Els Xatos: “Aquest carnaval va per tu, Joan, te’l dedicarem”

Els Xatos són una de les colles més antigues del Carnaval de Palamós. Creats l’any 1988 a partir de la comissió de la Festa Major de Sant Antoni, van començar disfressant-se de manera improvisada: “El primer any vam sortir cinc i anàvem de ‘pordioseros’”, expliquen entre rialles.

Amb el temps, la colla es va consolidar. Actualment, la formen 26 membres, amb una franja d’edats que va dels 40 als 60 anys. “Jo em poso la disfressa divendres i el DNI el deixo a l’hotel. No soc conscient que tinc 60 anys”, diu un dels seus membres més veterans.

Alguns dels membres fundadors ja són massa majors per sortir i, fins i tot, algun desgraciadament ha traspassat. És el cas d’en Joan, a qui tenen molt present i volen dedicar-li el Carnaval d’aquest any.

Durant molts anys han sortit només a Palamós i Sant Antoni, evitant rues més llunyanes com Calonge o Platja d’Aro. També han anat adaptant-se als canvis: d’una disfressa improvisada al vestidor de casa a actuacions coreografiades, balls i fins i tot pregons. El 2004 van fer el pregó i el 2006 van ser Carnestoltes.

Des de llavors, han convertit l’hotel Trias en el seu “camp base”, on s’allotgen i organitzen una de les festes més populars del Carnaval de Palamós. “Comencem divendres a les 7 de la tarda i fem tres actuacions davant la piscina. La gent entra, mira, balla i va marxant. Hi passen mil persones”, expliquen.

La festa, que es va començar com una trobada informal amb amics i familiars, ha crescut fins a convertir-se en un acte esperat: una exhibició de disfresses i coreografies que ells mateixos consideren ja més central que la mateixa rua: “No es pot dir en veu alta, però per nosaltres el divendres és el dia fort”.

Els Xatos també destaquen la importància del suport entre colles i famílies: “Sense mares, àvies, cosidores i ajudants seria impossible tirar endavant el carnaval”. I reclamen que es mantingui l’essència del carnaval: “Animem els joves a fer humor i pujar a l’embalat. No tot han de ser coreografies”.

Tot i no participar a tots els actes oficials, sí que assisteixen a esdeveniments d’altres colles, com festes temàtiques, i mantenen una presència activa en el teixit carnavalesc. “El carnaval s’ha transformat, però nosaltres seguim sent-hi. Amb ganes, amb amistat i amb una festa pròpia que ja forma part de Palamós.”

Quin sidral: “El Carnaval de Palamós és un cap de setmana que vius en família”

En una entrevista concedida a Ràdio Capital, les membres de la colla Quin Sidral, Míriam Bouisson i Laura Solei, han explicat com s’estan preparant per al Carnaval de Palamós 2026. Amb 18 anys de trajectòria, la colla manté viu l’esperit festiu i familiar que caracteritza aquest esdeveniment tan arrelat al municipi.

“Aquest any ho portem bastant bé”, diuen entre rialles. Les disfresses estan pràcticament acabades i els últims detalls de la carrossa es treballen intensament aquests dies previs. Els homes de la colla dediquen les nits a finalitzar la carrossa, mentre que les dones també col·laboren en la pintura i els complements.

Tot i que confessen que són dels que deixen les coses per última hora, asseguren que sempre arriben a temps. “Sempre diem que l’any que ve començarem abans, però arriba Nadal i ens hi posem de debò”, comenta la Laura.

La colla Quin Sidral no només desfila: participen en molts actes previs al Carnaval com el sopar de presentació del Rei i la Reina, l’acte infantil o el vermut dels Pirats. També tenen presència en la rua del dissabte i diumenge, i alguns membres, com a famílies, assisteixen a la resta d’activitats. “Fem poble”, resumeixen, tot valorant la implicació en múltiples esdeveniments i el sentiment de comunitat que es respira a Palamós durant aquests dies.

Amb una trentena de membres, la colla es defineix com una gran família d’amics. Els inicis es remunten a dues colles separades —una de nois i una de noies— que es van unir, i amb el temps van incorporar les criatures.

Aquest any, una de les filles ha creat la seva pròpia colla: “És el relleu natural, com nosaltres vam fer quan teníem 14 o 15 anys”, expliquen. Consideren molt bonic que els fills creixin amb aquesta passió i acabin formant els seus propis grups.

Aquest 2026, la colla lluirà una disfressa inspirada en l’infern, amb molt de vermell i una posada en escena adaptada a l’estil Quin Sidral. L’estètica serà impactant però amb el toc característic de la colla.

Per a la Míriam i la Laura, el que fa únic el Carnaval de Palamós és la seva essència de poble. Tothom es coneix, hi ha bon ambient i cada colla, petita o gran, troba el seu lloc. També destaquen la voluntat d’integrar noves colles per part de la comissió, mantenint un esperit inclusiu i festiu. “És un cap de setmana que et deixa molt cansat però molt feliç”, conclouen.

Ana María Tomàs: “Només parlen de sous i de burocràcia, però demanem moltes coses més”

Vaga docents Sant Feliu professors concentració
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Ana María Tomàs: "Només parlen de sous i de burocràcia, però demanem moltes coses més"
Loading
/

En una entrevista al Supermatí, la mestra de música de l’Escola Ardenya de Sant Feliu de Guíxols, Ana María Tomàs, ha exposat els motius de la vaga docent convocada arreu de Catalunya aquest 11 de febrer. La protesta denuncia el deteriorament de les condicions laborals del personal docent i reclama una aposta real per l’educació pública.

“Hem normalitzat moltes coses i això no pot ser”, ha afirmat Tomàs, que també ha subratllat la manca d’inversió estructural i el desgast físic i emocional del personal docent. Entre les principals reivindicacions destaquen la reducció de ràtios, la millora dels salaris, la disminució de burocràcia innecessària i l’estabilitat en els currículums.

Un dels punts centrals de la vaga és la massificació a les aules. Tomàs denuncia que moltes escoles estan perdent línies i concentrant més alumnat per aula, cosa que impedeix una atenció adequada. “Amb 25 infants a l’aula i tanta diversitat, no podem oferir una atenció individualitzada”, lamenta.

També ha denunciat la manca de recursos per atendre alumnat amb dificultats d’aprenentatge, nouvinguts i casos amb dictamen. Segons Tomàs, aquesta realitat genera un estrès constant que es trasllada a casa i afecta la salut del personal docent.

Anna Maria Tomàs critica la manca de diàleg real amb el Departament d’Educació. Afirma que les vagues serveixen, però que cal una negociació honesta i escoltar el professorat. “Ens donen solucions només quan ens queixem”, denuncia. També carrega contra declaracions de la consellera d’Educació que, segons diu, minimitzen les seves reivindicacions.

Tot i que les demandes són compartides a tot el país, la mestra recorda que al Baix Empordà hi ha particularitats greus com la falta d’habitatge i l’alta mobilitat d’alumnat. Aquestes condicions fan que la tasca docent encara sigui més complexa i poc reconeguda.

Finalment, Tomàs ha defensat que les famílies són un aliat clau i que moltes donen suport a les mestres. Reivindica un sistema educatiu que no sigui un “penjador” per a infants, sinó un espai digne per aprendre i créixer.

Una persona detinguda i diversos locals inspeccionats en operatius policials a Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols

privat:-dos-operatius-policials-a-platja-d’aro-acaben-amb-un-detingut,-mes-de-20-identificats-i-material-electronic-intervingut
Privat: Dos operatius policials a Platja d’Aro acaben amb un detingut, més de 20 identificats i material electrònic intervingut

Una persona ha estat detinguda i més de vint han estat identificades en dos operatius conjunts efectuats a Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols.

Els dispositius han comptat amb la participació de la Policia Nacional, els Mossos d’Esquadra, la Policia Local de Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols, i tècnics de la Inspecció de Treball.

El primer operatiu es va fer en un local ocupat de Platja d’Aro, on els agents van identificar una dotzena de persones. Una d’elles va quedar detinguda per trobar-se en situació irregular a l’Estat. A l’interior, la policia va intervenir telèfons mòbils, tauletes i dos televisors, ja que cap persona va poder justificar-ne la procedència. La policia investiga si aquest material podria ser robat.

El segon operatiu, realitzat pocs dies més tard, es va fer en un local que funcionava com a prostíbul encobert, tot i estar registrat com a habitatge. Es van identificar una desena de dones i es va requerir la presència de tècnics d’Endesa, que van procedir a desconnectar una escomesa elèctrica punxada de manera il·legal.

Paral·lelament, els cossos policials i els tècnics d’Inspecció de Treball van inspeccionar altres locals de la zona. En alguns casos es van detectar irregularitats administratives i laborals, i s’han imposat sancions als responsables.

El VIDA 2026 suma Lia Kali, Cassius, Myd i Triquell a una nova tanda de confirmacions

el-vida-2026-suma-lia-kali,-cassius,-myd-i-triquell-a-una-nova-tanda-de-confirmacions
El VIDA 2026 suma Lia Kali, Cassius, Myd i Triquell a una nova tanda de confirmacions

El VIDA continua ampliant la programació de la seva edició 2026 amb un nou bloc d’incorporacions que consoliden la seva identitat artística. Entre els noms destacats hi ha la barcelonina Lia Kali, una de les veus més potents de la nova escena estatal i llatinoamericana. La seva proposta, que transita entre el soul, el reggae, el hip hop i l’R&B contemporani, arriba al festival després d’un moment especialment dolç, amb el doble reconeixement del jurat i del públic als Music Moves Europe Awards, un dels guardons europeus més rellevants per a nous talents.

El cartell també suma La Lom, projecte instrumental de Los Angeles que revisita la cúmbia i altres sons llatinoamericans des d’una mirada actual i festiva; Cassius, referent històric de l’electrònica francesa i del moviment French Touch; i Myd, productor de Lille vinculat a Ed Banger Records, amb un so que barreja house, pop electrònic i electrònica contemporània.

Completen aquesta nova tanda la banda londinenca Modern Woman, amb una proposta que combina folk líric i post-punk experimental; Svsto, el projecte de Carla Parmenter, coneguda per ser la meitat de Las Bistecs, amb una aposta de dissidència queer i cultura underground; Mujeres, referent consolidat del garage-rock independent estatal; Triquell, que fusiona pop contemporani i electrònica amb una identitat pròpia; Yung Prado, DJ i selector amb una proposta eclèctica vinculada a la cultura club actual; i la cantautora de Vilassar de Dalt Edna Bravo, juntament amb l’empordanès Lecocq, que mescla chanson francesa, indie pop, electrònica i neo-soul.

Amb aquestes confirmacions, el VIDA reforça una vegada més la seva línia artística basada en l’equilibri entre grans noms internacionals, talent local i propostes emergents, i consolida el seu posicionament com un espai privilegiat per a la descoberta musical i una direcció editorial acurada.

El festival ha avançat també que pròximament es farà públic el nom de l’artista que protagonitzarà el concert inaugural del VIDA 2026.

L’entrada El VIDA 2026 suma Lia Kali, Cassius, Myd i Triquell a una nova tanda de confirmacions ha aparegut primer a Primera Fila.

Una comarca sense tren

martí sabrià
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Una comarca sense tren
Loading
/

He defensat en taules rodones i xerrades, infinitat de vegades les avantatges d’una comarca sense tren quan parlem de llocs turístics.

En el nostre cas, no tenir tren entre Blanes i Llançà ens ha protegit durant dècades de l’allau de visitants de dia, procedents de l’àrea metropolitana, que els cap de setmana aterren a la costa del Maresme o del Garraf amb neveres de platja i carmanyoles, tovalloles i ombrel·les,  a  passar el dia sense fer cap despesa o com a molt comprar un gelat pels nens, generant  una saturació a les platges.

Ara aquesta situació també es produeix a la Costa Brava Central amb autocars que descarreguen els viatgers a Sant Feliu, a Platja d’Aro, a Palamós o a l’Estartit i fins i tot a Calella, Llafranc o Aiguablava.

Però avui es tracta de parlar de trens, i en això el baix empordanesos també hem estat de sort, en haver crescut sense l’hàbit de viatjar en tren.

Les estacions de Flaçà, Caldes o Girona, cauen massa lluny per la gent d’aquest rodal, i per això el  cotxe ha sigut el nostre mitja de transports habitual.

Quina sort viure ara, tot el desgavell de rodalies pensant, pobre gent, aquesta que té el tren com a mitja de transport.

Quin patir, quin tip d’esperar, quina incertesa, quina desesperació.

Tinc ben clar que a nosaltres no ens cal tren. Almenys mentre sigui un transport d’aventura.