Els càmpings gironins lideren en estades llargues i aposten per un turisme més sostenible

Per
Redacció
-

Els càmpings gironins han aconseguit l’estada mitjana més alta de totes les tipologies d’allotjament, amb una mitjana de prop de 6 dies i més de 7 en el cas dels turistes internacionals. Aquest model de vacances més llargues afavoreix un turisme més sostenible.

Les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística confirmen que els càmpings de les comarques gironines van registrar gairebé 10 milions de pernoctacions durant el 2025, un nou rècord històric. En concret, es van superar els 9,7 milions de nits contractades, fet que representa un increment del 5% respecte a l’any anterior. La tendència és clarament ascendent, amb un creixement de gairebé el 40% en la darrera dècada.

El president de l’Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegra, destaca que el sector aposta per estades llargues, qualitat i sostenibilitat, i defensa que aquesta fórmula genera més despesa al territori, redueix la petjada de carboni i afavoreix una relació més estreta amb l’entorn.

Els càmpings també contribueixen a desestacionalitzar la demanda turística, ja que el perfil de visitant que tria aquest tipus d’allotjament sol repartir les seves vacances més enllà dels mesos d’estiu, especialment gràcies al pes del mercat internacional.

L’estratègia digital de l’Associació de Càmpings de Girona també consolida aquesta tendència. La seva web oficial ha tancat l’any amb 250.000 usuaris únics i més de 300.000 sessions. El creixement ha estat especialment fort el segon semestre, amb pics de fins a 2.500 visites diàries.

Els principals orígens del trànsit web són Espanya, Alemanya, Països Baixos, França i Regne Unit, i la gran majoria de consultes —un 78%— s’han fet des de dispositius mòbils. Aquesta dada reforça la necessitat d’apostar per una estratègia digital adaptada a nous hàbits de consum.

Davant aquests resultats, l’Associació ja prepara una renovació estratègica del portal web, incorporant criteris d’optimització per cercadors, intel·ligència artificial i usabilitat, amb l’objectiu de mantenir el lideratge digital i reforçar la competitivitat del sector.

Supermatí – 10 febrer 2026

Per
Ràdio Capital
-
Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 10 febrer 2026
Loading
/

Supermatí – 9 febrer 2026

Per
Ràdio Capital
-
Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 9 febrer 2026
Loading
/

Les del 98: “Dins del que tenim fem el que podem, i l’objectiu és passar-nos-ho bé”

Per
Joan Coll Bagur
-

La colla Les del 98 celebra aquest 2026 catorze anys de trajectòria al Carnaval de Palamós. Fundada el 2012 per un grup d’amigues que aleshores cursaven primer d’ESO, la formació ha evolucionat amb el temps, però manté l’essència inicial. Tot i que el nom fa referència a l’any de naixement de les fundadores, actualment la colla incorpora membres de diverses edats.

“Quan vam començar érem 16 i ara som 27”, expliquen. Aquesta evolució també s’ha traduït en canvis organitzatius i en la manera de participar a la rua. Actualment, formen part de la categoria de comparsa amb plataforma, tot i que sense decoració: prioritzen el ball i la disfressa per sobre de la construcció d’una carrossa, que consideren massa exigent en temps i recursos.

La colla treballa a través de comissions internes —disfressa, ball o carrossa— que permeten repartir responsabilitats i garantir la implicació de totes les integrants. Aquest sistema evita que la feina recaigui en poques persones i facilita la presa de decisions. Pel que fa a la proposta d’aquest any, sortiran disfressades d’animadores. Tot i revelar la temàtica, valoren mantenir l’element sorpresa en els detalls finals.

Més enllà de la competició, el motor principal és gaudir del Carnaval. “L’objectiu en general és passar-ho bé”, remarquen, tot i que també procuren treballar les actuacions dins de les seves possibilitats.

La colla viu el Carnaval de manera molt vinculada a Palamós. Encara que en alguna ocasió han participat en altres municipis, prioritzen els actes del seu poble, com la vesprada, la despertada o l’embalat. Consideren que l’experiència és difícil d’entendre des de fora i que la participació en una colla condiciona la manera de viure la festa.

També observen diferències generacionals en la preferència pels actes —amb colles joves més vinculades a la despertà—, però coincideixen que el més valuós és la continuïtat de la celebració: “És una festa que no s’atura”, expliquen.

Amb més d’una dècada d’història, Les del 98 mantenen viu l’esperit d’amistat i celebració amb què van començar, demostrant que el Carnaval de Palamós és, per a moltes colles, molt més que una simple festa.

Els Botiflers: “Els Botiflers som una colla, però sobretot una família”

Per
Maria Alsina
-

Els Botiflers, una de les colles més joves i actives del Carnaval de la Vall d’Aro, ja han arrencat motors. En una entrevista concedida a Ràdio Capital, la cap de colla Tamara Quijada i la membre Bego Carnero expliquen com estan vivint els primers actes del Carnaval 2026 i què fa especial la seva colla.

La temporada ha començat amb el sopar de colles, on van fer la primera presentació de la disfressa i el ball. “Va ser molt intens”, explica Tamara. “Amb moltes ganes, perquè era el primer acte, i a més vam poder ensenyar la nostra disfressa, que teníem una mica amagada fins ara”.

Els Botiflers participaran a diverses rues de la Costa Brava: Sant Feliu, Platja d’Aro, Castell d’Aro, Santa Cristina i possiblement Sant Dalmai. Tot i això, han hagut de renunciar a participar a Llagostera per qüestions logístiques: “No podem pagar una gòndola només per un dia”, lamenten.

Els Botiflers van néixer durant la pandèmia: “Volíem una colla més petita i familiar”, explica Tamara. Bego hi va arribar de manera casual, però ràpidament va trobar-hi un ambient acollidor: “És com una família”. La connexió entre els membres és clau: “No volem grupets, volem una sola pinya”, afirmen.

De fet, són molt selectius a l’hora d’acceptar nous membres. Tenen un límit de 60 persones, i només s’incorpora qui comparteix els valors de la colla. “Si algú no respecta la dinàmica o té actituds negatives, no entra o marxa”, explica Tamara amb claredat.

Comencen a treballar en el Carnaval des de Setmana Santa, tot just acabada l’edició anterior. Fins i tot tenen la disfressa de l’any següent pensada amb un any d’antelació, i en fan pistes en forma de notícies satíriques a la carrossa. Tot i les dificultats per no tenir hangar, preparen la decoració i millores de la carrossa al carrer, en dies de bon temps. Aquest any van de Crueles de Vil, i han incorporat un diari decoratiu fet per elles mateixes, amb humor i missatges interns de colla.

La colla té un element icònic: una ànega disfressada coneguda com “la Pata”. Tot va començar amb una promesa a l’antiga propietària de la carrossa. “Vaig prometre que sortiria un any més, i al final ha acabat sent la nostra mascota”, diu Tamara. Ara és inseparable: la vesteixen, li canvien el look i el públic l’espera amb devoció.

Malgrat reconèixer que el Carnaval ha perdut força respecte anys enrere, els Botiflers tenen molt clar per què continuen: “És casa. Passes pels carrers on vius, compres, treballes… és el nostre poble”. Consideren que les rues de Platja d’Aro i Castell d’Aro són les més especials: la primera per l’ambient i la segona per la llum del sol i la fideuada final. Lamenten, això sí, que alguns actes de S’Agaró hagin perdut presència o s’hagin traslladat a dies laborables.

Pau Marquès: “Com a amants d’aquest estil musical, el que volem és estendre’l i donar-lo a conèixer al màxim possible”

Per
Joan Coll Bagur
-
el-black-music-festival-presenta-el-cartell-de-la-22a-edicio
El Black Music Festival presenta el cartell de la 22a edició
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Pau Marquès: "Com a amants d'aquest estil musical, el que volem és estendre'l i donar-lo a conèixer al màxim possible"
Loading
/

En una entrevista al Supermatí, el director artístic del Black Music Festival, Pau Marquès, ha compartit els detalls de la 25a edició del certamen, que s’estén del febrer fins al 29 de març. El festival va arrencar amb un concert de Rambalaya a Torroella de Montgrí i enguany inclou més de 30 propostes musicals i activitats diverses.

Un dels plats forts és l’actuació de Ben Harper, que actuarà a Palma, Lleida i Girona, amb un format en solitari. Marquès celebra haver aconseguit portar aquest artista internacional: “El cap de cartell és en Ben Harper, un nom que ja feia anys que li anava molt darrere”, explica. També destaca la presència de Harlem Gospel Travelers, el primer grup queer nominat als Grammy, i altres noms que conformen una programació rica i variada.

El Black Music Festival ha ampliat el seu abast geogràfic, mantenint l’epicentre a Girona però obrint-se també a Palamós, Salt, Torroella, Vilablareix, Fornells de la Selva, i sortint del territori amb concerts a Viladecans, Lleida i Palma de Mallorca. Segons Marquès, aquesta obertura permet donar més visibilitat a la marca i facilitar la contractació d’alguns artistes.

“El públic, indiscutiblement, en els darrers anys ha anat creixent”, afirma el director, que també destaca la voluntat de donar a conèixer grups poc habituals als escenaris del país. El festival vol mantenir l’essència original, tot i adaptar-se a les transformacions del panorama musical.

Des de la seva primera edició l’any 2001, el festival ha anat evolucionant, però sempre amb la mateixa missió: apropar els estils musicals d’arrel afroamericana —com el blues, el soul o el funk— al gran públic. El director recorda que molts grups actuals estan influenciats per la black music, i que aquest nexe és una oportunitat per captar nous públics.

“La txitxa i la xispa del Black Music està amb tot el que no és el nom que puguis conèixer”, defensa Marquès, animant tothom a explorar la programació a través del web oficial, on ja es poden adquirir les entrades.

1...858687...6.877Pàgina 86 de 6.877