Pol Pérez: “Intentem que al Cap Roig Festival hi hagi una gran varietat d’estils per acollir el major nombre de públic possible”

Per
Maria Alsina
-
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Pol Pérez: "Intentem que al Cap Roig Festival hi hagi una gran varietat d'estils per acollir el major nombre de públic possible"
Loading
/

El Festival de Cap Roig arriba aquest estiu als 25 anys consolidat com un dels esdeveniments musicals més destacats de la Costa Brava. Aquesta edició comptarà amb un cartell ple de noms internacionals i catalans, novetats en la seva organització i un reforç de la seva vessant solidària.

En una entrevista al Supermatí, el director de comunicació del festival, Pol Pérez, ha detallat els preparatius per a aquesta edició especial. Una de les novetats principals és el concert inaugural amb el músic argentí Fito Páez, considerat una icona del rock llatinoamericà. La clausura també serà especial, amb Joan Dausà com a protagonista d’un doble concert els dies 20 i 25 d’agost. “Aquesta fórmula de doble actuació no s’havia fet mai al festival”, explica Pérez, afegint que el cantant es troba en un període de creació i ha volgut oferir una experiència única.

El cartell d’aquest any presenta una combinació d’artistes de renom internacional com Franz Ferdinand, James Blunt, Tom Jones, Simple Minds i Sebastián Yatra. També hi haurà una representació destacada de la música catalana amb noms com Els Catarres, Rosario i Nil Moliner. “Sempre busquem un equilibri entre artistes d’aquí i de fora per mantenir l’essència del festival”, apunta Pérez.

Una de les grans novetats del 25è aniversari és la nova fórmula de solidaritat. Fins ara, el festival organitzava un únic concert benèfic, però aquest any, una part de l’import de totes les entrades es destinarà a cinc entitats socials de la zona. Entre aquestes organitzacions hi ha el Centre Tramuntana, l’Associació POTS, l’Hospital Trueta, la Fundació Vimar i la Fundació Arcadi Armengol. “Això ens fa especialment il·lusió perquè és un model poc habitual en els festivals”, destaca el director de comunicació.

Renovació de l’espai i reconeixement internacional

Amb motiu del 25è aniversari, el festival també presenta canvis en l’espai. L’àrea del Village ha estat completament reformada per millorar l’experiència dels assistents. “Sempre volem proposar noves millores perquè el públic gaudeixi del festival en un entorn encara més acollidor”, assenyala Pérez.

A més, el festival està nominat als Iberian Awards com a millor espai musical de la península Ibèrica, un reconeixement que premia la seva trajectòria i la singularitat del seu emplaçament als jardins de Cap Roig. “Estem en un entorn privilegiat i rebre aquesta nominació és un gran estímul per seguir treballant”, conclou Pérez.

Supermatí – 12 març 2025

Per
Ràdio Capital
-
Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 12 març 2025
Loading
/

El Govern manté les restriccions per sequera vigents malgrat les últimes pluges

Per
ACN
-
pantà boadella / ACN

El Govern manté les restriccions per sequera malgrat les últimes pluges. Hi ha tres unitats d’explotació que es mantenen en emergència. Són l’Aqüífer Fluvià-Muga, Riudecanyes i l’Embassament Darnius-Boadella, aquest últim en emergència I. A més, en estat d’excepcionalitat seguiran l’Empordà i la Serralada Transversal. Hi ha 9 unitats en alerta, entre elles les del sistema Ter-Llobregat. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, sí que preveu que la situació d’emergència de Darnius-Boadella es revisarà “molt probablement” les properes setmanes.

La Comissió Interdepartamental de Sequera ha analitzat la situació de les reserves d’aigua després de l’episodi de pluges registrat aquest cap de setmana, un dels més actius dels darrers quatre anys, especialment per la seva ràpida repercussió en els embassaments. Les pluges han elevat les reserves de les conques internes fins a nivells de l’agost del 2022, passant del 31 al 41% de la seva capacitat. Ara bé, el Govern no considera la situació de sequera superada, tot i que l’increment d’aigua embassada, proper als 67 hm3, equival a la capacitat de tractament anual de la dessalinitzadora del Llobregat.

La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha subratllat que aquestes pluges són “molt benvingudes” però ha alertat que “no resolen la situació” de sequera. Ara bé, sí que ha anticipat que tot i que ara mateix no es relaxen les restriccions, el Govern “no renuncia que pugui haver-hi alguna revisió, sobretot en l’àmbit de Darnius-Boadella”. En aquest sentit, Paneque ha remarcat que els pròxims dies encara es notarà més l’increment del nivell dels pantans, perquè encara anirà arribant aigua procedent dels rius. L’executiu vol analitzar les dades completes abans de prendre decisions.

A més, ha apuntat que els models també preveuen un abril plujós. “Tenim unes setmanes al davant per prendre les decisions més adequades, sempre amb un criteri de prudència i no pensar que hem finalitzat la sequera”, ha insistit.

Pel que fa al sistema Ter-Llobregat, ha constatat que si a partir d’avui ja no plogués més, les unitats que estan en situació d’alerta no patirien noves restriccions fins al novembre del 2025.

Els embassaments més beneficiats per l’episodi han estat els del sistema Ter, especialment Sau, així com els del Llobregat i Darnius Boadella. Aquest últim gairebé ha doblat la capacitat. Els efectes han estat menys notables a Siurana i Riudecanyes.

 

Així les coses, el Govern manté el seu pla per garantir la disponibilitat d’aigua independentment de les pluges. L’objectiu és disposar de 31 hm3 de nou recurs al llarg d’aquest 2025.

Per aconseguir-ho hi ha diferents obres en marxa com ara les millores a la potabilitzadora d’Empuriabrava, que estaran enllestides el primer trimestre; l’aportació d’aigua regenerada des de la depuradora de Figueres fins al riu la Muga a l’altura de Pont de Molins, que està en fase final; la construcció de cinc nous pous a l’àmbit de Peralada, que s’activaran durant la primavera; les dessalinitzadores modulars i les plantes d’ultrafiltració a Empuriabrava; una petita instal·lació modular a Roses; l’ampliació de la potabilitzadora de la Trinitat, les obres de la qual es preveu acabin a l’estiu; l’activació dels nous pous de Sant Joan Despí, a finals d’any; actuacions de millora de la potabilitzadora Estrella; la incorporació de l’aigua provinent de la riera de Rubí per incrementar la disponibilitat d’aigua al riu Llobregat; la recuperació de pous en els àmbits del Ter Llobregat, Baix Camp, Priorat i Muga, i l’aprofitament dels pous de Montcada.

A més, es preveu també la posada en servei de l’Estació de Regeneració d’Aigua (ERA) de Sant Feliu de Llobregat; la connexió des del riu Ebre amb el municipi de Garcia i el pantà de Guiamets, i la connexió del Garrigues Sud amb la zona del Montsant.

El viatge de les paraules 3×06 – Influencers literaris

Per
El viatge de les paraules
-

Avui parlarem dels anomenats influencers literaris, entre els quals trobem els booktubers, booktokers i bookstragramers, estan creant comunitats de lectors en busca del proper llibre per llegir. Hem viscut un canvi en la manera com es fan les recomanacions: de les extenses recomanacions escrites a vídeos de 30 segons al tiktok. Quina és la millor opció? Cada una té el seu públic. El que sí que hem vist és que aquesta nova generació de recomanadors aporten frescor, dinamisme i han sabut adaptar-se a l’era del consum de contingut a través de les xarxes socials. Parlarem amb les persones que hi ha al darrera dels comptes de la Mixa, els Bookhunters i Una pila de llibres.

El conflicte de la Rigotaverna

Per
Andreu Paneque
-
andreu paneque
El politòleg bisbalenc Andreu Paneque
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
El conflicte de la Rigotaverna
Loading
/

Aquests darrers dies, molts bisbalencs hem estat més pendents de l’Instagram del que és habitual, especialment dels comunicats que diverses entitats de la capital de la comarca han anat publicant a les seves xarxes. Totes elles han expressat el seu posicionament respecte al que es podria començat a conèixer com el ‘conflicte de la Rigotaverna’.

Segurament, totes aquelles persones que alguna vegada han visitat la Bisbal per Festa Major hauran gaudit d’un concert, tastat un entrepà o algun dels plats especials, o potser simplement s’hi hauran apropat per prendre una cervesa o un gintònic. La Rigotaverna s’ha convertit en un espai molt reconegut, i això és, sens dubte, un mèrit indiscutible de la colla dels Geganters de la Bisbal.

Tal com informava Ràdio Capital el passat 26 de febrer, l’associació Els Voltors, també de la Bisbal, ha adquirit el terreny per poder celebrar l’Empordà Music Festival. A partir d’aquí, han anat sorgint comunicats i rèpliques, i la situació s’ha anat complicant.

És natural que cadascú pugui tenir la seva pròpia opinió sobre què és justificable o èticament reprovable. De fet, la filosofia política ens mostra com l’ètica es pot entendre des de diferents criteris de justícia, segons els marcs conceptuals en què ens movem. D’exemples n’hi ha molts, Kant i la seva idea que algunes accions són correctes o incorrectes de forma intrínseca, d’altres com Aristòtil que creien en que l’ètica es centrava en el caràcter i les virtuts de les persones, o finalment, contractualistes com Rousseau que creien que l’ètica es basava en els acords socials i allò que les persones acceptem com a justes per viure.

Ara mateix, a la Bisbal hi conviuen opinions diverses: hi ha qui considera que l’acció no és justa perquè creu que des d’Els Voltors no s’ha actuat amb prou sensibilitat ètica, mentre que altres veuen reprovable la postura de les associacions que critiquen Els Voltors.

Més enllà del que cadascú pugui pensar del conflicte, crec que sense cap mena de dubte podem dir que en aquest cas hi ha dos elements d’aquesta acció que en queden malparats: un és el bon ambient entre les associacions de la Bisbal, i l’altre la cultura popular.

Perquè, deixeu-m’ho dir, la cultura popular,  necessita que la cuidem, i això no es podrà fer si no és autogestionada, comunitària i per sobre de tot reivindicativament pública.

La Fundació Vila Casas homenatja a Pere Noguera amb la recuperació de 2 grans instal·lacions al Museu Can Mario

Per
Redacció
-
any pere noguera

Aquest any, diverses institucions culturals de Catalunya reten homenatge a Pere Noguera amb un seguit d’exposicions que es podran veure a Barcelona, Girona, Palafrugell i la Bisbal d’Empordà. La iniciativa, impulsada per la Fundació Vila Casas, la Filmoteca de Catalunya, el Terracotta Museu i el Bòlit. Centre d’Art Contemporani de Girona, vol reconèixer la trajectòria d’aquest artista, nascut a la Bisbal d’Empordà l’any 1941 i considerat un referent de l’art conceptual a Catalunya.

Amb una obra que explora la materialitat i la reinterpretació de la realitat, Pere Noguera ha sabut recollir la tradició plàstica del país i donar-li una nova dimensió. Les seves obres juguen amb la percepció i sovint qüestionen les convencions establertes. En aquest context, la Fundació Vila Casas exposa al Museu Can Mario dues grans instal·lacions que reflexionen sobre la societat de consum i el vincle de l’ésser humà amb l’entorn.

Aquestes dues obres, que havien estat a l’ombra durant anys, es recuperen ara per formar part d’aquest homenatge. Noguera és conegut per la seva capacitat de manipular i transformar objectes quotidians, convertint-los en elements carregats de significat. De la mateixa manera que un terrissaire modela el fang, l’artista juga amb la realitat per alterar-ne la percepció i donar-li un nou sentit.

Amb aquest «Any Pere Noguera», Catalunya reivindica una figura clau de l’art contemporani i ofereix l’oportunitat de redescobrir el seu llegat a través d’exposicions i activitats arreu del territori.

1...702703704...6.928Pàgina 703 de 6.928