2021: L’any que la Fira d’Indians es va convertir en el Begur Indià

El 2021, Begur encara arrossegava bona part de les restriccions derivades de la pandèmia. Els grans esdeveniments no havien recuperat el format habitual i el calendari cultural continuava condicionat pels aforaments, les reserves prèvies i les mesures sanitàries. En aquest context, la Fira d’Indians va donar pas temporalment a una proposta nova: el Begur Indià.

L’any anterior, la pandèmia havia obligat a suspendre la Fira d’Indians i el Festival de Música. El 2021, la situació havia millorat, però encara no permetia recuperar-los amb normalitat. L’Ajuntament va optar per mantenir l’activitat cultural amb formats més controlats i adaptats.

Durant l’estiu es va repetir el Petit Festival de Begur, que havia nascut el 2020 com a alternativa al Festival de Música. Entre el 23 de juliol i el 13 d’agost es van programar sis concerts, el doble que l’any anterior, amb noms com Pau Vallvé, Chano Domínguez Ensemble, Caïm Riba, Neus Mar, Tona Gafarot i Landry el Rumbero.

La situació era similar amb la Fira d’Indians. Després de la suspensió de 2020, la previsió inicial havia estat recuperar-la l’any següent. Les restriccions sanitàries, però, feien difícil organitzar de nou una festa caracteritzada precisament per les grans concentracions de persones als carrers del centre.

El juny de 2021 es va anunciar la solució: la Fira d’Indians no se celebraria en el seu format habitual i seria substituïda pel Begur Indià, un festival cultural i musical pensat específicament per aquell context.

La nova proposta es va celebrar del 3 al 5 de setembre. Mantenia el passat indià de Begur com a fil conductor, però canviava bona part del funcionament habitual de la Fira.

No hi havia el mateix desplegament de parades comercials i gastronòmiques pels carrers ni els grans espais de festa oberta que habitualment atreien milers de visitants. Les activitats es concentraven en espais delimitats i amb aforament controlat. Per participar en bona part dels actes calia reservar plaça prèviament.

El centre de Begur continuava sent, però, l’escenari principal. Les activitats es repartien per la plaça Lluís Esteva i Cruañas, el Casino Cultural, el pati de les Escoles Velles, la Sala d’Exposicions, el pati de la Biblioteca, la plaça de l’Església i els carrers Farmacèutic Mató i Metge Pi.

En total, el programa reunia prop d’una cinquantena de propostes durant els tres dies. Hi havia exposicions, conferències sobre el passat indià, visites guiades, representacions teatrals, activitats infantils i espectacles musicals.

La música cubana i les havaneres continuaven tenint un paper important. El cartell incloïa Lucrecia, Ajiako Cubano i Neus Mar, juntament amb artistes i grups com Mixael Cabrera, Son de la Rambla, Guantánamo Free, Afroson o les Cubanitas de Begur. També es va programar un espectacle d’homenatge a Celia Cruz.

El Begur Indià va començar oficialment el divendres 3 de setembre. L’acte inaugural es va fer a la sala de plens de l’Ajuntament amb representants municipals i institucionals, entre els quals hi havia també representants diplomàtics de Cuba.

La pluja va obligar a modificar o suspendre alguna de les activitats previstes durant el cap de setmana, però el gruix de la programació es va poder celebrar. L’organització destacava especialment el funcionament dels controls d’aforament i el compliment de les mesures sanitàries.

El canvi de format modificava també la manera de viure una de les festes més multitudinàries de Begur. La Fira d’Indians havia anat creixent durant anys al voltant dels carrers plens, les parades, la música, la gastronomia i una gran afluència de visitants. El 2021, el mateix passat indià s’explicava principalment a través d’activitats programades i espais amb entrada controlada.

No era, però, una substitució pensada per quedar-se definitivament. El mateix plantejament del Begur Indià responia a les circumstàncies sanitàries d’aquell moment.

El 2022, amb la retirada de bona part de les restriccions, Begur va recuperar la Fira d’Indians. Del 2 al 4 de setembre es va celebrar finalment la dissetena edició, després de dos anys sense poder organitzar la festa amb el seu format habitual. El centre va tornar a tenir parades, activitats al carrer i una programació més pròxima a la dels anys anteriors a la pandèmia.

El Festival de Música també va recuperar el seu format habitual el 2022. D’aquesta manera, el Petit Festival i el Begur Indià van quedar especialment vinculats als anys en què les restriccions obligaven a buscar alternatives per mantenir la programació cultural.

El 2021 va ocupar un punt intermedi entre el confinament més dur de 2020 i la recuperació progressiva de la normalitat de l’any següent. Begur ja podia tornar a programar concerts, activitats i espectacles, però encara no podia reunir grans multituds com abans.

Aquell setembre, la tradicional Fira d’Indians es va convertir durant un únic any en el Begur Indià. Una versió més reduïda i controlada que va permetre mantenir la cita amb el passat indià del municipi fins que la Fira va poder tornar als carrers l’any següent.

Bibliografia

Ajuntament de Begur, 8 de juny de 2021. Neix el Begur Indià, l’alternativa a la Fira d’Indians en temps de pandèmia.
Consulta la notícia

Ajuntament de Begur, 31 d’agost de 2021. Gaudeix del Begur Indià! Us hi esperem del 3 al 5 de setembre!
Consulta la notícia

Ajuntament de Begur, 6 de setembre de 2021. El Begur Indià s’estrena amb un èxit organitzatiu i de participació.
Consulta el balanç

Ajuntament de Begur / Es Pedrís Llarg, setembre de 2021. Informació sobre el Petit Festival i el Begur Indià.
Consulta la publicació

Ràdio Capital, agost de 2021. Lucrecia, Ajiako Cubano i Neus Mar, caps de cartell del Begur Indià 2021.
Consulta la notícia

Ajuntament de Begur, abril de 2022. Informació sobre la recuperació de la XVII Fira d’Indians després del format excepcional de 2021.
Consulta la notícia

2020: L’any del temporal Glòria i del confinament a Begur

El 2020 va començar a Begur amb un temporal que va deixar desperfectes al litoral, va obligar a tancar escoles i va afectar durant mesos l’accés al Castell. Menys de dos mesos després, la Covid-19 va transformar completament la vida del municipi. El confinament, les restriccions de mobilitat, la suspensió d’activitats i un estiu amb aforaments limitats a les platges van marcar un any excepcional.

Els primers problemes van arribar al gener. Entre els dies 20 i 23, el temporal Glòria va afectar bona part de Catalunya amb vent, pluja i un fort onatge. A Begur, les classes van quedar suspeses els dies 21 i 22 de gener a l’Escola Doctor Arruga, l’Escola Olivar Vell d’Esclanyà i la llar d’infants Ses Falugues.

El temporal va colpejar especialment el litoral. A Sa Riera, Sa Tuna, Aiguablava, Fornells i altres punts de la costa, el mar i el vent van deixar restes vegetals, brossa i desperfectes. El 23 de gener, amb l’episodi meteorològic ja superat, van començar els treballs per netejar les platges i avaluar els danys.

Una de les conseqüències es va allargar fins a l’estiu. Al febrer, una esllavissada va provocar el despreniment d’una roca de grans dimensions al marge del Castell de Begur. L’accés va quedar tancat mentre s’estudiava l’estabilitat del terreny i es preparaven les actuacions necessàries. No es va poder reobrir fins al juliol, després de col·locar una malla protectora al talús.

Durant els mesos següents es van reparar altres espais afectats pel Glòria, entre els quals Port d’Es Pi, el pàrquing de Sa Riera, Illa Roja i el Sot d’en Ferrer. La Diputació de Girona va concedir a l’Ajuntament una subvenció de 34.766,36 euros per a obres de reparació i manteniment derivades del temporal.

Quan Begur encara arrossegava algunes d’aquestes conseqüències, el març va arribar la crisi de la Covid-19.

L’11 de març, l’Ajuntament va suspendre l’activitat esportiva i lúdica al Pavelló Municipal i al Camp Municipal de Futbol. Dos dies després es van ampliar les mesures preventives, amb el tancament al públic de dependències municipals i la limitació de diferents serveis. La declaració de l’estat d’alarma del 14 de març va restringir després els desplaçaments a tot l’Estat.

A Begur, les segones residències van convertir la mobilitat en una qüestió especialment present durant aquelles setmanes. Des del 18 de març, la Policia Local va començar a fer controls a les entrades i sortides del municipi per comprovar els desplaçaments. Els dispositius es van reforçar durant els caps de setmana i, especialment, per Setmana Santa.

Els controls no significaven, però, que s’hagués produït una arribada massiva de residents temporals. A principis d’abril, el mateix Ajuntament indicava que no havia detectat un increment important de persones procedents de segones residències. La vigilància es mantenia per evitar els desplaçaments que incomplissin les restriccions.

La vida quotidiana es va traslladar a les cases. Les escoles van passar a l’ensenyament a distància i l’Ajuntament va reunir prop d’una trentena d’ordinadors i 15 routers 4G per facilitar que els alumnes de Begur i Esclanyà que no disposaven de l’equipament necessari poguessin continuar les classes.

També van aparèixer iniciatives de voluntariat. Al març, un grup de veïns es va organitzar per cosir mascaretes casolanes destinades especialment a persones grans i col·lectius vulnerables. La Fleca La Palma facilitava roba, fil i goma elàstica a les persones que volguessin participar-hi.

La pandèmia va alterar també el calendari habitual de Begur. El 27 de març es va anul·lar la 22a Campanya Gastronòmica del Peix de Roca, que s’havia de celebrar entre el 25 d’abril i el 7 de juny. Era una de les cites tradicionals de la primavera i no es recuperaria fins a l’any següent.

Al juny es va confirmar que tampoc se celebraria la 17a Fira d’Indians, prevista del 4 al 6 de setembre. També es va suspendre el Festival de Música de Begur, que havia d’arribar a la 43a edició. La impossibilitat de gestionar esdeveniments multitudinaris amb les limitacions d’aforament va obligar a modificar bona part de la programació cultural de l’estiu.

El Festival de Música va tenir una alternativa de dimensions més reduïdes. Entre el 4 i el 21 d’agost es va celebrar el primer Petit Festival de Begur, amb actuacions d’Alba Carmona, Miquel Abras, Glaucs i David Mauricio al pati de les Escoles Velles i a l’església d’Esclanyà. Els concerts es van adaptar als aforaments i a les mesures sanitàries vigents.

Mentrestant, el desconfinament havia començat progressivament. Begur va entrar en fase 1 el 18 de maig i en fase 2 l’1 de juny. Bars, restaurants, comerços i allotjaments van poder anar recuperant activitat, encara amb limitacions d’aforament i mesures de prevenció.

L’arribada de l’estiu va portar un repte particular per a un municipi turístic i costaner. Des de l’1 de juliol, l’Ajuntament va començar a controlar l’ocupació de totes les platges. La majoria mantenien l’accés lliure, però Sa Tuna i Aiguablava tancaven quan arribaven al màxim permès i comptaven amb mesures específiques per separar els banyistes. L’ocupació es podia consultar en línia.

A Sa Tuna, per exemple, la capacitat fixada era de 87 persones. A Aiguablava, les limitacions van arribar a provocar cues a primera hora del matí i imatges de banyistes afanyant-se a aconseguir lloc quan s’obria l’accés. Era una de les escenes que millor resumien fins a quin punt l’estiu de 2020 era diferent dels anteriors.

El 2020 havia començat amb el Glòria transformant durant uns dies la costa de Begur. Va acabar, però, marcat sobretot per una pandèmia que havia modificat el funcionament de les escoles, els serveis municipals, les activitats culturals, el turisme, la restauració i fins i tot la manera d’anar a la platja.

En només dotze mesos, Begur havia passat de reparar els desperfectes d’un temporal excepcional a aprendre a conviure amb mascaretes, controls de mobilitat, aforaments i activitats adaptades. Dos episodis molt diferents que van convertir el 2020 en un dels anys més singulars de la història recent del municipi.

Bibliografia

Ajuntament de Begur, 21 de gener de 2020. Queden suspeses les classes els dies 21 i 22 de gener a tots els centres educatius pel temporal Glòria.
Consulta la notícia

Ajuntament de Begur, 23 de gener de 2020. Comença la neteja de les platges després del temporal Glòria.
Consulta la notícia

Ajuntament de Begur, 3 de juliol de 2020. El Castell de Begur reobre les seves portes aquest mes de juliol.
Consulta la notícia

Ajuntament de Begur, març-abril de 2020. Informacions sobre les restriccions de mobilitat, els controls policials, el confinament i les mesures municipals contra la Covid-19.
Controls de mobilitat

Ajuntament de Begur, 14 d’abril de 2020. L’Ajuntament garantirà el dret a l’educació durant el confinament.
Consulta la notícia

Ajuntament de Begur, 27 de març de 2020. Anul·lada la XXII Campanya del Peix de Roca de Begur.
Consulta la notícia

Ajuntament de Begur, 9 de juny de 2020. La Fira d’Indians de Begur s’ajorna fins al 2021.
Consulta la notícia

Ajuntament de Begur, 3 de juliol de 2020. Informació sobre el control d’aforament de les platges durant l’estiu.
Consulta la notícia

Ràdio Capital, 21 de gener de 2020. VÍDEOS: El temporal de llevant castiga el Baix Empordà.
Consulta la notícia

Ràdio Capital, 11 de març de 2020. Begur suspèn l’activitat al pavelló i al camp de futbol pel coronavirus.
Consulta la notícia

Ràdio Capital, 8 de juny de 2020. Begur cancel·la la Fira d’Indians i el Festival de Música.
Consulta la notícia

Ràdio Capital, 31 de juliol de 2020. Llargues cues i corredisses de banyistes per aconseguir el millor lloc a platges de Begur.
Consulta la notícia

Detingut a Figueres un home acusat de robar en un estanc de Verges

Els Mossos d’Esquadra han detingut a Figueres un home de 25 anys com a presumpte autor del robatori amb força en un estanc de Verges del passat 22 de juliol. L’arrestat també està acusat d’un delicte de robatori i furt d’ús de vehicle.

Els fets van passar pels volts de les quatre de la matinada, quan es va activar l’alarma de l’establiment. Quan els agents van arribar al lloc, van comprovar que els autors havien forçat la porta d’entrada i havien malmès diverses portes de l’interior per accedir a les dependències on s’emmagatzemava el tabac.

Els lladres es van endur tabac i diners en efectiu i van fugir amb una furgoneta. Una patrulla la va localitzar poc després a Sant Julià de Ramis. En veure els agents, els ocupants van abandonar el vehicle al voral i van fugir corrents cap a una zona boscosa, on els policies els van perdre de vista.

La investigació va permetre determinar que la furgoneta havia estat sostreta el 10 de juny a Vilopriu. Els autors se l’haurien endut amb les claus posades de l’interior d’un habitatge.

A partir d’aquests fets, els agents de la comissaria de la Bisbal d’Empordà van iniciar una investigació per identificar i localitzar els responsables. Finalment, el 17 de setembre van localitzar i detenir a Figueres un dels presumptes autors.

L’home, que acumula nombrosos antecedents, va passar l’endemà, 18 de setembre, a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Figueres.

A més, els Mossos han relacionat el detingut amb un altre robatori amb força comès el juliol de l’any passat al mateix estanc de Verges. Per aquells fets, ja havia estat detingut dos mesos després.

La investigació continua oberta i els Mossos d’Esquadra no descarten practicar més detencions.

L’Hospital de Palamós digitalitza totes les biòpsies amb dos nous escàners

Palamós nou escàner

L’Hospital de Palamós ha començat a digitalitzar totes les biòpsies del Servei d’Anatomia Patològica amb la incorporació de dos escàners d’alta capacitat. El Servei Català de la Salut ha cedit els dos nous aparells, que tenen un valor conjunt de prop de 337.000 euros.

Fins ara, els professionals analitzaven les mostres amb làmines de vidre, però els nous escàners permeten convertir aquestes preparacions en imatges digitals d’alta resolució. Aquest canvi facilita la consulta de les mostres i permet compartir les imatges de manera segura entre professionals de diferents centres sanitaris. La nova tecnologia també ha de permetre emetre els diagnòstics amb més rapidesa i precisió, gràcies a una consulta més àgil de les mostres.

El sistema reforçarà al mateix temps el treball conjunt amb hospitals de referència i facilitarà l’intercanvi de casos entre especialistes de diferents centres. Aquesta connexió permetrà obtenir segones opinions especialitzades amb més rapidesa i acostarà coneixement mèdic específic als pacients del Baix Empordà. D’aquesta manera, molts pacients podran accedir a una expertesa diagnòstica més àmplia sense haver de desplaçar-se fins a hospitals de més complexitat.

L’Hospital de Palamós es converteix així en un dels primers hospitals comarcals de Girona amb patologia digital, després de l’experiència desenvolupada a l’Hospital de Mataró. La digitalització també ha de millorar la qualitat, la seguretat i l’eficiència dels processos vinculats a l’anàlisi i la gestió de les mostres. A més, el nou sistema deixarà el servei preparat per incorporar en el futur eines d’intel·ligència artificial de suport al diagnòstic.

Amb aquesta incorporació, l’Hospital de Palamós avança en la transformació digital dels serveis sanitaris i apropa noves eines diagnòstiques als pacients del Baix Empordà.