lladres amb el missatge “no et molestis a trencar el vidre, no hi ha diners a la caixa”. I és que els darrers mesos l’activitat dels dos homes s’ha incrementat, especialment al nucli comercial. Això ha generat “malestar i incertesa” als propietaris dels negocis que demanen més “contundència”.

Malestar dels comerciants de Palamós per l’increment de robatoris dels darrers mesos i que han fet que el sector demani a la justícia que actuï per posar-hi fi. El problema és que hi ha dos lladres multireincidents que acumulen desenes de fets i que els Mossos han detingut moltes vegades, però que, un cop han passat a disposició del jutjat surten en llibertat. Això ha acabat amb la mobilització del sector que es veu “impotent” en veure que tant els Mossos com l’Ajuntament fan el que està a les seves mans, però que els dos homes segueixen delinquint.

Des de l’Associació de Comerciants de Palamós expliquen que han fet reunions amb la policia per explicar la situació i celebren el “contacte permanent” que hi ha amb els Mossos per quan es comet algun robatori. A més, els agents també han facilitat consells de seguretat als propietaris dels negocis per intentar evitar més robatoris. “La idea és poder millorar la seguretat dels establiments”, remarca el gerent de l’entitat, Ventura Puig.

Cartells d’avís

Més enllà de les recomanacions de la policia, la situació ha portat als propis comerciants a engegar iniciatives enginyoses. Una ha estat la de col·locar cartells a l’entrada dels locals advertint els lladres que no hi ha diners a la caixa i que, per tant, no cal que es molestin a trencar el vidre. La Georgina és la responsable de la botiga de roba Stroget i és qui va proposar-ho.

“Al final no podem fer gaire res més que avisar-los que no servirà de res que trenquin el vidre, perquè una de les coses que ens han dit els Mossos és que no deixem ni el canvi a dins de la caixa”, assenyala. A ella li van entrar per Carnestoltes i tem que hi tornin, ja que no té persiana i tampoc la pot posar. “Amb un roc et trenquen el vidre i ja t’han fotut”, lamenta.

Uns metres més avall de la botiga de la Georgina, també al carrer Cervantes, hi ha l’establiment que en Carlos Cubero porta amb la seva mare. Fa unes setmanes es van trobar el vidre rebentat i el pestell de seguretat remogut. De dins del seu establiment de productes naturals es van emportar la caixa amb els pocs diners que hi havien deixat i el telèfon mòbil de l’empresa.

Per a en Carlos, el problema és la inseguretat que et genera i lamenta que dues persones facin anar de corcoll tants establiments de Palamós.

A tot arreu

Tot i que el nucli comercial que engloba els carrers Cervantes i Major són els principals llocs on s’han comès els robatoris, la realitat és que els lladres “actuen a tot arreu”. Un exemple és el de la Bàrbara Valverde, que té un bar a la plaça dels Comptes, al carrer Aragó, a un quart d’hora del centre. A ella li van entrar a robar rebentant el vidre del seu cafè i se li van emportar la caixa. “Ara estic esperant que em vinguin a canviar la porta, perquè em tornaran a entrar”, lamenta.

El temps: cara a cara entre Francesc Mauri i Isaac Vilà

 

 

TARDA CAPITAL ha propiciat un cara a cara amb Isaac Vilà, l’home del temps de ràdio capital, i en Francesc Mauri. L’original, el de TV3, no ha pogut venir i ha enviat un alumne seu. Té 17 anys, es diu Aleix Gazquez i viu a Quart. Són clavats.