Supermatí - opinió

A les fosques

Play Episode Pause Episode

Mute/Unmute Episode Rewind 10 Seconds 1x Fast Forward 10 seconds

00:00 / 2:41

Apple Podcasts Spotify TuneIn iVoox myTuner Radio

RSS Feed

Share

Link

Embed

En una tarda d’apagada elèctrica, aprofitava per llegir les declaracions en roda de premsa, d’una bona part de l’empresariat turístic gironí, denunciant les conseqüències catastròfiques que tindria pel sector, una hipotètica puja de l’impost d’estades turístiques.

Sense pudor, al comunicat es diu que el 50% del turisme que arriba a la Costa Brava és nacional i català, procedent de l’àrea metropolitana de Barcelona, com si cap dels declarants tingui la seva pròpia estadística, ni sàpiga la procedència de la seva clientela, i com si no existís un Institut Nacional d’estadística, l’IDESCAT o el mateix Patronat de Turisme Costa Brava Girona, que van fer publiques el passat mes de febrer, les dades oficials de turistes del 2024, amb un total de 19.940.000 d’estrangers i 5.356.000 de l’estat espanyol.

Vaig recordar que una declaració d’aquesta mena ja l’havia sentit abans, però no era capaç de saber si l’havien fet els francesos, els suïssos o els mallorquins. Vaig tancar els ulls per fer un becaina i de sobte em vaig adonar que eren (13 anys després), les mateixes cares, la mateixa gent que el maig del 2013 davant l’anunci de l’aplicació de l’impost d’estades turístiques a Catalunya, van anunciar la ruïna total del sector i el fi del turisme a casa nostra, amb frases tan brillants com: “la gent no vindrà a Catalunya, els francesos es quedaran a la Costa Vermella i els aragonesos aniran a Vinaròs i a la comunitat Valenciana”

L’any anterior, el 2012 Catalunya havia rebut 14,5 milions de turistes internacionals i el 2013 en va rebre 15,6 deixant a la vista la capacitat visionaria dels declarants.  El 2024 Catalunya amb impost turístic, va rebre 19,94 milions de turistes i enguany superarà, de llarg els 20 milions.  

L’ extraordinària capacitat de predicció dels integrants de la taula turística, em conforta i em fa creure més que mai que cal incrementar l’impost i explicar als nostres veïns, que els turistes no només son aportadors de riquesa econòmica, laborals, social i cultural, sinó que son ells qui paguen les despeses del manteniment de platges i de carrers dels municipis turístics i nosaltres els afortunats de gaudir aquests espais, nets i polits, tot l’any.