18.9 C
Pals
Divendres, 12 setembre 2025
- Publicitat -

Quim Carandell (La Ludwig band): “El costumisme català pot ser profund i banal alhora, i això és el que m’agrada”

En una entrevista feta per Miquel Curanta al Festival portal Blau, el líder de La Ludwig band, Quim Carandell repassa el present i el futur del grup, així com les seves influències musicals i el paper de la tradició en les seves composicions.

Dels inicis locals als grans escenaris

Carandell recorda com la banda va néixer fa més d’una dècada com un grup d’amics que feia música sense expectatives professionals: “Sempre vam confiar que fèiem una cosa que ens agradava i que se’ns donava bé, però mai ens vam imaginar que acabaríem vivint d’això.” Aquesta evolució els ha portat a actuar en escenaris tan destacats com el Grec —on han participat en diverses ocasions— i l’Apolo. Tot i això, l’artista manté els peus a terra: “Seria un descans pensar que ja estem consolidats, però preferim aprofitar el moment i seguir treballant.”

Homenatges i influències

El grup ha estat sovint comparat amb figures de la música com Pau Riba o Bob Dylan. Lluny de molestar-se, Carandell acull aquestes comparacions amb naturalitat: “Sempre ens comparen amb gent que admirem i això està bé. No ens ho podem prendre com un insult.” L’homenatge a Pau Riba al Grec ha estat un dels moments més destacats del darrer any, un concert que Carandell descriu com més lliure i menys “pompos” que altres homenatges: “Potser era més com a ell li hauria agradat que fos.”

El costumisme a les lletres

Un dels trets distintius de la seva música és el costumisme català, inspirat en figures populars i paisatges locals. Carandell explica que aquesta aproximació pot ser tan lúdica com profunda: “Hi ha una mitologia popular molt rica i fàcil de reconèixer arreu del país. Em sembla bonic que una cançó pugui ser profundíssima i banal alhora.” També reflexiona sobre com bandes com Manel han treballat aquest recurs, destacant que per a ell la clau és partir d’un sentiment i no pas d’una anècdota.

Nou disc i reptes creatius

El grup prepara nou material discogràfic que, segons Carandell, veurà la llum l’any vinent. Mentrestant, han presentat el senzill “Millor amb  ell”, una cançó més curta i radiable que els ha obert portes en emissores musicals. “Ens posem reptes nous: tenir balades de nivell i també cançons pop més accessibles. ‘Millor amb ell’ és un pas en aquesta direcció.”

Sobre la tendència actual de fer cançons cada vegada més curtes, Carandell defensa l’equilibri: “Si en tres minuts vint hi cap tot el que volem dir, perfecte. Però dos minuts se’ns queda curt.”

La importància de la ràdio i el directe

Tot i que les xarxes socials han canviat el panorama musical, Carandell continua valorant el paper de la ràdio: “Hem d’agafar tot el que estigui al nostre abast perquè el projecte creixi. Som 13 famílies vivint d’això.” Pel que fa als directes, l’artista avança que el 30 d’octubre tancaran la gira al Razzmatazz, pas previ a plantejar-se reptes encara més grans.

 

 

Gonzalo Hernández: “Volem que l’Hotel Alta House sigui un espai de pau i tranquil·litat al cor de Begur”

En una entrevista concedida al programa De cap a cap, de Ràdio Capital, el director de l’Hotel Boutique Alta House de Begur, Gonzalo Hernández, ha compartit la història i la filosofia d’aquest establiment que s’ha consolidat com una de les propostes més singulars del municipi.

L’hotel, amb 21 habitacions i ubicat en un edifici del 1800, combina l’encant històric amb serveis actuals per oferir als hostes una experiència íntima i cuidada. “Buscàvem una propietat a Begur per muntar un hotel, i vam trobar aquesta finca de la família Pijuan, amb prou espai per fer-ne un projecte viable”, explica Hernández. La rehabilitació de la casa va permetre conservar-ne l’essència i, alhora, incorporar elements com jardí i piscina, característics en un entorn on no són habituals.

Un hotel per desconnectar

Alta House es defineix com un hotel boutique, on cada detall –des dels llençols fins a l’esmorzar– està pensat per fer sentir el client com a casa. El públic principal són parelles i famílies amb fills a partir de 12 anys, una decisió que respon a la voluntat de mantenir un espai de calma i silenci.

L’oferta inclou activitats de benestar com classes de ioga, que s’organitzen tant per clients com per persones de fora, i una terrassa panoràmica on es poden gaudir còctels al capvespre amb vistes al castell de Begur, les Illes Medes, el Montgrí i, fins i tot, els Pirineus.

Lligam amb el territori

L’hotel ret homenatge a Begur a través de la decoració de les seves habitacions, on es poden veure fotografies en blanc i negre del fotògraf Josep Carreras i d’altres artistes que han capturat la bellesa i la vida del municipi al llarg del temps.

Tot i que Alta House només ofereix esmorzars i petits refrigeris, la seva ubicació al centre del poble facilita que els hostes puguin gaudir de la rica oferta gastronòmica de Begur i l’Empordà.

Hernández resumeix l’esperit del projecte amb una idea clara: crear un espai de pau i tranquil·litat al cor del municipi, pensat tant per als viatgers que descobreixen Begur per primera vegada com per aquells que hi tornen any rere any.

Tot va la mar de bé amb La Ludwig Band

La Ludwig Band al Festival Portalblau / Núria Rabassa

És només una sensació, però no sé si estareu d’acord amb mi que, si poguéssin, els de La Ludwig Band engegarien l’escenari a fer punyetes. Són tan d’estar per casa, tan tal com raja, tan de tu a tu, que si fos per ells cantarien sempre entre el públic: quarta paret a terra, foguera al mig i passa’m la cervesa. 

Ahir, però, l’escenari del Festival Portalblau a Mar d’en Manassa de l’Escala era difícil de rebutjar: no calia fer-hi gaire cosa, en aquell marc natural de cel rogent (sense pluja ni vent) i mar serè. A algú se li va acudir la genialitat de posar-hi unes quantes grades i un escenari per fer concerts a l’aire lliure, un pretext amb aires havenereitzats que ja et deixa d’entrada un vespre per emmarcar, sigui qui sigui l’artista afortunat que vagis a veure. Dic afortunat perquè ha de ser incomparable cantar en un lloc així, encara que les seves vistes fossin (ja sap greu) les cares del públic i l’edifici tirant a groguenc de darrere amb uns quants balcons privilegiats que s’havien estalviat l’entrada. Arribes i, només veure el lloc, si fossis la Ludwig Band cantaries: “M’hi estaré la mar de bé”. 

Van arrencar amb ‘Desembre’ i van seguir amb ‘Gràcies per venir’, i de seguida es va veure, que estaven agraidíssims però que tenien un repte, que era fer que la gent aixequés el cul de la cadira (menció especial als incansables de les dues últimes files, especialment el sector de la dreta, que si feien servir la cadira era per pujar-hi a sobre). Acostumats a tenir el públic dret (i, tot sigui dit, d’una mitjana d’edat més baixa), els de La Ludwig es van presentar amb gestos de bons gendres a un públic més espectador que fan devot, i ho van fer amb la tranquil·litat que els caracteritza, desenfadats, honestos, bromistes: hi va haver un moment que en Quim Carandell va pronunciar un “Podeu seure” de mossèn. 

Amb ‘Júlia’ van animar a moure els braços, van interrompre ‘El fill del rei’ amb un “Tothom dempeus!”, van allargar una introducció perquè en Quim pogués anar a la barra a buscar-se una cervesa, van encendre’s un piti al mig d’alguna cançó, van seure entre el públic i van passejar-s’hi, van caure amb gràcia amb les seves coreografies d’estar per casa i ja està, ja ho tenien, amb el tríptic final de ‘S’ha mort l’home més vell d’Espolla’, ‘El meu amor se n’ha anat de vacances’ i ‘Manela, no vull currar per vostè’ ja tenien a tothom dret i ballant com la seva música mana.

Si van complir el que van dir, van allargar la nit a la Festa Major de Viladamat: en un dels moments de xerrameca entre cançons, en Quim va localitzar una parella del poble i els va entabanar perquè els portéssin cap allà. La resta, marxaven amb cara d’haver-s’ho passat molt bé. Dues dones que superaven la cinquantena sortien comentant “que bona aquella de l’home que es mor”, alguns es compraven samarretes i d’altres, satisfets (segur que d’aquí a uns dies hi pensaran i se’n posaran alguna), anaven tirant cap a casa: tot just era 2 d’agost i ja sabem que l’estiu és mooooooolt llarg.

[AGENDA] Què puc fer el diumenge 3 d’agost a l’Empordà i Comarques Gironines?

privat:-“riures”-tanca-la-1a-edicio-amb-un-95%-d’assistencia-de-public-i-entrades-exhaurides-a-4-dels-6-espectacles
Privat: “Riures” tanca la 1a edició amb un 95% d’assistència de públic i entrades exhaurides a 4 dels 6 espectacles

Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.

Comencem a Sant Antoni de Calonge, al parc El Collet, on avui acaba la segona edició del Festival Riures d’humor en català. A les 8 del vespre, Roger Coma presenta l’espectacle “No ho hauria de fer” i a dos quarts d’11 arriba el torn del pòdcast d’Albert Om i Joan Maria Pou. 

A Banyoles tenim la 31a edició del Folklora’t, el Festival folklòric de la ciutat, a l’estany. Durant tot el dia s’hi organitzen danses tradicionals, músiques del món, tallers participatius i activitats per a tots els públics. 

L’Església de Sant Pere de Begur acull avui a les 9 del vespre el concert del trio Blanc i Negre. L’actuació és de caire solidari a càrrec de l’Associació Amb les teves mans, entitat empordanesa  que lluita per millorar les condicions de vida de les persones més vulnerables.  

A Calella de Palafrugell arriba una nova jornada del Cap Roig Festival, com sempre als Jardins de Cap Roig. Avui destaquem el concert de la cantant i actriu espanyola Ana Belén, a un quart d’onze de la nit. 

Acabem a Camprodon, on el Festival Microclima porta un gran vespre de concerts al Parc de la Mare de la Font. A partir de dos quarts de nou, pujaran a l’escenari La Ludwig Band, Maria Jaume i Dan Peralbo i el Comboi. 

Festes majors

Aquest diumenge estan de festa major a Riells i ViabreaCaldes de MalavellaSant Feliu de GuíxolsViladamatMassanesMadremanya, Pals, ParlavàPedret i MarzàSant Esteve de GuialbesSelva de Mar Port de la Selva.

La Diputació de Girona aprova destinar 6 milions d’euros a la Ryder Cup 2031

La Diputació de Girona ha aprovat destinar 6 milions d’euros a la Ryder Cup 2031. La corporació ha convocat un ple extraordinari amb un sol punt a l’ordre del dia, el contracte privat anomenat ‘Principi d’entesa vinculant’ entre la Diputació i la Ryder Cup. El president, Miquel Noguer, ha detallat que l’acord preveu aportar un milió d’euros anuals des del 2025 i fins al 2030. La proposta ha rebut el suport de la majoria del ple. Hi han votat a favor l’equip de govern format per Junts i ERC, i el PSC i Tots per l’Empordà a l’oposició. Els grups han destacat que és un esdeveniment internacional que tindrà una repercussió positiva per a la demarcació. Només s’hi ha oposat la CUP, que veu l’esdeveniment un exemple de “creixement desbocat”.

El president de la Diputació, Miquel Noguer, ha justificat la urgència del ple per la necessitat de coordinar-se amb altres administracions implicades, com la Generalitat de Catalunya, l’Estat i Turisme de Barcelona, que també han d’aprovar el conveni perquè sigui efectiu. “Si nosaltres no ho aprovem, ningú pot signar”, ha afirmat Noguer, afegeix que han resolt que la Diputació assumeixi l’aportació dels diners directament, en lloc de delegar-la al Patronat de Turisme, per reforçar el compromís institucional amb un esdeveniment que considera “estratègic” per a la demarcació.

Segons l’acord sotmès a aprovació del ple, la Diputació de Girona destinarà 6 milions d’euros a la Ryder Cup 2031, que es farà al complex Campiral Golf & Wellness de Caldes de Malavella. Aquest import se suma als 30 milions d’euros que el Govern va anunciar que hi aportaria, finançats “íntegrament” amb la taxa turística. Noguer ha precisat la corporació i Turisme de Barcelona hi destinaran exactament els mateixos diners: “Els territoris aportem la mateixa quantitat”.

El ple ha avalat àmpliament l’acord i des d’aquest mateix exercici i fins al 2030 la Diputació aportarà un milió d’euros anuals a la Ryder Cup, fins a assolir la xifra global de 6 milions per a promoció econòmica, social i turística de les comarques gironines. La proposta ha rebut el suport de l’equip de govern (Junts i ERC), del PSC i de Tots per l’Empordà (el diputat d’Independents de la Selva s’ha excusat i no ha assistit al ple). L’única veu en contra ha estat la dels dos diputats de la CUP, que hi han en contra.

El portaveu del grup, Jordi Casas, ha qualificat la Ryder Cup de “macroesdeveniment insostenible” i un exemple del “creixement desbocat del turisme”. Casas ha carregat contra apostar per “un torneig d’elit al ressort de luxe d’un multimilionari”: “La gent normal sap que tenim uns serveis públics absolutament deficients en molts aspectes, que tenim uns recursos naturals limitats i, si alguna cosa hem après els últims anys, és que l’aigua no la podem donar per descomptada. Els diners públics cal invertir-los per al benefici col·lectiu, i massa sovint no és així”.

A més, la CUP també qüestiona que les xifres d’impacte econòmic positiu per al territori s’acabin complint i alerta sobre possibles sobrescostos, posant en dubte que, al final, la Diputació de Girona no hagi d’acabar aportant més diners per a la Ryder Cup. Per tancar la seva intervenció, Casas ha tirat d’ironia per posar de relleu que l’esdeveniment no té sensibilitat amb el territori, utilitzant el primer anunci confirmant que es farà a Caldes: “Enhorabona per aquest esdeveniment a la Costa Brava, Barcelona, Catalan Region i Viva Espanya”.

En resposta, el president de la Diputació ha defensat la “dignitat” de totes les posicions, però ha rebutjat amb fermesa algunes afirmacions de la CUP, com la que qualifica el territori de “balneari o femer d’Europa”: “Aquestes afirmacions saben greu i no crec que la majoria hi estigués d’acord”. Noguer ha defensat que la Ryder Cup no busca “massificar el turisme”, sinó atraure un perfil específic de visitant amb un poder adquisitiu alt i vinculat a l’esport. També ha asseverat que la corporació no aportarà “ni un cèntim d’euro més” a la competició de golf: “No és cap xec en blanc”.

Finalment, Miquel Noguer també ha precisat que destinar aquests diners a la Ryder Cup no suposarà restar recursos per a altres necessitats: “No deixarem d’aportar ni un cèntim d’euro ni a l’esport de base, ni a les instal·lacions esportives, ni als canvis de gespa, ni a les millores dels pavellons, això no ho deixarem de fer-ho. No veuran ni una retallada, ni una”.

El portaveu del grup socialista, Adrià Lamelas, ha defensat el vot a favor de la proposta perquè la Ryder Cup és un esdeveniment “clau i estratègic per a Catalunya”, que compta amb la implicació i complicitat de diferents administracions: “No estem parlant només del campionat en si, sinó de tot el que passa abans i després, i té un impacte de consideracions molt rellevants”. En la mateixa línia el diputat de Tots per l’Empordà Carles Motas, ha remarcat que contribueix al posicionament turístic de la demarcació. La proposta ha rebut 21 vots a favor i dos en contra.

Els accessos al cap de Creus i a l’Albera queden tancats aquest diumenge per risc d’incendi

tancament accessos albera i cap de creus

El Govern ha anunciat el tancament dels accessos al Parc Natural del Cap de Creus i al massís de l’Albera aquest diumenge per perill extrem d’incendi. Els Agents Rurals controlaran els accessos des de les vuit del matí i han fet una crida a extremar les precaucions.

El nivell 4 del pla alfa s’activarà en una vintena de municipis de l’Alt Empordà. Són Agullana, Cadaqués, Cantallops, Capmany, Colera, el Port de la Selva, Espolla, Garriguella, la Jonquera, la Selva de Mar, Llançà, Palau-saverdera, Pau, Portbou, Rabós, Roses, Sant Climent Sescebes, Vilajuïga i Vilamaniscle.

Protecció Civil ha posat en fase d’alerta el pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya davant el risc molt alt de foc. També ha recomanat evitar activitats de risc al medi natural i esquivar zones forestals durant les hores de més insolació.

A més, 22 municipis de cinc comarques catalanes estaran en nivell 3 del pla alfa, fet que comporta la prohibició de fer activitats a menys de 500 metres d’un terreny forestal.