Els Premis G! reconeixen Miquel Quera, Grup Morera, l’hotel Aiguablava i els caps de sala del restaurant Divinum

premis G! 2025

L’empresari Miquel Quera i Vidal, l’empresa familiar Grup Morera, l’hotel Aiguablava i Joan Morillo i Laura Tejero (copropietaris i caps de sala del restaurant Divinum de Girona) han estat els grans protagonistes dels Premis G! de Turisme de les comarques gironines, que s’han entregat en un acte al Teatre Principal d’Olot amb més d’un centenar d’assistents.

Miquel Quera i Vidal, fundador de Turisme Rural de Girona i propietari de l’establiment Mas el Joncar, ha rebut el premi Josep Pujol i Aulí, que reconeix la trajectòria professional en el sector. Considerat un dels impulsors del turisme rural a la demarcació, Quera ha contribuït a la consolidació d’un model de turisme sostenible i d’alta qualitat.

D’altra banda, el Grup Morera, una empresa familiar de la Garrotxa amb presència en els sectors agroalimentari, esportiu i turístic, ha estat guardonat amb el premi Francesc Xiquet i Sabater, que distingeix un projecte empresarial. La companyia s’ha destacat per la seva capacitat d’innovació i diversificació, consolidant-se com un referent en el territori.

L’hotel Aiguablava de Begur ha rebut el Premi G! especial Jordi Comas i Matamala, en reconeixement a la seva trajectòria de noranta anys i la seva contribució a la projecció internacional de la Costa Brava. L’establiment s’ha consolidat com un símbol de l’hostaleria de qualitat a la demarcació.

A més, el Premi G! especial Juli Soler i Lobo ha distingit Joan Morillo i Laura Tejero, copropietaris i caps de sala del restaurant Divinum de Girona. Aquest reconeixement arriba pocs mesos després que el restaurant obtingués la seva primera estrella Michelin. Morillo i Tejero també són impulsors de l’Associació de Professionals de Sala de Girona, amb la qual treballen per posar en valor el servei de sala en la gastronomia.

Els Premis G! han guardonat també periodistes i comunicadors especialitzats en turisme per la seva tasca de promoció de la Costa Brava i el Pirineu de Girona a l’exterior. Alessia Cogliati ha rebut el premi Climent Guitart a la millor projecció dels valors i atractius turístics de la destinació pels seus reportatges publicats a la revista italiana Dove Viaggi.

Galo Martín i Cristina Candel han estat premiats per l’article Una visita a Ernesto Collado, el capturador d’essències de l’Empordà, publicat al diari El País. David Peskens i Roman Helinskil han rebut el guardó pel reportatge Un Empordà impressionant en un color verd fresc, aparegut a la revista neerlandesa FietsActief. I Nicole Biarnés Kiefer ha estat reconeguda per la seva cobertura sobre turisme sostenible al blog alemany Freibeuter Reisen.

El Premi G! de recerca i investigació Yvette Barbaza, dotat amb 6.000 euros, ha distingit enguany el projecte Habitar el camí, creant cartografies experiencials, desenvolupat per Neus Crous-Costa, Susana Rodilla, Carolina Conti i Sílvia Grau. L’estudi analitza la relació entre el turisme, la sostenibilitat i el benestar, proposant una reavaluació de les pràctiques modernes de consum turístic.

L’entrega de premis, organitzada pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona, ha tingut lloc aquest dijous al Teatre Principal d’Olot. A l’acte hi han assistit autoritats, guardonats i representants del sector turístic gironí. Els guanyadors han rebut el nou trofeu escultòric Gotes, dissenyat per Sharon Siloé Valle Cardona, alumna de l’Escola d’Art d’Olot.

Els Premis G! van ser creats l’any 2005 amb l’objectiu de reconèixer la trajectòria i la bona gestió dels professionals del sector turístic gironí. A més, fomenten la difusió dels atractius turístics de la destinació i impulsen la recerca aplicada en el territori.

Els mercats i comerços de Calonge i Sant Antoni enceten la campanya ‘El cor del poble batega per a tu’

els-mercats-i-comercos-de-calonge-i-sant-antoni-acullen-la-campanya-el-cor-del-pobl67caaa0ab3e24

Els mercats setmanals de Calonge i Sant Antoni han donat el tret de sortida a la campanya “El cor del poble batega per a tu”. Aquesta iniciativa vol potenciar el comerç local, fomentar l’economia circular i reduir residus.

Impulsada per les àrees de Medi Ambient, Mercats i Comerç de l’Ajuntament, la campanya reconeix la tasca dels marxants i comerciants del municipi, especialment en temporada baixa. Durant els primers dies de l’acció, s’han instal·lat punts informatius als mercats i s’han repartit 3.300 bosses reutilitzables de tela entre comerciants i marxants.

La regidora de Medi Ambient, Lídia Sánchez, ha destacat que aquesta iniciativa reforça el compromís del municipi amb la sostenibilitat i l’economia circular. Per la seva banda, el regidor de Mercats, Alberto Mas, ha posat en valor el paper dels marxants en l’oferta de producte fresc i de qualitat. Finalment, el regidor de Comerç, Albert Ros, ha subratllat la importància dels establiments locals per mantenir el poble actiu durant tot l’any i promoure un consum responsable.

Aquesta acció forma part de l’estratègia de l’Ajuntament per enfortir el teixit comercial i sensibilitzar la ciutadania sobre els beneficis de comprar productes de proximitat.

Cap de setmana plujós i amb mar de fons

Aquest cap de setmana iniciarem una nova tongada de pluja general a tot Catalunya. Aquí al Baix Empordà avui divendres i tot dissabte anirà plovent durant hores, de manera dispersa, amb ruixats intermitents i sempre amb quantitats més importants cap a l’interior. 

Al sud de la comarca, al voltant del Massís de Cadiretes i les Gavarres, la pluja podria ser més abundant. Paraigua i jaqueta a prop, ja que l’ambient serà humit i fresc o fred, amb molt poca diferència de temperatura entre el dia i la nit. 

A la mar tindrem temporal marítim tot el cap de setmana, amb mar de fons de xaloc que anirà empitjorant, arribant al punt àlgid durant la matinada de diumenge, amb onades de 2 a 3 metres d’alçada. 

Diumenge tindrem dos tipus de temps, durant el matí encara plourà, fins i tot amb alguna tempesta, però ràpidament s’aclarirà i quedarà una tarda amb grans clarianes i més sol. 

Veurem quines quantitats de precipitació acumulem, ben segur que serà una bona regada.

Foto de portada: Begur – Miquel Galceran

Surface pressure - Forecast chart

Sense ànim de lucre

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Sense ànim de lucre
Loading
/

Resa la dita que als de la Bisbal tant se’ns en fot quedar bé com mal, però hi ha una  cosa que ens omple d’orgull i que defensarem a capa i espasa davant de qui sigui: la riquesa del nostre teixit associatiu, un tresor del que ens en sentim especialment orgullosos, segurament perquè qui més qui menys en forma o n’ha format part, d’alguna entitat o altra. Per això, la polèmica que ha esclatat aquesta setmana entre dues de les entitats més importants del municipi és el tema de conversa a tots els espais públics del poble i grups de whatsapp.

Per si no saben de què va, els en faig cinc cèntims. Els Voltors, una entitat especialitzada en l’organització de grans saraus de cultura diguem-ne mainstream, com el reeixit Empordà Music Festival, van  anunciar per sorpresa de tothom que havien comprat el solar on des de fa 17 anys una altra entitat insigne del poble, els Geganters, hi realitzen tots els seus actes de festa major, l’espai de la coneguda Rigotaverna, així com altres activitats al llarg de l’any. Això ha provocat tot un allau de comunicats i contracomunicats de les dues entitats; per una banda, els Geganters han acusat els Voltors d’obscurtantisme i males pràctiques; per l’altra, els Voltors es defensen assegurant que cediran l’espai gratuïtament als Geganters a perpetuitat per a que hi puguin seguir desenvolupant la Rigotaverna, a més de voler destinar l’espai a el que ells en diuen un viver cultural, obert a tothom.

El debat de fons, però, rau en la naturalesa del propi moviment associatiu. Per naturalesa, les entitats són associacions sense ànim de lucre que de manera altruista i desinteressada organitzen activitats culturals. La majoria s’especialitza en àmbits culturals acotats o minoritaris que no tenen un circuit comercial, i d’aquí rau la seva importància. Sense aquestes associacions, tota la cultura que no entra dins els circuits de negoci que el capitalisme imposa acabaria desapareixent. I és per això, per aquesta tasca de rescat cultural desinteressat, que aquestes entitats han de rebre subvencions per part de les administracions públiques. Sense aquests diners, la gran majoria de les activitats que realitzen serien tan deficitàries que, al final, ni la bona voluntat de totes les persones que en formen part podria salvar-les.

Un altre cosa són les associacions com els Voltors, que han decidit organitzar el mateix tipus d’actes que els que podria muntar una productora d’espectacles o qualsevol empresa dedicada a l’oci i l’entreteniment. En tenen tot el dret, és clar, però aleshores s’ha d’anar en compte, perquè sens dubte els seus actes poden incórrer en terrenys pantanosos. Com a associació, reben els beneficis que no obtindria qualsevol empresa privada que volgués organitzar un festival de música a la Bisbal, com són les subvencions públiques o la cessió gratuïta d’espais i personal municipal. Això, sens dubte, pot ser considerat competència deslleial per part de qualsevol actor privat que vulgui organitzar algun acte similar. Per altra banda, si l’organització d’aquests esdeveniments els reporta tals beneficis que poden inclús comprar espais que ni el propi ajuntament s’ha plantejat de comprar, han de seguir essent considerats una entitat sense ànim de lucre? Han  de seguir rebent ajudes municipals? El debat està servit, a la Bisbal.

Augmenten un 31% els menors que reben atenció per salut mental a domicili a les comarques gironines durant el 2024

salut mental joves

El Programa d’atenció a la crisi infantil i juvenil en salut mental a domicili de les comarques gironines ha atès 187 infants i joves d’entre 6 i 17 anys durant el 2024, un 31,7% més que l’any anterior. El projecte té l’objectiu d’abordar casos vulnerables agreujats per complexitat social que necessiten una intervenció intensiva i de proximitat. L’equip multidisciplinari que fa les visites a casa dels menors és flexible i s’adapta a l’evolució de les necessitats de cada infant i del seu entorn. Hi ha equips desplegats per totes les comarques de la demarcació, dividit en Gironès-Pla de l’Estany, Garrotxa i Ripollès, Alt i el Baix Empordà, Selva interior i Selva marítima.

La majoria dels menors atesos han rebut un diagnòstic de Trastorn de l’Espectre Autista (un 39,51%), d’ansietat (17,9%) o de conducta (un 10,49%). Els segueixen el trastorn d’adaptació (9,26%), TDAH (6,79%), trastorn depressiu (3,70%) i trastorn d’aprenentatge (1,85%). Un 47,06% dels usuaris són dones i un 52,94% són homes.

Segons informa l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) en un comunicat, el programa d’atenció a la crisi infantil i juvenil de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions ha arribat aquest 2024 a 187 menors, un 31,7% més que l’any 2023. Els professionals han fet 2.676 sessions, un 26,2% més que l’any anterior i el nombre total de prestacions ha augmentat un 27,1%, passant de 2.671 a 3.395.

El programa és un pla d’acció d’intervenció de la crisi a domicili, engegat a finals de 2022 i dirigit a la població de 6 a 17 anys en una situació de complexitat, sigui per la seva vulnerabilitat sociofamiliar o pel seu estat psicopatològic. L’objectiu del programa és abordar els casos que necessiten una intervenció intensiva, però que per aquesta situació de complexitat, els pacients i les seves famílies tenen dificultats per visitar-se als centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) o anar als hospitals de dia, que són els recursos que cobririen aquest tipus de necessitat, juntament amb les unitats d’hospitalització.

Està centrat en l’entorn natural de la persona, per a infants i joves amb trastorn mental i que viuen situacions de risc psicosocial que els impedeixen l’ús dels recursos i dispositius d’atenció dels que es disposava fins ara. Els professionals remarquen que aquesta forma de treballar proporciona agilitat per atendre les necessitats del pacient i la família o entorn, i permet coordinar tots els recursos amb els quals està vinculat l’infant o jove, en la seva globalitat. A més, aquesta resposta “resolutiva i de proximitat” redueix l’hospitalització.

La coordinadora del CSMIJ de l’Alt Empordà, Gemma Jordi, explica que el programa té com a objectiu principal evitar l’hospitalització: “Amb el treball intens que dura entre vuit i dotze setmanes, on treballem de forma interdisciplinària tots els professionals, hem aconseguit parar aquestes fases de crisi més aguda i, per tant, l’objectiu s’aconsegueix”.

L’aposta del programa és que els infants i joves rebin una atenció comunitària i de proximitat, intensiva, accessible i continuada, a càrrec d’equips especialitzats. Aquests equips, que depenen de cada Centre de Salut Mental Infanto Juvenil (CSMIJ) comarcal de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, estan integrats per un psiquiatre infantil, un psicòleg clínic, un infermer especialitzat en salut mental, un educador social, un treballador social i un terapeuta ocupacional, a més del referent administratiu.

Els equips atenen els infants o joves i les seves famílies en els aspectes psicosocials individuals i familiars fins que aquestes persones assoleixin l’estabilitat clínica suficient per poder assistir a un recurs d’atenció comunitària, sigui un centre de salut mental o un hospital de dia.

L’equip multidisciplinari estableix un pla terapèutic individualitzat per a la persona i ajustat al seu entorn específic, treballant els aspectes pràctics de la seva vida quotidiana; d’aquí els diferents perfils professionals dels equips. L’atenció és flexible i s’adapta a l’evolució de les necessitats de cada persona i els equips gestionen, si fa falta, l’atenció coordinada amb altres dispositius sanitaris i socials i d’atenció urgent del territori.

El treballador social del CSMIJ del Baix Empordà, Xavier Solench, remarca que un dels “punts forts del programa és la flexibilitat comunitària”: “És un tipus d’intervenció que permet que, davant de determinades situacions de malestar que sovint es veuen agreujades per complexitat social, l’equip tingui la suficient flexibilitat i proactivitat per desplaçar-se al context de la persona i donar una atenció de proximitat i intensitat”. “Això permet fer un vincle molt fort i arribar a aquells joves que han tingut un trencament amb la seva vida i que de mica en mica s’han anat tancant al domicili fins a aïllar-se”, afegeix.

La intervenció de l’equip de professionals treballa també a reforçar les capacitats dels joves i el desenvolupament del seu projecte de vida i, com a objectius complementaris, busca promoure i facilitar la vinculació als recursos de la comunitat; oferir una atenció a altres aspectes de la salut (com dieta, abús de substàncies o malalties desateses); detectar situacions disfuncionals en el nucli familiar; reduir el risc d’aïllament i d’exclusió social, així com l’absentisme escolar.

La proposta ‘Tasta l’Empordà’ vol desestacionalitzar el turisme gastronòmic

Tasta Empordà1

El nou balcó gastronòmic del mercat de Figueres ha estat l’escenari de la presentació de la segona fase de la campanya “Tasta l’Empordà”, una iniciativa que vol promocionar la gastronomia de la comarca i potenciar el turisme fora de temporada alta. Aquest projecte està impulsat pels consells comarcals del Baix i l’Alt Empordà i per Empordà Turisme, amb l’objectiu de consolidar la regió com una destinació gastronòmica de referència.

Aquest any, Catalunya ha estat reconeguda com a regió mundial de la gastronomia, un fet que reforça el paper de l’Empordà com un epicentre de la cuina catalana. Per això, la campanya s’ha programat per desenvolupar-se entre octubre i març, a diferència d’edicions anteriors que es feien en mesos d’alta ocupació turística.

Durant el mes de març, la iniciativa s’intensifica amb concursos i sortejos a les xarxes socials, en què es regalaran més de 400 experiències gastronòmiques. Els premis inclouen tastos de vins, olis i formatges, maridatges, rutes gastronòmiques, visites a granges i tallers culinaris, amb la voluntat de donar visibilitat als productors locals i als sectors vinculats a la gastronomia de l’Empordà.

Segons Raimon Trujillo, vicepresident segon del Consell Comarcal del Baix Empordà i conseller de Turisme, “la gastronomia és un dels valors que ens posiciona com a destinació turística d’alta qualitat”. Per la seva banda, Pere Casellas, vicepresident del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, ha destacat que “cal apostar per iniciatives que ajudin a allargar la temporada turística, donant suport a sectors com l’oleoturisme, l’enoturisme o la cuina local”.

El president d’Empordà Turisme, Xavi Camps, ha explicat que aquesta segona fase posa l’accent en oferir experiències gastronòmiques reals i accessibles per a tothom. Per això, s’han previst més de 40 activitats diferents, amb una mitjana de 10 places per experiència, que es sortejaran a través de les xarxes socials.

Finalment, el vicepresident del Patronat de Turisme i alcalde de Figueres, Jordi Masquef, ha subratllat la importància de presentar la campanya en el nou balcó gastronòmic de Figueres, un espai que vol esdevenir un punt de dinamització i promoció dels productes locals.

La campanya “Tasta l’Empordà” començarà el 10 de març i s’allargarà fins al 6 d’abril, amb els sortejos i concursos principals a través de les xarxes socials d’Empordà Turisme i Visit Empordà.