Vicenç Fajardo: "La Cuina de l'Empordanet es caracteritza per ser una cuina de territori fent ús del producte local"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Mas de Torrent torna a formar part de la Cuina de l’Empordanet. Així ho ha confirmat el president del col·lectiu, Vicenç Fajardo, en una entrevista durant el programa del Supermatí. El restaurant ja havia estat membre del grup fa sis anys, però amb el canvi de propietaris es va mantenir en pausa. Ara, la seva reincorporació reforça el compromís del col·lectiu amb la cuina del territori.
Segons Fajardo, Mas de Torrent representa una de les millors expressions gastronòmiques del Baix Empordà, combinant producte local i una proposta culinària arrelada a la tradició empordanesa. Aquesta filosofia és compartida per tots els restaurants de la Cuina de l’Empordanet, on cada establiment aporta el seu estil, però sempre amb un fort vincle amb el territori i un servei de qualitat.
A més, aquest 2024 el col·lectiu celebra el seu 30è aniversari. Per commemorar-ho, es presentarà la nova guia gastronòmica que inclourà les noves incorporacions i els joves cuiners que han entrat a formar part del projecte. També es preparen diverses activitats, com els esmorzars entre vinyes i els sopars entre horts, que apropen els comensals als productors locals.
Paral·lelament, la Cuina de l’Empordanet juga un paper actiu en la promoció de Catalunya com a Regió Gastronòmica Mundial. El seu objectiu és donar a conèixer l’Empordà a través dels seus productes: des dels vins fins als formatges, passant pels productes de l’horta i la pesca. En aquesta línia, s’impulsa un projecte per potenciar la ceràmica de la Bisbal en la vaixella dels restaurants, reforçant així la connexió entre gastronomia i artesania local.
Vicenç Fajardo ha destacat que el col·lectiu continuarà treballant per oferir una gastronomia autèntica, de proximitat i amb identitat empordanesa. Amb la incorporació de Mas de Torrent i els projectes de futur, la Cuina de l’Empordanet reforça el seu compromís amb el territori i la seva tradició culinària.
La Policia Local de la Bisbal d’Empordà va arrestar diumenge un home de 42 anys per haver entrat per la força al domicili de la seva exparella, malgrat tenir una ordre judicial d’allunyament en vigor. Els fets van tenir lloc al centre de la ciutat, quan una veïna va alertar els agents en veure l’home dins l’habitatge.
En arribar, la policia va reconèixer l’individu, ja que acumulava diversos antecedents. En veure els agents, l’home va intentar fugir, però els policies el van aturar per aclarir la situació. La porta del domicili estava esbotzada i a l’interior hi havia la víctima, qui va explicar que l’home havia accedit a la casa per la força i es mostrava agressiu. Davant d’aquests fets, la policia va procedir a la seva detenció i la víctima va ser atesa immediatament.
Aquest 2024 han crescut el nombre de trucades al 112 a les comarques gironines. L’augment ha estat del 4% respecte al 2023: l’any passat es van rebre 216.943 trucades i el 2023 se’n van rebre 208.654. Aquesta tendència confirma el creixement que s’ha anat experimentant en els darrers anys.
La majoria de les trucades que es van fer al 112 l’any passat des de la vegueria de Girona van estar relacionades amb la seguretat (73.169 trucades, un 34% del total) i amb l’assistència sanitària (65.294 trucades, un 30%). Altres motius destacats van ser: el trànsit (37.576 trucades, un 17%) i a més distància els incendis (11.675 trucades, un 5%) i el civisme (10.053 trucades, un 5%).
Per comarques, el Gironès va generar el 26% de les trucades, amb un total de 56.169. En segon lloc, l’Alt Empordà amb 52.275 trucades, un 24% del total, i la Selva, amb 50.620 trucades, un 23%. La següent comarca en volum de comunicacions va ser el Baix Empordà, amb 35.189 trucades, un 16% del total. A continuació: la Garrotxa (11.518 trucades, un 5%), el Ripollès (5.843 trucades, un 3%) i el Pla de l’Estany (5.329 trucades, un 3%).
La temporada d’estiu va ser la que va concentrar més volum de trucades, principalment degudes als incendis. També es van rebre trucades durant la festa de cap d’Any o durant les ventades que hi va haver durant el mes de desembre a l’Alt Empordà.
Increment de trucades al Baix Empordà
Tal com ha passat amb la tendència a les comarques gironines, al Baix Empordà el nombre de trucades també va augmentar l’any passat amb un total de 35.189 comunicacions. Això és un 1,2% més que el 2023, quan se’n van produir 34.786. L’assistència sanitària va ser la principal causa per trucar al 112, amb 12.477 comunicacions, el 35,4% del total. En segon lloc, les 9.945 trucades per seguretat (28,2%), i a continuació per trànsit (4.917 trucades, un 13,9%), per incendis (2.510 trucades, un 7,1%) i per civisme (1.542 trucades, un 4,3%).
El municipi que va originar més comunicacions amb el 112 va ser Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró amb 4.994 trucades, un 14,2% del total. Pel que fa a la resta de localitats, Palafrugell (4.775), Sant Feliu de Guíxols (4.612), Palamós (4.593) i Torroella de Montgrí (3.496) van ser els municipis que van realitzar més trucades al 112.
Artistes com Franz Ferdinand, James Blunt, Tom Jones, Simple Minds, Sebastián Yatra, Figa Flawas, Amaral, Antonio Orozco, Sopa de Cabra, The Tyets, Rosario, Els Catarres, Nil Moliner, Ali Campbell o Lax’n’Busto, entre d’altres, actuaran a la 25a edició del Cap Roig Festival.
Fito Páez serà l’encarregat d’inaugurar l’esdeveniment el 12 de juliol, mentre que la clausura anirà a càrrec de Joan Dausà, el 18 d’agost. L’edició d’aquest any comptarà amb un total de 24 concerts solidaris, en què part de la recaptació de cadascun d’ells es destinarà a projectes socials d’entitats de Girona i de la zona del Baix Empordà. El Cap Roig Mini, dirigit al públic infantil, tindrà lloc el 2 d’agost i comptarà amb l’actuació d’El Pot Petit.
La directora de Comunicació i Relacions Institucionals de CaixaBank, Maria Lluïsa Martínez, i el president del Grup Clipper’s i director del Cap Roig Festival, Juli Guiu, han estat els encarregats de presentar l’edició d’enguany, acompanyats de l’actriu i presentadora Marta Torné i també Antonio Orozco, un dels artistes de l’edició d’enguany que ha aprofitat per presentar el seu últim senzill ‘Te juro que no hay un segundo que no piense en ti’.
Martínez ha destacat que l’èxit del festival està relacionat amb “la varietat de gèneres” que s’hi pot trobar, una particularitat que el fa “únic” en l’àmbit nacional, però també internacional. També ha celebrat que després d’un quart de segle de vida es pugui parlar d’una clara “consolidació” del qual com a organitzadors, se senten d’allò més “orgullosos”. “Oferim un paratge únic, vora el Mediterrani i tot plegat es fa a l’estiu, que fa d’això una experiència fantàstica”, ha afegit.
Pel que fa al director, ha recordat que l’any passat es van fer un total de 23 concerts, dels quals vuit penjar el cartell d’entrades exhaurides. “Va ser un èxit rotund perquè vam superar els 48.000 assistents”, ha insistit.
Aquest any ha explicat que hi ha nou artistes que no havien actuat mai a l’esdeveniment. “Hem programat un concert més que el 2024, i també hem ampliat els concerts d’artistes femenines que passen de tres a set”, ha apuntat, “el preu mitjà dels tiquets se situa enguany en 66 euros i hi haurà 51.000 tiquets a la venda”. Pel que fa al pressupost, ha conclòs que és de 3,7 milions d’euros (MEUR), una mica superior al de l’edició anterior que es va quedar en 3,5 MEUR.
Una edició més solidària
Aquest any, el Cap Roig Festival celebra el seu 25è aniversari. Per commemorar aquesta edició, l’esdeveniment musical ha presentat una programació solidària, acompanyada d’una nova proposta gastronòmica dissenyada per a l’ocasió i una imatge renovada. En les edicions anteriors s’havia programat la celebració d’una nit solidària, que aquest 2025 s’amplia a tots els concerts.
En aquest sentit, part de la recaptació de cadascun d’ells es destinarà a un total de cinc entitats socials de Girona i de la zona del Baix Empordà: el Centre Ocupacional i Especial de Treball Tramuntana, l’Associació Pots, l’Hospital Doctor Josep Trueta, la Fundació Vimar i la Fundació Arcadi Armangué Barceló.
El cartell del 2025
El 12 de juliol, Fito Páez passarà per Cap Roig amb un concert que promet un recorregut per la seva extensa trajectòria. L’endemà, 13 de juliol, Sopa de Cabra portarà al Cap Roig Festival l’essència del rock català. La banda de rock escocesa, Simple Minds, liderada per Jim Kerr i Charlie Burchill, es presentarà a l’escenari de Cap Roig el 18 de juliol, mentre que l’endemà, el 19 de juliol es podrà veure la trobada entre Sílvia Pérez Cruz i Salvador Sobral.
El 20 de juliol, la frescor de The Tyets prendrà l’escenari amb la seva fusió de pop, ritmes urbans i sons mediterranis; i cinc dies després, el 25 de juliol serà el torn de Sebastián Yatra, que tornarà al Cap Roig Festival per repassar els seus grans èxits. Liderada per Ali Campbell des de 2008, la banda UB40 delectarà el públic del Cap Roig Festival el 26 de juliol amb la seva música.
Després d’un 2024 amb més de 90 concerts, Figa Flawas presentarà el seu nou EP i actuaran a l’escenari del Cap Roig Festival el 27 de juliol. L’1 d’agost, Nil Moliner omplirà l’esdeveniment amb la seva energia i optimisme. Dos dies després, serà el torn d’Ana Belén, que actuarà al festival el 3 d’agost. Natalia Lafourcade, una de les veus més influents de la música en espanyol, portarà la seva proposta al festival el 4 d’agost, seguida de James Blunt, que ho farà l’endemà, el 5 d’agost.
El 6 d’agost, Antonio Orozco celebrarà vint-i-cinc anys de carrera al Cap Roig Festival. Tom Jones tornarà a cantar el pròxim 7 d’agost el festival, que també rebrà a Rosario l’endemà, el 8 d’agost. L’11 d’agost, Siempre Así inundarà el festival amb un directe carregat d’alegria i proximitat. Lax’n’Busto, un dels grups més emblemàtics de la música catalana, farà passar la seva gira per Cap Roig el 12 d’agost. D’altra banda, el prestigiós violinista internacional Ara Malikian tornarà als jardins també hi farà parada el 13 d’agost per presentar el seu nou espectacle.
Els Catarres presentaran el 14 d’agost el seu sisè treball d’estudi. També ho farà Franz Ferdinand que actuarà al Cap Roig Festival el 15 d’agost. Amaral, un dels grans referents de la música espanyola, presentarà el 16 d’agost el seu novè àlbum d’estudi. Finalment, Joan Dausà clausurarà el Cap Roig Festival 2025 els dies 17 i 18 d’agost amb un doble concert.
Un any més, el Cap Roig Festival apostarà per un espectacle familiar, pensat per a grans i petits. Cap Roig Mini comptarà aquest any amb l’actuació d’El Pot Petit el 2 d’agost. Les entrades del festival es posaran a la venda el pròxim dilluns 10 de març a les 10:00 h a la web oficial del festival.
L’empresari Miquel Quera i Vidal, l’empresa familiar Grup Morera, l’hotel Aiguablava i Joan Morillo i Laura Tejero (copropietaris i caps de sala del restaurant Divinum de Girona) han estat els grans protagonistes dels Premis G! de Turisme de les comarques gironines, que s’han entregat en un acte al Teatre Principal d’Olot amb més d’un centenar d’assistents.
Miquel Quera i Vidal, fundador de Turisme Rural de Girona i propietari de l’establiment Mas el Joncar, ha rebut el premi Josep Pujol i Aulí, que reconeix la trajectòria professional en el sector. Considerat un dels impulsors del turisme rural a la demarcació, Quera ha contribuït a la consolidació d’un model de turisme sostenible i d’alta qualitat.
D’altra banda, el Grup Morera, una empresa familiar de la Garrotxa amb presència en els sectors agroalimentari, esportiu i turístic, ha estat guardonat amb el premi Francesc Xiquet i Sabater, que distingeix un projecte empresarial. La companyia s’ha destacat per la seva capacitat d’innovació i diversificació, consolidant-se com un referent en el territori.
L’hotel Aiguablava de Begur ha rebut el Premi G! especial Jordi Comas i Matamala, en reconeixement a la seva trajectòria de noranta anys i la seva contribució a la projecció internacional de la Costa Brava. L’establiment s’ha consolidat com un símbol de l’hostaleria de qualitat a la demarcació.
A més, el Premi G! especial Juli Soler i Lobo ha distingit Joan Morillo i Laura Tejero, copropietaris i caps de sala del restaurant Divinum de Girona. Aquest reconeixement arriba pocs mesos després que el restaurant obtingués la seva primera estrella Michelin. Morillo i Tejero també són impulsors de l’Associació de Professionals de Sala de Girona, amb la qual treballen per posar en valor el servei de sala en la gastronomia.
Els Premis G! han guardonat també periodistes i comunicadors especialitzats en turisme per la seva tasca de promoció de la Costa Brava i el Pirineu de Girona a l’exterior. Alessia Cogliati ha rebut el premi Climent Guitart a la millor projecció dels valors i atractius turístics de la destinació pels seus reportatges publicats a la revista italiana Dove Viaggi.
Galo Martín i Cristina Candel han estat premiats per l’article Una visita a Ernesto Collado, el capturador d’essències de l’Empordà, publicat al diari El País. David Peskens i Roman Helinskil han rebut el guardó pel reportatge Un Empordà impressionant en un color verd fresc, aparegut a la revista neerlandesa FietsActief. I Nicole Biarnés Kiefer ha estat reconeguda per la seva cobertura sobre turisme sostenible al blog alemany Freibeuter Reisen.
El Premi G! de recerca i investigació Yvette Barbaza, dotat amb 6.000 euros, ha distingit enguany el projecte Habitar el camí, creant cartografies experiencials, desenvolupat per Neus Crous-Costa, Susana Rodilla, Carolina Conti i Sílvia Grau. L’estudi analitza la relació entre el turisme, la sostenibilitat i el benestar, proposant una reavaluació de les pràctiques modernes de consum turístic.
L’entrega de premis, organitzada pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona, ha tingut lloc aquest dijous al Teatre Principal d’Olot. A l’acte hi han assistit autoritats, guardonats i representants del sector turístic gironí. Els guanyadors han rebut el nou trofeu escultòric Gotes, dissenyat per Sharon Siloé Valle Cardona, alumna de l’Escola d’Art d’Olot.
Els Premis G! van ser creats l’any 2005 amb l’objectiu de reconèixer la trajectòria i la bona gestió dels professionals del sector turístic gironí. A més, fomenten la difusió dels atractius turístics de la destinació i impulsen la recerca aplicada en el territori.
