Els delictes sexuals creixen un 18% a les comarques gironines i els atracaments augmenten un 25% entre gener i setembre

Els delictes sexuals han augmentat un 18% a les comarques gironines entre gener i setembre. Segons l’estadística que publica el Ministeri de l’Interior, durant aquests nou mesos se n’han denunciat 377 arreu de la demarcació. I d’aquests, 141 han acabat en violació (un 14,6% en relació al mateix període del 2023). El balanç de criminalitat, que recull les dades de tots els cossos policials, evidencia un increment dels delictes arreu del territori. Durant els tres primers trimestres, se n’han registrat 38.084, un 5,9% més. Destaca també que els atracaments han crescut un 25% (936) però, per contra, els robatoris a interior d’habitatge -una tipologia que causa més alarma social- han baixat un 5,6%. Tot i això, se n’han registrat 1.799 casos.

El balanç de criminalitat que periòdicament publica el Ministeri de l’Interior recull dades de tots els cossos policials (Mossos d’Esquadra, policies locals, Policia Nacional i Guàrdia Civil). L’estadística dels tres trimestres d’aquest 2024, que el Ministeri ha fet pública, recull un increment de gairebé totes les tipologies delictives.

En concret, a les comarques gironines, entre gener i setembre s’han registrat 38.084 delictes. Això suposa un increment del 5,9% si es compara amb el mateixos trimestres de l’any passat, quan van denunciar-se’n 35.971.

Dins les tipologies que continuen registrant increments preocupants hi ha els delictes sexuals. De gener a setembre, la demarcació ha registrat 377 agressions sexuals (un 17,8% més que l’any passat). I d’aquests, hi ha hagut 141 casos en què les víctimes han patit una violació, un 14,6% més que durant el mateix període de l’any passat (123).

El balanç de criminalitat del Ministeri també recull com al llarg del 2024 els robatoris amb violència i intimidació -és a dir, els atracaments- han arribat a créixer fins a un 25,5%. En concret, durant aquests tres trimestres se n’han registrat 936. En paral·lel, els furts continuen anant a l’alça; en aquest cas, se n’han denunciat 10.761 (+9,2%). I també és rellevant l’increment que han registrat els robatoris a interior de vehicle. Han crescut un 19,5% (i se n’han denunciat 570 casos).

Menys robatoris a habitatge

Per contra, els robatoris a interior d’habitatge, una de les tipologies que causa més alarma social perquè els lladres envaeixen la intimitat de la llar, han anat lleugerament a la baixa. En concret, han baixat un 5,6%. Tot i això, entre gener i setembre se n’han registrat 1.799; és a dir, que de mitjana, cada dia de mitjana se’n registren més de sis arreu de la demarcació.

Sí que han augmentat, però, els robatoris a botigues i empreses amb l’ús de la força. És a dir, aquells en què els lladres han trencat aparadors, panys o han fet un butró per accedir a l’interior de les instal·lacions. Entre gener i setembre, se n’han denunciat 738 casos arreu de la demarcació. L’any passat, van ser-ne 714.

El balanç de criminalitat també recull com hi ha hagut un lleuger descens de les lesions i baralles tumultuàries (amb 418 casos, un descens de l’1,4%) i com els diferents cossos policials han intervingut en 424 casos de tràfic de drogues (un 2,8% menys).

Més de vint estafes per internet al dia

Pel que fa als ciberdelictes, en global la xifra entre un any i l’altre s’ha mantingut gairebé invariable (6.110 casos d’aquest 2024 davant els 6.113 de l’any passat). Sí que s’han registrat, però, una mica menys d’estafes comeses a través d’internet o xarxes socials. Perquè de les 5.890 de l’any passat ara se n’han denunciades 5.835. Ara bé, la xifra és significativa, perquè suposa que de mitjana cada dia es registren més de 20 estafes d’aquest tipus.

Per últim, pel què fa als delictes de sang, entre gener i setembre a la demarcació hi ha hagut divuit temptatives d’homicidi (l’any passat, quinze) i s’han comès set crims. Dins d’aquests casos hi ha el doble assassinat a Font de la Pólvora de Girona durant la revetlla de Sant Joan o els crims masclistes de Bellcaire d’Empordà i Torroella de Montgrí. Finalment, també s’ha denunciat un segrest.

Palafrugell, Roses i Lloret, on més creixen

L’estadística també desgrana les dades de les principals ciutats de la demarcació. En concret, de les que tenen més de 20.000 habitants. Hi ha Girona, Banyoles, Blanes (Selva), Figueres, Lloret de Mar (Selva), Olot, Palafrugell (Baix Empordà), Salt (Gironès) i Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

En aquest cas, mentre en alguns municipis la xifra negra de delictes ha anat a la baixa, en d’altres s’ha incrementat significativament. Allà on més han crescut al llarg del 2024 ha estat a Palafrugell, on s’ha passat dels 982 de l’any passat als 1.934 (+25,7%); a Roses, on dels 1.310 s’ha passat als 1.511 (+15,3%) i a Lloret de Mar, on dels 2.407 s’ha passat als 2.701 (+12,2%).

A aquests tres municipis els segueix la capital de l’Alt Empordà, on els delictes han crescut un 9,6%. Entre gener i setembre, a Figueres se n’han registrat 3.163 davant els 2.882 del mateix període del 2023. A Girona, durant aquests nou mesos els delictes han crescut un 6,9% (de 5.070 a 5.418). A Salt, ho han fet en un 7,2% (de 1.601 a 1.716). I a Sant Feliu de Guíxols, en un 4,1% (de 908 a 945). Pel que fa a la capital de la Garrotxa, aquí l’increment ha estat més petit. Perquè a Olot els delictes han augmentat un 1,8% (de 1.119 a 1.139).

Per contra, a l’altre costat de la balança s’hi situen Banyoles i Blanes. En el primer cas, a la capital del Pla de l’Estany els delictes s’han reduït fins a un 17% durant aquest 2024 (de 769 a 638). I a Blanes, ho han fet en un 8,5% (de 1.816 a 1.661).

El panettone, les postres nadalenques que cada cop arrelen més a l’Empordà

Giovanni Spinnelli panettone

Arriben dates assenyalades i una de les cites indispensables del Nadal són les postres. Amb els torrons, les neules o els polvorons a la taula podríem dir que el final de l’àpat ja està complet. Però pels més llaminers hi ha un indispensable que fa anys que està guanyant terreny a les taules nadalenques de l’Empordà i d’arreu de Catalunya: el panettone.

Hem visitat l’obrador de Giovanni Spinelli de Pals per conèixer com es fan aquestes postres que formen part del receptari nadalenc italià. Giovanni Spinelli, impulsor del negoci, explica que fa més de 70 anys que treballa en el món pastisser, “vaig començar a treballar en una pastisseria que només feia panettones”.

Tant Giovanni Spinelli com la seva filla, Marta Spinelli, – que treballa a l’obrador de Pals durant les seves vacances – reconeixen que el secret de la recepta d’un bon panettone és fer servir ingredients de proximitat i de qualitat, a més, d’elaborar-los de manera artesanal. Els panettones que fan a Pals segueixen una recepta antiga d’un pastisser de Milà amb el qual va treballar Giovanni Spinelli. I tot i que podríem pensar que el panettone milanès tradicionalment és alt, Giovanni i Marta Spinelli apunten que és baix.

El gust de panettone més tradicional que podem trobar és el de panses, però n’hi ha de molts altres gustos com de xocolata, xocolata amb taronja, fruita confitada, taronja, xocolata blanca i xocolata negra i de festuc. Giovanni Spinelli, però, explica que no es pot fer panettone amb tots els gustos. “Cal buscar un equilibri entre el gust de la massa i dels gustos que hi afegim”, explica.

Més de 20 anys fent panettones a Pals

Giovanni Spinelli ha estat tota la vida vinculat al món de la pastisseria. “A Milà hi tenia 4 pastisseries on hi passaven personatges reconeguts de la societat italiana com el controvertit empresari i polític, Silvio Berlusconi, o l’entrenador i exfutbolista, Giovanni Trapattoni”, admet Spinelli. Tot i això, fa 20 anys va decidir deixar els negocis de Milà i venir fins a Pals per poder continuar elaborant panettones. Així, van decidir obrir la pastisseria-restaurant Giovanni Spinelli a Pals.

Al principi només feien elaboracions de panettone pel restaurant, tot i que llavors van començar a produir-los en grans quantitats i de manera artesanal per Nadal, però també per l’època estival i Setmana Santa. Quan va arribar a Pals, els panettones encara no havien entrat a les cases per les taules de Nadal. El perfil de client ha anat canviant amb els anys: “abans els clients eren més exigents, però ara qualsevol persona que ens coneix ve a comprar els panettones aquí”.

El 75% de les denúncies per delictes d’odi i discriminació a les comarques gironines acaben als jutjats

El 75% de les denúncies que s’interposen per delictes d’odi i discriminació a les comarques gironines acaben arribant al jutjat. Es tracta d’una xifra “considerable” i que els Mossos esperen que serveixi com a al·licient per a les víctimes perquè ho facin. La realitat és que el nombre de denúncies que es posen al llarg de l’any fluctua, si bé es manté constant els darrers anys. En concret, de gener a octubre d’aquest 2024 se n’han interposat 42, sis menys que el mateix període de 2023. Amb tot, les entitats que representen col·lectius afectats assenyalen que encara hi ha molta gent que no s’atreveix a explicar-ho a la policia. Destaca especialment el col·lectiu amb malalties mentals que és un dels que menys denuncia aquests delictes.

“No denuncia gairebé ningú i la família tampoc ajuda a que ho facin”. Són paraules de la Maite Cobos, directora de l’entitat El Trampolí, que dona suport a persones amb discapacitat de la Bisbal d’Empordà. I és que tot i que en els darrers anys les denúncies per odi i discriminació han anat augmentant fins a estabilitzar-se, la realitat és que encara hi ha col·lectius que no posen en coneixement de la policia els fets quan pateixen una agressió d’aquest tipus. Des dels Mossos expliquen que un dels qui menys ho fa són, precisament, les persones amb discapacitat o les persones que tenen problemes mentals.

El motiu, explica Cobos, és que a vegades no ho detecten i, si ho fan, molts cops no saben que poden denunciar-ho. En moltes ocasions són les mateixes entitats que treballen amb aquestes persones les que s’adonen que han estat víctimes d’insults, vexacions i, fins i tot, alguna agressió física.

“Si nosaltres tenim coneixement d’algun cas o el detectem a partir d’un usuari, com entitat ens hi posem, però moltes vegades no ho sabem i al final ells normalitzen el que passa”, lamenta Cobos.

El problema arriba a ser més greu perquè moltes vegades la família prefereix no posar en coneixement dels Mossos el que ha passat, perquè creuen que és difícil que arribi a bon port. La realitat, però, és que el 75% de les denúncies que s’interposen per delictes d’odi i discriminació a les comarques gironines acaben davant d’un jutge i amb el responsable responent pel delicte.

A tota la demarcació el 2022 es van denunciar 54 casos, el 2023 van ser 62 i de gener a 30 de setembre d’aquest any han estat 42 les persones que han anat a una comissaria a denunciar el que els havia passat.

Per això, des dels Mossos animen a interposar una denúncia quan una persona hagi estat víctima d’un cas d’agressió per un delicte d’odi i discriminació. El cap de l’Oficina de Delictes d’Odi i Discriminació dels Mossos, Josep Miquel Martínez, destaca que és rellevant que gairebé vuit de cada deu denúncies acabin al jutjat després de la investigació que fa la policia. “El que reflecteix això és una sensació de confiança cap a la víctima, perquè se senti segura”, assenyala.

El col·lectiu immigrant, també afectat

Un altre dels col·lectius que és víctima de delictes d’odi és l’immigrant i, alhora, és un dels que tampoc sol denunciar quan pateixen una agressió. La majoria de vegades el motiu és que no tenen la seva situació regularitzada a l’Estat i prefereixen no denunciar insults o agressions que reben per evitar anar a la policia, ja que temen que els puguin expulsar de l’Estat.

El responsable de l’entitat ECCIT de Girona que dona suport a immigrants per regularitzar la seva situació, Yasser Saddoune, explica que fins i tot tenen por a anar a Creu Roja o a la coordinadora d’ONG perquè creuen que els pot perjudicar. “Imagina haver d’anar a posar una denúncia perquè els han insultat o agredit”, lamenta.

A més, Saddoune argumenta que una posar en coneixement els fets i assumir un procés judicial és “un luxe” que aquestes persones no es poden permetre. Per tot plegat, el responsable d’ECCIT assenyala que el col·lectiu “ha normalitzat” que puguin passar aquestes coses. “Els hi preocupa poder tirar endavant i prou”, conclou.

El viatge de les paraules 3×02 – Recomanacions literàries per aquest Nadal

Regalar llibres és un tot acte de fe. Ens basem en el que creiem que li pot agradar a l’altra persona o a vegades, casi per pur egoisme, volem que llegeixi aquell llibre que tan ens va agradar per poder compartir amb aquesta persona l’emoció que ens va provocar la lectura. 

Recomanar també és gran feina que fan els llibreters i les llibreteres. No sempre és fàcil. Quan entra algú a una llibreria amb una idea al cap, estirar-la fins que s’arriba a concretar  en una lectura és una feina d’alquimista. I des d’aquest altaveu us animo a que doneu molta feina a les llibreries, demanant i regalant llibres per Nadal. 

Tingueu a punt un lloc per escriure totes les recomanacions que aniran sortint, de  llibreters, llibreteres i de bookstagrammers.

La tramuntana va de baixa i es manté l’ambient fred aquest Nadal

La previsió meteorològica d’aquest dimarts vindrà marcada encara pel vent de tramuntana què bufarà amb algun cop fort, però en general, amb menys intensitat de la qual ho va fer ahir dilluns.

Recordem que ahir, es van enregistrar cops superiors als setanta i cent quilòmetres per hora, de fet, ja la podem catalogar com l’episodi de tramuntana més important d’aquest 2024 al Baix Empordà pel que fa a cops màxims, destacant els 121 km/h del Rocamaura, a l’Estartit. 

El cel continuarà serè i farà molta fred, malgrat que les temperatures pugin una mica durant el dia, ho notarem poc. La mar millorarà una mica, però continuarem amb força tràngol de tramuntana.

De cara el dia de Nadal, el vent girarà a gregal i no serà tan fort, però mantindrà el tràngol al mar. Seguirem amb domini del sol i les temperatures a ratlla.

Aquest Nadal res de màniga curta!

La Diputació de Girona incrementa fins a 750.000 euros els ajuts per dinamitzar el teixit econòmic de la demarcació

20240517 Presentació de la campanya «Estimo el meu mercat» a Salt

La Diputació de Girona, a través del servei de Promoció i Desenvolupament Econòmic Local, destinarà durant el 2025 un total de 725.000 euros a finançar projectes i accions que contribueixin a generar ocupació, dinamitzar el teixit productiu i fomentar el creixement de l’economia de la demarcació. Ho farà a través de set línies de subvencions, que obriran el període de sol·licituds el proper 2 de gener i que estan dirigides als ajuntaments, consells comarcals, consorcis i societats municipals, així com a associacions de mercats i altres entitats sense afany de lucre de les comarques gironines.

El vicepresident primer i diputat de Promoció i Desenvolupament Econòmic Local, Pau Presas, ha subratllat que la dotació d’aquests ajuts creix més cada any. “Les últimes dades posen en relleu que vivim un moment de recuperació i, des de la Diputació de Girona, treballem per generar ocupació i impulsar encara més l’activitat econòmica al territori”, ha posat en valor el vicepresident.

La línia amb més dotació és la que fomenta projectes i accions de promoció econòmica adreçats als membres de la Xarxa de Serveis Locals de Promoció Econòmica (XSLPE). La Diputació de Girona invertirà 263.000 euros en polítiques locals en l’àmbit del mercat de treball, el teixit productiu i el sector comercial.

Aquest 2025, com a novetat, els ens locals que presten el servei de creació i consolidació empresarial podran sumar un import addicional de fins a 2.000 euros per a l’assessorament especialitzat a empreses o persones emprenedores.

També es destinaran 100.000 euros a ajuntaments, consells comarcals i consorcis de la XSLPE per elaborar plans d’actuació i documents de planificació sectorial de promoció i desenvolupament econòmic local en àmbits concrets com els polígons industrials, espais d’allotjament empresarial, comerços i mercats.

Es manté la dotació de 120.000 euros per a la convocatòria de projectes singulars dels ens locals, adreçada a ajuntaments, consells comarcals i consorcis de la XSLPE. Creada el 2016, valora iniciatives que destaquen per la capacitat innovadora i vocació de continuïtat, amb la possibilitat de ser transferides a tota la demarcació.

Els ens locals no adherits a la XSLPE es poden acollir a una convocatòria de 101.000 euros per fomentar projectes i accions de promoció econòmica, específica per als ajuntaments i les entitats municipals descentralitzades amb menys de 10.000 habitants.

Comerç de proximitat

La Diputació de Girona també reforça la línia per fomentar projectes i accions de promoció i dinamització del comerç de proximitat. S’hi destinaran 75.000 euros (un increment del 25 % més respecte a l’any anterior) per donar suport a campanyes i actuacions de sensibilització i dinamització del comerç local que portin a terme associacions, federacions i altres entitats sense afany de lucre que agrupin comerciants.

En aquesta línia, també s’han previst 36.000 euros per impulsar iniciatives de promoció i dinamització comercial adreçats als membres de la Xarxa de Mercats Sedentaris de la demarcació de Girona (XMSG). Les ajudes van dirigides a ajuntaments i associacions de mercats.

Finalment, l’última línia és per a l’adquisició d’armaris intel·ligents per a municipis de menys de 3.000 habitants. S’hi destinaran 30.000 euros.

El termini de presentació de les sol·licituds per a aquests ajuts es tancarà el divendres 31 de gener.

Treball conjunt

Aquesta xarxa, creada durant el 2009, té com a objectiu principal que els ens locals de les comarques gironines treballin conjuntament en l’àmbit de la promoció econòmica. En aquest sentit, possibilita un marc d’actuació més ampli que el mateix municipi o la comarca i, a més, ofereix el suport de la Diputació de Girona a través del servei de Promoció i Desenvolupament Econòmic Local. Actualment, en el període 2024-2027, hi ha 46 entitats adherides de la demarcació.