La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa una Agenda Compartida per impulsar una transformació profunda en l’atenció a la salut mental comunitària a les comarques gironines. L’objectiu és fer front als reptes creixents en aquest àmbit amb una estratègia compartida que implica institucions públiques, entitats del tercer sector, professionals de la salut, centres de recerca i la universitat.

El projecte s’ha presentat aquest dimarts 1 d’abril a la seu de la Generalitat a Girona. Forma part del Pla Catalunya Lidera i s’emmarca dins l’estratègia d’especialització intel·ligent per al 2030. La proposta té el suport de la Secretaria d’Atenció Sanitària i Participació, la Direcció General d’Activitat Econòmica i el Programa de Regions del Coneixement. L’oficina tècnica està liderada per la Fundació Girona Regió del Coneixement.

L’Agenda Compartida es basa en una metodologia de treball en xarxa i ha constituït un grup motor format per representants de diversos sectors. Entre aquests hi ha el Servei Educatiu del Departament d’Educació a Girona, Dipsalut, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, la xarxa de salut mental i addiccions de l’Institut d’Assistència Sanitària, l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut, la Fundació Support-Girona, la Fundació Drissa i el grup de recerca en salut de la Universitat de Girona. Aquest grup és obert i es preveu que creixi amb noves incorporacions.

El projecte parteix d’una idea clau: el 80% dels factors que condicionen la salut tenen origen en l’entorn, com ara l’alimentació, l’activitat física, l’habitatge o les relacions socials. Això fa necessari un enfocament integral i sistèmic, on el sistema sanitari no actua sol, sinó en col·laboració amb molts altres àmbits.

Per al període 2024-2025 s’han identificat quatre actuacions prioritàries. La primera és crear una eina digital amb intel·ligència artificial per fer un mapeig de recursos i oferir orientació personalitzada segons el perfil i les necessitats de cada persona. També idear un espai de referència amb finestreta única, on les persones amb trastorns mentals puguin trobar tota la informació necessària per guanyar autonomia, amb acompanyament professional.

El tercer punt és crear un espai de coordinació per a la promoció del benestar emocional, pensat especialment per a infants, joves i famílies, amb intercanvi de recursos i bones pràctiques. I, finalment, l’expansió del projecte educatiu La Foixarda, impulsat per la Fundació Drissa, amb suport pedagògic i psicològic per a estudiants amb diagnòstics de salut mental, amb l’objectiu de millorar-ne l’èxit educatiu.

Girona compta amb una llarga trajectòria en salut mental comunitària i ha esdevingut referent a Catalunya i a Europa. La Xarxa de Salut Mental i Addiccions, gestionada per l’Institut d’Assistència Sanitària, funciona des de fa més de vint anys sense recórrer a llarga estada psiquiàtrica. El model aposta per la proximitat i l’accés universal a serveis com la psicoteràpia, la rehabilitació psicosocial i la inserció social i laboral.

Cada any, la xarxa atén prop de 28.000 persones. D’aquestes, més de la meitat són ateses en centres de salut mental per a adults, gairebé un terç en centres infantils i juvenils, i la resta en dispositius especialitzats en addiccions. Aquest ecosistema ja consolidat ha estat clau per a la posada en marxa de l’Agenda Compartida.

Aquesta és la tercera Agenda Compartida que s’impulsa a Catalunya. La primera es va desplegar a les Terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran per combatre el despoblament rural a través de la bioeconomia. La segona es va posar en marxa a Manresa-Bages el 2019 amb l’objectiu d’enfortir el sistema sanitari i social davant l’envelliment de la població.