El 75% de les denúncies que s’interposen per delictes d’odi i discriminació a les comarques gironines acaben arribant al jutjat. Es tracta d’una xifra “considerable” i que els Mossos esperen que serveixi com a al·licient per a les víctimes perquè ho facin. La realitat és que el nombre de denúncies que es posen al llarg de l’any fluctua, si bé es manté constant els darrers anys. En concret, de gener a octubre d’aquest 2024 se n’han interposat 42, sis menys que el mateix període de 2023. Amb tot, les entitats que representen col·lectius afectats assenyalen que encara hi ha molta gent que no s’atreveix a explicar-ho a la policia. Destaca especialment el col·lectiu amb malalties mentals que és un dels que menys denuncia aquests delictes.
“No denuncia gairebé ningú i la família tampoc ajuda a que ho facin”. Són paraules de la Maite Cobos, directora de l’entitat El Trampolí, que dona suport a persones amb discapacitat de la Bisbal d’Empordà. I és que tot i que en els darrers anys les denúncies per odi i discriminació han anat augmentant fins a estabilitzar-se, la realitat és que encara hi ha col·lectius que no posen en coneixement de la policia els fets quan pateixen una agressió d’aquest tipus. Des dels Mossos expliquen que un dels qui menys ho fa són, precisament, les persones amb discapacitat o les persones que tenen problemes mentals.
El motiu, explica Cobos, és que a vegades no ho detecten i, si ho fan, molts cops no saben que poden denunciar-ho. En moltes ocasions són les mateixes entitats que treballen amb aquestes persones les que s’adonen que han estat víctimes d’insults, vexacions i, fins i tot, alguna agressió física.
“Si nosaltres tenim coneixement d’algun cas o el detectem a partir d’un usuari, com entitat ens hi posem, però moltes vegades no ho sabem i al final ells normalitzen el que passa”, lamenta Cobos.
El problema arriba a ser més greu perquè moltes vegades la família prefereix no posar en coneixement dels Mossos el que ha passat, perquè creuen que és difícil que arribi a bon port. La realitat, però, és que el 75% de les denúncies que s’interposen per delictes d’odi i discriminació a les comarques gironines acaben davant d’un jutge i amb el responsable responent pel delicte.
A tota la demarcació el 2022 es van denunciar 54 casos, el 2023 van ser 62 i de gener a 30 de setembre d’aquest any han estat 42 les persones que han anat a una comissaria a denunciar el que els havia passat.
Per això, des dels Mossos animen a interposar una denúncia quan una persona hagi estat víctima d’un cas d’agressió per un delicte d’odi i discriminació. El cap de l’Oficina de Delictes d’Odi i Discriminació dels Mossos, Josep Miquel Martínez, destaca que és rellevant que gairebé vuit de cada deu denúncies acabin al jutjat després de la investigació que fa la policia. “El que reflecteix això és una sensació de confiança cap a la víctima, perquè se senti segura”, assenyala.
El col·lectiu immigrant, també afectat
Un altre dels col·lectius que és víctima de delictes d’odi és l’immigrant i, alhora, és un dels que tampoc sol denunciar quan pateixen una agressió. La majoria de vegades el motiu és que no tenen la seva situació regularitzada a l’Estat i prefereixen no denunciar insults o agressions que reben per evitar anar a la policia, ja que temen que els puguin expulsar de l’Estat.
El responsable de l’entitat ECCIT de Girona que dona suport a immigrants per regularitzar la seva situació, Yasser Saddoune, explica que fins i tot tenen por a anar a Creu Roja o a la coordinadora d’ONG perquè creuen que els pot perjudicar. “Imagina haver d’anar a posar una denúncia perquè els han insultat o agredit”, lamenta.
A més, Saddoune argumenta que una posar en coneixement els fets i assumir un procés judicial és “un luxe” que aquestes persones no es poden permetre. Per tot plegat, el responsable d’ECCIT assenyala que el col·lectiu “ha normalitzat” que puguin passar aquestes coses. “Els hi preocupa poder tirar endavant i prou”, conclou.
