Andrea Motis actuarà el dissabte 24 d’octubre a Sant Miquel de Fluvià en una nova proposta de tardor del festival Portalblau. El concert començarà a les sis de la tarda i tindrà lloc al pati del Claustre del conjunt monumental.
La trompetista i cantant actuarà en format duo amb el guitarrista Josep Traver, amb qui comparteix escenari des dels inicis de la seva trajectòria. La proposta busca crear un ambient proper i posa el focus en la veu, la trompeta i la guitarra.
Motis compta amb una trajectòria consolidada i una àmplia discografia. Es va formar musicalment al costat de Joan Chamorro i es va donar a conèixer interpretant clàssics del jazz des de molt jove.
Amb els anys, l’artista ha desenvolupat un repertori propi i ha actuat en festivals i escenaris internacionals. La seva proposta combina diferents influències musicals i adapta els repertoris al format de cada actuació.
A Sant Miquel de Fluvià, Motis i Traver oferiran un recorregut pels estàndards del jazz nord-americà, la música brasilera i la cançó llatinoamericana. El repertori també incorporarà música dels Països Catalans i composicions originals.
El concert inclourà també algunes influències del funk, però mantindrà un format íntim, acústic i proper. La complicitat entre els dos músics serà un dels elements centrals de la proposta.
Amb aquesta actuació, Portalblau amplia la seva programació més enllà de l’estiu i incorpora una nova cita musical en un espai patrimonial. El festival planteja així una proposta que relaciona música, patrimoni i territori.
El pati del Claustre del conjunt monumental de Sant Miquel de Fluvià serà l’escenari d’aquest concert de tardor, amb una proposta pensada per gaudir de la música en un entorn singular.
Encetem de nou secció amb el nostre expert en cinema i sèries l’Ignasi Arbat per parlar de quatre films i dues sèries que s’estrenen aquesta setmana: En el corazón de la bestia; La isla olvidada; Vengadores Endgame Encore; American Horror Story 13; Brothers; i Unabomber.
Taylor Swift publicarà aquest divendres quatre cançons noves de «The Life of a Showgirl»
Taylor Swift ampliarà aquest divendres 25 de setembre The Life of a Showgirl amb quatre cançons inèdites: ‘Patient Zero’, ‘Cleveland!’, ‘Pink Clouding’ i ‘Babylon’. La nova edició es titularà The Life of a Showgirl: The Encore i arribarà gairebé un any després de la publicació de l’àlbum original, que es va convertir en un dels grans fenòmens comercials de la seva trajectòria.
Les quatre noves peces van néixer durant un viatge posterior de Swift a Suècia amb Max Martin i Shellback, els dos productors i compositors amb qui ja havia treballat en The Life of a Showgirl. Segons ha explicat la mateixa artista, el viatge tenia inicialment com a objectiu celebrar la resposta que havia tingut el disc i reflexionar sobre l’èxit aconseguit, però la presència d’un estudi de gravació va acabar fent que tornessin a treballar junts.
L’èxit de Swift també s’ha mantingut durant el 2026, amb ‘I Knew It, I Knew You’, inclosa a la banda sonora de Toy Story 5.
L’anunci de The Encore arriba menys de 24 hores després que Swift confirmés també la publicació de ‘Patient Zero’, el nou single que sortirà aquest mateix divendres. El llançament estarà acompanyat de tres edicions físiques en CD, amb la gravació original, una versió al piano i una versió acústica.
Pla Moguda s’emporta el Sona9 en una final marcada pel rock i el punk
Pla Moguda ja té el seu nom escrit entre els guanyadors del Sona9. El grup s’ha imposat en la 26a edició del concurs en una final celebrada aquest dimecres a la plaça Catalunya de Barcelona, dins de les festes de la Mercè. Beni Dolores ha quedat en segona posició i s’ha endut el Premi Joventut, mentre que Orella d’Ós ha completat el podi amb el Premi Èxit.
El grup ha arribat a la final amb un directe basat en el rock, el funk i una actitud desenfadada. Jani Cabau ha convertit ‘Ja emprenya’ en un dels moments més participatius de la nit baixant de l’escenari per cantar amb el públic, mentre que ‘Maria’ ha servit per mostrar una cara més pausada de la banda. El concert ha acabat amb ‘La fatxa’, un dels temes més identificatius de Pla Moguda.
La victòria suposa també un important impuls per al futur del grup. El Premi Sona9 inclou l’enregistrament d’un disc als estudis Camaleó de Tordera, una edició en vinil, la producció d’un videoclip amb 3Cat i un contracte discogràfic, entre altres accions de promoció. Pla Moguda també formarà part de la programació de diversos festivals i tindrà presència a iCat i a les pàgines d’Enderrock.
Beni Dolores ha estat un dels grans protagonistes de la final amb una proposta punk-rock que ha passat per ‘Von Trier’, ‘Nenes prodigi’, ‘A la feina i a l’escola’ i ‘Barna sarna’. El grup també ha recuperat ‘Canalla’, la seva versió en català de ‘Kids’ de MGMT. A banda del Premi Joventut, el quintet barceloní ha rebut el Premi Cases de la Música, que li permetrà entrar al programa Incubadora Musical.
El tercer premi ha estat per a Orella d’Ós. La banda vallesana ha apostat per un directe més experimental, amb art-rock, rock alternatiu i espai per a la improvisació. ‘Vol i dol’, ‘No t’he vist més’, ‘Lladre del sol’ i ‘Aire’ han format part del repertori de la final, amb Martina Moran participant en alguns dels temes. El Premi Èxit està dotat amb 2.000 euros destinats a la producció musical i promoció del projecte.
La final també ha servit per entregar altres reconeixements. Mai Halis ha rebut el Premi Verkami per Votació Popular, decidit en la final en línia del mes de juliol, mentre que Eugenia Correia ha estrenat el palmarès del Premi Red Carpet Productions, que li permetrà treballar en la producció i gravació de tres cançons en una residència artística.
La música de Cloe Riembau, guanyadora del Sona9 l’any passat, ha posat el punt final a la nit. La bisbalenca ha presentat en directe el seu primer disc, Equilibris sense xarxa, publicat aquest 2026, amb cançons com ‘Si tu te’n vas’, ‘La primavera’ i ‘De maig a juny’.
Amb Pla Moguda, el Sona9 incorpora un nou nom a un palmarès que en els darrers anys també ha inclòs artistes com Figa Flawas, Maria Jaume, Sandra Bautista, Reïna, Dan Peralbo, Eloi Duran, Gavina.mp3 i la mateixa Cloe Riembau.
El 4 de febrer de 2023, Begur va obrir al públic el Centre d’Interpretació dels Indians de Catalunya, un nou espai permanent a les Escoles Velles dedicat a explicar l’emigració a Amèrica i el llegat que aquell moviment va deixar al municipi. El centre convertia en una exposició estable una història que ja era visible als carrers de Begur, especialment en les cases construïdes pels emigrants que van tornar d’Amèrica durant el segle XIX.
La relació de Begur amb el món indià té unes dimensions poc habituals per a un municipi de la seva mida. Al llarg del segle XIX, més de 500 begurencs van travessar l’Atlàntic. Més del 87% es van establir a Cuba i la resta ho van fer en altres punts del continent americà. Una part d’aquests emigrants va tornar posteriorment al poble i va construir-hi habitatges que encara avui formen part del paisatge urbà de Begur.
Aquell llegat ja disposava de diferents vies de divulgació. Les cases indianes formaven part de les rutes patrimonials del municipi, la Fira d’Indians s’havia consolidat com un dels principals esdeveniments anuals de Begur i les Escoles Velles acollien la seu de la Xarxa de Municipis Indians de Catalunya. El nou centre permetia reunir bona part d’aquest relat en un equipament visitable durant tot l’any.
El projecte havia començat a materialitzar-se durant el 2022. El setembre d’aquell any, l’Ajuntament va formalitzar amb l’empresa Intervento 2 SL el contracte per dissenyar, produir i muntar l’espai museístic, adjudicat per 180.669,04 euros amb IVA. Quan el centre va obrir portes, l’Ajuntament va xifrar la inversió global en uns 190.000 euros, amb el suport econòmic de la Diputació de Girona.
L’equipament va ocupar tres de les quatre sales de les Escoles Velles Centre Cultural. La quarta es va mantenir com a espai per a exposicions temporals amb el nom de Sala BacanArt. La ubicació permetia concentrar en un mateix edifici diferents recursos relacionats amb la història indiana, ja que les Escoles Velles també acollien l’Arxiu Municipal, amb documentació procedent de famílies indianes, i la seu de la Xarxa de Municipis Indians.
El Centre d’Interpretació es va plantejar com un recorregut per diferents moments de l’experiència migratòria. L’exposició explica per què molts catalans van marxar cap a Amèrica, el viatge a través de l’Atlàntic, la vida al continent americà i el retorn d’una part d’aquells emigrants. A Begur, aquest últim capítol es pot observar encara en l’arquitectura, en les cases construïdes pels retornats i en altres elements que van incorporar al municipi.
La museografia es va dividir en cinc grans àmbits i va combinar documentació i fotografies amb recursos audiovisuals i interactius. Entre les escenografies hi ha la recreació d’espais d’un vaixell transatlàntic i d’interiors de cases indianes. També s’hi van incorporar pantalles, un mur interactiu, un sistema conegut com a Smart Mirror i una sala immersiva que recrea el viatge cap a Amèrica.
L’exposició buscava també incorporar altres sentits. El recorregut inclou música i havaneres i un element que permet identificar olors associades a productes arribats d’Amèrica, com el cafè, el cacau o el tabac. La proposta museogràfica havia de permetre explicar el fenomen indià més enllà dels edificis que encara es conserven al municipi i abordar tant el procés migratori com les conseqüències del retorn.
L’obertura es va repartir en dos dies. El divendres 3 de febrer es va fer un acte institucional amb representants de l’Ajuntament, la Diputació de Girona i la Xarxa de Municipis Indians de Catalunya. L’endemà, dissabte 4 de febrer, el centre va obrir-se a la població.
La jornada pública va començar amb la conferència El llegat indià de Begur, a càrrec d’Anna Castellví, gerent de la Xarxa de Municipis Indians. Després es van fer els parlaments institucionals i la primera visita comentada al nou equipament. L’acte va comptar també amb la participació del Grup de TeatrU Es Quinze i Cubanitas de Begur.
Aquell mateix dia es van presentar dos nous capgrossos vinculats a la temàtica indiana: el capità Frederic i la Cubana Ofèlia. Les dues figures s’afegien a l’imaginari festiu local i relacionaven l’estrena del centre amb altres manifestacions culturals que Begur havia anat desenvolupant al voltant d’aquesta part de la seva història.
L’obertura del Centre d’Interpretació permetia, a més, connectar l’exposició interior amb el patrimoni repartit pel poble. La visita es va complementar amb una ruta per les cases indianes mitjançant audioguia. Els continguts es van preparar en català, castellà, anglès i francès, i l’equipament va incorporar recursos perquè persones amb diversitat funcional poguessin seguir el recorregut.
Tres anys després de la inauguració, el Centre d’Interpretació continua funcionant a les Escoles Velles, al carrer Bonaventura Carreras. L’entrada continua sent gratuïta, igual que la ruta patrimonial amb audioguia, i l’equipament ofereix també visites per a grups i centres educatius.
El centre forma així part de l’oferta cultural permanent de Begur més enllà de la Fira d’Indians del setembre. La inauguració del 2023 va donar al municipi un espai estable des d’on explicar una emigració que, més d’un segle després, encara es pot llegir en bona part de l’arquitectura i del patrimoni de Begur.
Bibliografia
Ajuntament de Begur, «Begur avança en l’habilitació del nou Centre d’Interpretació d’Indians», 15 de setembre de 2022.
Ajuntament de Begur, «Obre les portes el nou Centre d’Interpretació dels Indians de Catalunya-Begur», 4 de febrer de 2023.
Diputació de Girona, «Inaugurat el nou Centre d’Interpretació dels Indians de Catalunya a Begur», 6 de febrer de 2023.
Ràdio Capital, «Begur enllesteix el nou Centre d’Interpretació dels Indians», 23 de gener de 2023.
Ràdio Capital / ACN, «S’inaugura el Centre d’Interpretació dels Indians de Catalunya-Begur», 4 de febrer de 2023.
TV Costa Brava, «Coneixem el Centre d’Interpretació dels Indians de Begur», 3 de setembre de 2024.
Ajuntament de Begur, Centre d’Interpretació dels Indians, informació vigent el setembre de 2026.
Xarxa de Municipis Indians de Catalunya, informació sobre Begur i el Centre d’Interpretació dels Indians.
El 2022 Begur va iniciar la revisió del seu Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el document que determina com es pot desenvolupar urbanísticament el municipi. El planejament vigent havia estat aprovat el 2003 i, gairebé dues dècades després, l’Ajuntament va començar els treballs per substituir-lo per un nou POUM adaptat als canvis urbanístics, ambientals, socials i legislatius dels darrers anys.
El procés va començar a prendre forma durant la primavera. El 19 d’abril, la Junta de Govern Local va aprovar els plecs per contractar la redacció de l’avanç de revisió del POUM, amb un pressupost de 93.775 euros. Era el primer pas per preparar el document que havia de definir les bases del futur planejament de Begur.
El POUM vigent havia estat aprovat definitivament el 2003. En els dinou anys transcorreguts havia acumulat 47 modificacions puntuals, set plans parcials, cinc plans especials urbanístics i dos plans de millora urbana. Al mateix temps, havien entrat en vigor noves normes i figures de planejament territorial que afectaven directament el municipi.
Una de les més importants era el Pla director urbanístic de revisió de sòls no sostenibles del litoral gironí, aprovat definitivament per la Generalitat el 2021. Aquest document obligava els municipis afectats a adaptar-hi el seu planejament general. En el cas de Begur, aquesta adaptació es va convertir en un dels motius principals per abordar la revisió del POUM.
El nou planejament havia de revisar, entre altres qüestions, les necessitats de creixement del municipi, els sectors encara pendents de desenvolupar i l’encaix de les noves construccions amb el territori. Entre els objectius hi havia preservar els espais naturals i els valors paisatgístics, històrics i culturals de Begur, reduir l’impacte ambiental dels desenvolupaments urbanístics i revisar les reserves de sòl d’acord amb les noves directrius territorials.
El contracte per redactar l’avanç es va formalitzar aquell estiu amb Interlands Ciutat i Territori SL. El 31 d’agost, l’equip redactor va presentar el pla de treball que havia de guiar el procés.
El principal pas d’aquell 2022 va arribar el 27 de setembre. El Ple municipal va aprovar el Pla de treball per a la redacció de l’Avanç del nou POUM. El document dividia els treballs en diferents fases, començant per l’anàlisi i la diagnosi del municipi i l’estudi de diverses alternatives de desenvolupament urbanístic.
La revisió incorporava també un procés de participació ciutadana. A l’octubre es va obrir una primera consulta perquè veïns, entitats i organitzacions poguessin exposar quins problemes consideraven que havia d’afrontar el nou planejament, quins objectius havia de tenir i quines alternatives calia estudiar.
Era l’inici d’un procés molt més llarg que la simple redacció d’un nou document urbanístic. Revisar el POUM significava tornar a examinar el model de creixement de Begur després de gairebé vint anys de vigència del planejament anterior i en un municipi on bona part del sòl urbà i urbanitzable estava condicionat per les noves exigències territorials i ambientals.
El següent pas important va arribar el 28 de febrer de 2023, quan el Ple va aprovar l’Avanç de revisió del POUM. El document recollia els objectius generals del nou planejament, les alternatives estudiades, els criteris urbanístics, ambientals i socials i una primera proposta d’ordenació. Durant els mesos següents es va sotmetre a informació pública i es van organitzar noves accions de participació.
Aquella aprovació va tenir també efectes immediats sobre determinades zones del municipi. L’Ajuntament va suspendre cautelarment algunes llicències urbanístiques en sectors que podien quedar afectats pel nou planejament, entre els quals hi havia Sa Riera, el Rec de Sa Tuna, l’Arbreda, Residencial Begur o diferents àmbits d’Aiguafreda. També es van suspendre temporalment noves llicències d’habitatges d’ús turístic en diversos nuclis i urbanitzacions mentre s’estudiava el seu encaix en el futur POUM.
La tramitació va continuar després de l’Avanç. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va analitzar les alternatives l’octubre de 2023 i va formular observacions que es van incorporar als treballs posteriors.
El febrer de 2025, el Ple va aprovar el Text Refós d’Alternatives de l’Avanç. El document actualitzava les opcions d’ordenació després dels informes rebuts i tornava a obrir el debat sobre com havia de créixer Begur i quins espais s’havien de preservar.
Durant la primavera del 2025 es va reprendre la participació ciutadana. Es va obrir una nova exposició pública, es van celebrar sessions informatives i es van recollir suggeriments sobre el text refós. Els debats van abordar qüestions com l’habitatge, els equipaments, la mobilitat, el patrimoni, el paisatge i el desenvolupament dels diferents nuclis i urbanitzacions.
Quatre anys després de l’inici del procés, la revisió del POUM encara no està acabada. Aquest setembre de 2026, l’Ajuntament continua definint el nou planejament i el POUM aprovat el 2003 continua sent el document urbanístic vigent.
