Sefa Ponsatí, escollida Bisbalenca de l’Any 2025

privat:-sefa-ponsati,-escollida-bisbalenca-de-l’any
Privat: Sefa Ponsatí, escollida bisbalenca de l’any

Sefa Ponsatí ha estat escollida Bisbalenca de l’Any 2025, amb un 25,60% dels vots emesos pels ciutadans de la Bisbal d’Empordà. Aquesta elecció reconeix la seva tasca al llarg dels anys en la difusió del cinema d’animació i l’educació cinematogràfica entre infants i joves. La seva candidatura va ser proposada per la ciutadania, que ha valorat la seva contribució al projecte Cinètic, una associació que va fundar l’any 1992 amb l’objectiu de portar el cinema d’animació a les escoles i ensenyar a la mainada el llenguatge de les imatges.

L’acte de lliurament del diploma es va realitzar aquest dilluns a la Sala de Plens de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà, on Ponsatí va signar també al Llibre de Registre del Bisbalenc/a de l’Any. El guardó oficial serà entregat a la Festa Major de la Bisbal, el 15 d’agost, abans del Ball de l’Àliga.

En aquesta edició de la distinció, s’han presentat mitja dotzena de candidatures, entre les quals també estaven Jaume Pla, Xavier Ponsatí, Cloe Riembau, David Catà i Sergi López. Tots ells han estat destacats per la seva tasca a la societat civil bisbalenca. La votació popular va comptar amb 230 participants, que van decidir qui havia de rebre aquest reconeixement honorífic.

L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà agraeix la col·laboració i bona predisposició de totes les persones candidates proposades, que cada any contribueixen a enriquir la vida cultural, social i cívica del municipi.

Sóc gran i encara puc

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Sóc gran i encara puc
Loading
/

Aquest és el títol del llibre de la Maria Jesús Comellas i que es presentà fa uns dies a la Biblioteca de Palafrugell. El subtítol és “Parlem de persones de més de seixanta anys”.

L’autora, a part d’anècdotes i situacions personals molt divertides, comentava que poc s’assembla la societat d’avui a la de fa només cinquanta o seixanta anys però que aquesta transformació no es tradueix en l’imaginari col·lectiu en allò que té a veure amb la vellesa, paraula gairebé estigmatitzada. A les persones que entren en l’última etapa de la vida se les tracta igual que fa un segle, ignorant el seu saber i experiència; sovint , fins i tot, se les “infantilitza”, confonent la protecció amb la fragilitat. A més, el llenguatge (to, paraules infantils,…) mostra una actitud moguda per una pretesa “amabilitat”, que no ajuda a establir unes relacions apropiades entre generacions, quan el perfil de les persones de més de 65 anys és extraordinàriament divers i les capacitats no desapareixen amb la jubilació.

Afortunadament, a Palafrugell i en altres indrets, hi trobem programes en els quals aquestes persones hi tenen espais privilegiats d’actuació, com a voluntàries. D’entre molts d’aquests espais en tenim un que s’anomena “Vides a l’escola. Projecte intergeneracional”, dut a terme entre les regidories palafrugellenques de Benestar Social, de Participació Ciutadana i d’Educació i gestionat per la Fundació Josep Pallach, amb la col·laboració de nombroses entitats i associacions. Un espai molt apropiat per tal d’evitar aquelles estigmatitzacions a les quals feia referència l’autora del llibre.

“Soc gran i encara puc”… I tant!

Que tingueu un molt bon dia.

El viatge de les paraules 4×02 – Espais literaris

Dediquem aquest episodi als espais literaris: aquells llocs on passen les històries i que, sovint, acaben convertint-se en un personatge més.

En aquest capítol ens preguntem com s’escriu un espai, què hi pot passar i què no, fins a quin punt es poden reinventar els llocs reals i quines llicències es permeten els escriptors i escriptores quan situen una història en un indret que existeix. Parlem de paisatges reals, d’espais inspirats en la realitat i també de llocs completament imaginaris.

Conversem amb Anna Pascual sobre el procés de construcció de l’espai narratiu, la importància dels sentits a l’hora de descriure un lloc i el moment en què un espai deixa de ser real per convertir-se en literari.

El viatge de les paraules

També ens acompanya la Míriam Cano, que reflexiona sobre la literatura de viatges, les llicències creatives i el sentits que desperten els espais de Metamorfosi.

Un programa per viatjar sense moure’ns de lloc, per habitar paisatges escrits i per recordar aquells llibres que ens han fascinat pel lloc on passaven.

El Museu de la Pesca inicia una setmana d’activitats sobre professions vinculades al mar

converses de taverna museu de la pesca

Aquest dimecres 18 de febrer, el Museu de la Pesca començarà una nova edició del programa d’activitats amb “Converses de taverna”, que tindrà lloc a les 18 h al restaurant Can Blau (carrer del Vapor, 3). En aquesta ocasió, la sessió serà dedicada als “Mestres d’aixa al segle XXI”, una professió que s’ha vist afectada per la desaparició de les embarcacions de fusta en els ports catalans. Els experts en aquesta disciplina aprofundiran sobre com aquests artesans han hagut d’adaptar-se a les noves demandes i als materials moderns, mantenint viva una tradició que ha estat essencial en la història de la pesca i la construcció naval.

Aquestes “Converses de taverna” són una activitat popular que busca mantenir viu el patrimoni pesquer i donar a conèixer les tasques i professionals vinculats al món del mar. L’activitat és gratuïta i oberta a tothom, oferint una oportunitat única per descobrir aspectes fascinants sobre la construcció d’embarcacions i les adaptacions que aquests mestres han fet davant la modernització del sector pesquer.

El dissabte 21 de febrer, a les 12 h, el Museu continuarà amb la segona activitat d’aquesta setmana, “Expertesa a bord”, una xerrada dedicada al Ranxero, el cuiner de les barques de pesca. Aquesta activitat explorarà com es cuina en condicions difícils, com ara en espais reduïts i en moviment constant, i quines són les receptes tradicionals que es preparen en els vaixells. La cita tindrà lloc a bord de les embarcacions Les Barques del Peix, una extensió flotant del museu que inclou les barques d’arrossegament Gacela i Estrella Polar.

Les Barques del Peix ofereixen un escenari perfecte perquè els pescadors, patrons i altres professionals del sector pesquer puguin compartir les seves experiències i ensenyar als visitants les característiques de la seva feina i les embarcacions on treballen. És una oportunitat per conèixer de primera mà les tasques que es realitzen al mar i els secrets de l’activitat pesquera.

Totes les activitats d’aquesta setmana formen part del programa Memòria Viva del Museu de la Pesca, una iniciativa destinada a recuperar i difondre el patrimoni immaterial de la pesca. A través d’aquest programa, també s’integren altres iniciatives com “Imatges que fan parlar” i “Mestres i mestresses dels fogons”. La participació és gratuïta, però per a l’activitat “Expertesa a bord” és necessari fer una inscripció prèvia a la pàgina web del museu: museudelapesca.org.

El Govern prepara el ‘Pla de Protecció i Ordenació del Litoral’ per protegir la costa catalana fins al 2100

privat:-sos-costa-brava-inspeccionara-dema-el-cami-de-ronda-entre-cap-roig-i-cala-estreta
Privat: SOS Costa Brava inspeccionarà demà el camí de ronda entre Cap Roig i Cala Estreta

El Govern de Catalunya ha preparat un ‘Pla de Protecció i Ordenació del Litoral’ (PPOL), amb l’objectiu de protegir la costa davant els riscos del canvi climàtic fins al 2100. El document inclourà mesures per a 91 municipis, 70 d’ells costaners i 21 d’interior, per establir quin model de costa es vol per al futur, tot integrant aspectes de protecció ambiental, urbanisme i turisme.

El pla es basa en dos escenaris climàtics: un continuista, si s’implementen polítiques de sostenibilitat, i un pessimista, si els impactes del canvi climàtic es dobleguen. En el primer escenari, es preveu que 7.000 hectàrees del litoral es podrien inundar abans de 2050, amb un retrocediment de la costa de 13 metres. En el escenari pessimista, fins a 21.000 hectàrees podrien quedar submergides el 2100, afectant municipis de cota alta.

Un dels objectius principals del PPOL és reduir el risc d’inundacions a les zones més vulnerables, amb especial atenció al delta de l’Ebre, la Plana de l’Empordà i el Llobregat. El 70% de la costa catalana es considera “molt vulnerable” al risc d’inundacions abans del 2060, fet que obliga a definir actuacions concretes en àrees amb risc d’inundació, incloent la classificació de platges i la protecció especial d’àrees sensibles.

El PPOL també vol resoldre problemes de governança entre les administracions que tenen competències sobre el litoral, establint mesures estratègiques per a àmbits costaners grans i altres que arribin fins a l’escala local.

Aquest pla pretén garantir la sostenibilitat i el futur del litoral català enfront del canvi climàtic i la pèrdua d’habitabilitat en zones costaneres afectades per erosions i inundacions recurrents, com les que es donen a la zona del delta de l’Ebre.

La Diputació de Girona aprova noves subvencions per reforçar les associacions de voluntariat de protecció civil

ple diputació de Girona

Durant el ple de la Diputació de Girona d’aquest dijous, s’ha aprovat una nova línia de subvencions per reforçar les associacions de voluntariat de protecció civil. L’objectiu és millorar la capacitat dels municipis per fer front a emergències mitjançant la compra de material i equips especialitzats. Els ajuntaments podran sol·licitar els ajuts per finançar despeses relacionades amb vehicles d’intervenció, generadors de llum, bombes d’aigua per inundacions o material sanitari bàsic com desfibril·ladors.

Els ajuts podran arribar a un màxim de 5.000 euros per la compra de vehicles i fins a 3.000 euros per la compra de material i equipament. El mínim de subvenció serà de 1.000 euros per projecte. A més, el percentatge màxim subvencionable variarà segons el nombre d’habitants del municipi sol·licitant. Els municipis amb més de 20.000 habitants podran rebre fins al 50% de finançament, mentre que els pobles amb menys de 500 habitants podran aconseguir fins al 100% de la subvenció.

Els municipis que vulguin optar a aquesta línia de subvencions han de disposar d’un conveni amb una associació de voluntariat de protecció civil. Les despeses realitzades poden ser justificades des de l’1 d’octubre de 2025 fins al 30 de setembre de 2026, permetent una flexibilitat en els terminis per a la compra de material i recursos necessaris.

Aquesta iniciativa busca reforçar les capacitats locals en matèria de seguretat i emergències, així com garantir que els recursos estiguin disponibles per afrontar possibles crisis a nivell local.

A banda d’aquesta línia d’ajuts per a protecció civil, el ple de la Diputació també ha aprovat les bases reguladores d’una nova línia de subvencions per finançar inversions financerament sostenibles als ajuntaments gironins. Aquestes subvencions tenen com a objectiu impulsar actuacions que millorin les infraestructures locals i contribueixin a una gestió econòmica eficient, afavorint la sostenibilitat i el manteniment a llarg termini de les infraestructures públiques.

Les inversions subvencionades han de tenir una vida útil de 5 anys o més, i ser compatibles amb els objectius d’estabilitat pressupostària. L’import mínim de subvenció per a aquesta línia serà també de 1.000 euros. Els ajuntaments podran rebre fins al 100% de la subvenció en municipis de menys de 500 habitants, fins al 95% en municipis d’entre 501 i 2.000 habitants, i fins al 90% en localitats amb més de 2.000 veïns.

Amb aquestes noves línies de subvencions, la Diputació de Girona busca no només millorar les condicions de seguretat, sinó també fomentar el desenvolupament sostenible i la modernització de les infraestructures locals.