30.9 C
Pals
Dilluns, 23 juny 2025
- Publicitat -

Detenen i expulsen un home que acumulava vint detencions per robatori a Calonge

detencions Calonge

La Policia Nacional ha detingut i expulsat un home a Calonge (Baix Empordà) que acumulava vint detencions per robatoris i tenia pendent una expulsió judicial del territori nacional. El cos va actuar conjuntament amb la Policia Local de Calonge en un operatiu que es va concentrar en l’immoble on l’home dormia de forma il·legal. Per altra banda, la Policia Nacional també ha expulsat dues persones que estaven complint condemna al Puig de les Basses (Alt Empordà) per delictes greus de salut pública, frau del fluid elèctric, tinença il·lícita d’armes i falsedat documental. Els tres expulsats han retornat als seus països d’origen amb vols des dels aeroports de Girona, Barcelona i Madrid.

En el cas de l’home de Calonge, tenia obertes investigacions en diversos jutjats per delictes contra les persones i el patrimoni. De fet, acumulava més de vint detencions per delictes de robatori amb força, i també robatori amb violència i intimidació. La policia ja coneixia que era un delinqüent habitual i mostrava molta agressivitat. Per això generava una situació d’inseguretat i alarma social entre els veïns pel seu comportament.

A més, l’home havia robat la identitat d’una altra persona que viu a Múrcia i a qui li arribaven totes les citacions judicials de forma continuada pels delictes que havia comès el detingut. Això generava que els agents policials havien de fer la rectificació que pertocava als jutjats corresponents.

Finalment, el Jutjat Penal número 2 de Girona ha emès una executòria judicial per expulsar l’home del territori espanyol. Això va permetre que el cos de la Policia Nacional organitzés un dispositiu policial, conjuntament amb la Policia Local de Calonge, per tal de localitzar i detenir l’home. El van trobar en el domicili on residia habitualment de forma il·legal. Una vegada identificat, el van detenir i expulsar al seu país.

Per altra banda, la Policia Nacional també ha expulsat dues persones que complien condemna al centre penitenciari del Puig de les Basses, a l’Alt Empordà. Van ser declarats culpables de delictes contra la salut pública i per frau elèctric, a més de delictes per tinença il·lícita d’ames i falsedat documental. Abans d’expulsar-los, es va demanar als jutjats on els homes tenien causes pendents que les cancel·lessin per fer-los fora del país.

Albert Burgas: “El duc és un gran depredador i ajuda a regular l’ecosistema”

Enguany, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter ha detectat un niu amb tres pollets de duc a les Illes Medes. Aquesta troballa és excepcional, ja que el més habitual és trobar dues cries per niu i només en casos molt puntuals se n’han detectat quatre. La presència d’aquestes cries reforça el valor de les Medes com a espai clau per a la conservació d’aquest gran rapinyaire nocturn. N’hem parlat al Supermatí amb el biòleg i tècnic del Parc Natural del Montgrí, les Illes medes i el Baix Ter, Albert Burgas.

El seguiment s’ha intensificat durant els darrers anys gràcies a la col·laboració entre el Parc Natural i el Grup Natura Sterna. A través de càmeres trampa instal·lades en punts estratègics, els tècnics poden observar a distància l’activitat dels ducs sense interferir en la seva reproducció. Quan els pollets ja han crescut prou, els especialistes baixen al niu per fer-ne l’anellament i analitzar les restes de preses, com plomes i ossos, que permeten conèixer amb detall la seva alimentació.

Una de les descobertes més destacades d’aquest seguiment és que els ducs s’alimenten principalment de gavians adults, una conducta poc habitual que demostra la seva gran capacitat d’adaptació. Aquesta font de menjar és especialment abundant a les Illes Medes, que han acollit durant dècades una de les colònies de gavians més grans del Mediterrani. També s’ha detectat que capturen ocells migradors que travessen la costa durant la nit, així com rosegadors procedents de terra ferma.

Segons ha explicat el biòleg del parc, Albert Burgas, el duc necessita zones tranquil·les i amb accés a aliment per establir-s’hi. És per això que el parc regula activitats com l’escalada i el pas de visitants prop dels nius, especialment durant la temporada de cria, que s’estén de novembre a la primavera. També és clau evitar amenaces com les línies elèctriques mal protegides, les basses de reg o els verins contra rosegadors, que poden afectar greument aquests ocells a través de la cadena tròfica.

Actualment, el parc natural compta amb unes 10 parelles de duc, però el cens realitzat pel Grup Natura Sterna en el conjunt del Baix Empordà ha localitzat més de 30 parelles repartides per tota la comarca. Això fa del territori un dels punts amb més densitat d’aquesta espècie a Catalunya, on en moltes altres zones ha desaparegut.

Els experts recorden que el duc és un superdepredador que es troba al capdamunt de la cadena alimentària. El seu paper és clau per regular les poblacions de rosegadors i altres petits depredadors, i per això les tasques de conservació i seguiment es consideren essencials per mantenir l’equilibri dels ecosistemes locals.

Torna a Ràdio Capital el ‘Govern i Oposició’, sobre la Bisbal, amb un cara a cara entre Òscar Aparicio i Enric Marquès

Òscar Aparicio i Enric Marquès al Govern i Oposició, de Ràdio Capital

Aquest dimecres 7 de maig a les 21 h, coincidint pràcticament amb l’equador del mandat municipal, Ràdio Capital recupera Govern i Oposició. És el programa que enfronta cara a cara l’alcalde i el cap de l’oposició de diversos municipis del Baix Empordà.  

El primer capítol d’aquesta nova temporada està dedicat a la Bisbal d’Empordà, amb un debat entre  el seu alcalde, Òscar Aparicio (PSC), i el cap de l’oposició, Enric Marquès (ERC). En el programa es posen sobre la taula bona part dels reptes del mandat i les preocupacions principals dels dos polítics: el tancament del conflicte pel contracte d’aigua amb AGBAR, la gestió econòmica de l’Ajuntament, el pla de xoc per millorar la via pública o projectes com el nou geriàtric.  

També s’hi aborden altres qüestions com la seguretat i les ocupacions, amb referència a l’Oficina Antiocupacions que va posar en marxa l’Ajuntament ara farà un any. Finalment, també es posa sobre la taula un tema molt sonat al municipi en les últimes setmanes: la polèmica entre les entitats Voltors i Geganters arran de la compra d’uns terrenys per part dels Voltors. És la primera vegada que l’alcalde, Òscar Aparicio, es pronuncia públicament sobre aquest tema.  

El programa sencer es publicarà a radiocapital.cat i al canal de Youtube de Ràdio Capital avui a les 21 h 

L’Hospital Trueta renova butaques i llits dels pacients de cirugia general i digestiva amb el donatiu de l’Oncotrail

2025 - Donatiu Oncotrail a Hospital Trueta

L’Hospital Trueta ha millorat el confort i la seguretat dels pacients ingressats a la cinquena planta gràcies a la incorporació de nou material d’hospitalització. El centre ha estrenat vuit llits hospitalaris i diverses butaques automàtiques gràcies a una donació de la Fundació Oncolliga Girona, que ha finançat l’adquisició amb els diners recollits en la darrera edició de la cursa solidària Oncotrail.

El material, valorat en prop de 50.000 euros, s’ha instal·lat a les habitacions on són atesos pacients de cirurgia general i digestiva, inclosos molts afectats per tumors. Les butaques són elèctriques i disposen de comandament, seient inclinable i sistemes de seguretat per evitar moviments bruscos. Els llits, per la seva banda, són fàcils d’utilitzar i garanteixen la seguretat tant del pacient com del cuidador.

La directora d’Infermeria del centre, Pilar Solé, ha destacat que aquestes millores afavoreixen la recuperació dels pacients i el descans dels seus acompanyants. El director de l’Oncotrail, Lluís Comet, i la presidenta de la Fundació Oncolliga Girona, Paqui Badosa, han visitat la planta per conèixer de prop el nou equipament.

La cursa Oncotrail, que es fa cada any per equips a través de la Costa Brava i les Gavarres, va recaptar prop de 400.000 euros en l’última edició. El 70% dels fons es destinen a millorar els serveis hospitalaris i a la investigació contra el càncer, mentre que la resta es dedica a l’atenció als malalts oncològics. Des del 2013, l’Oncotrail ha recollit més de dos milions i mig d’euros.

L’Ajuntament de la Bisbal obre les convocatòries d’ajuts per impulsar el comerç i captar nous artesans al municipi

privat:-l’ajuntament-de-la-bisbal-obre-les-convocatories-d’ajuts-per-impulsar-el-comerc-i-captar-nous-artesans-al-municipi
Privat: L’Ajuntament de la Bisbal obre les convocatòries d’ajuts per impulsar el comerç i captar nous artesans al municipi

L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha posat en marxa aquest mes de maig dues línies d’ajuts econòmics per fomentar l’activitat comercial i artesanal. Les subvencions s’adrecen a establiments situats a peu de carrer i tenen com a finalitat reforçar el teixit econòmic local.

Una de les línies està pensada per facilitar la implantació de botigues taller d’artesania artística. Amb aquesta acció, el consistori vol atreure nous artesans i consolidar la imatge de la Bisbal com a ciutat ceramista. Aquests ajuts poden cobrir despeses com el lloguer, l’adquisició de maquinària o l’adequació del local. Cada projecte podrà rebre fins a 5.000 euros, i la convocatòria es tramitarà per ordre d’arribada fins a esgotar el pressupost total de 10.000 euros.

L’altra línia de subvencions s’adreça tant a comerços i serveis ja existents com a nous projectes. L’objectiu és millorar la competitivitat dels negocis i afavorir la presència digital. En aquest cas, s’hi podran presentar actuacions com reformes, millores d’accessibilitat, eficiència energètica i presència en línia. L’ajut pot cobrir fins a un 35% del cost del projecte, amb un màxim de 2.000 euros per establiment. El pressupost global destinat és de 5.000 euros i els ajuts es concediran per puntuació.

El termini per presentar sol·licituds acaba el 30 de setembre de 2025 en ambdues línies. El regidor de Comerç i Activitats Econòmiques, Martí Pérez, ha remarcat que “l’Ajuntament vol acompanyar el comerç i l’artesania local en el seu creixement i consolidació”. Segons ha dit, aquestes subvencions volen actuar com una palanca per millorar els establiments i promoure noves obertures.

Girona encapçala el descens de l’atur a Catalunya i la demarcació crea 12.000 llocs de treball arran de la Setmana Santa

atur restauració

L’atur ha baixat un 3,93% a les comarques gironines durant l’abril i el mes es tanca amb 1.169 desocupats menys. Percentualment, aquest és el descens més elevat de Catalunya. Les vacances de Setmana Santa, que marquen l’inici de la temporada turística, han contribuït a generar ocupació i reduir la xifra d’aturats. Tan sols durant aquest mes, les comarques gironines han creat gairebé 12.000 llocs de treball i, si es passa la lupa per sectors, de tots aquells aturats que han trobat feina, vuit de cada deu -en concret, 987- ho han fet al sector serveis (dins el qual hi ha l’hostaleria i el comerç). Ara mateix ,a les comarques gironines hi ha 28.546 desocupats, un 4,85% menys en comparació amb l’abril de l’any passat.

Les comarques gironines ja encadenen quatre mesos seguits de descens de l’atur. I aquest abril, de nou, són el territori català que percentualment ha reduït més la xifra de desocupats. Segons recullen les dades que periòdicament fa públiques el Ministeri de Treball, durant l’abril hi ha hagut 1.169 persones que han sortit de llistes. Cosa que, traslladat en percentatges, representa una baixada del 3,93%.

El descens de l’atur té una explicació clara: les vacances de Setmana Santa, que marquen l’inici de la temporada turística, i que aquest any han caigut tardanes. El sector turístic, i també el comerç, ja han començat a contractar personal perquè allargui durant l’estiu. I això, de fet, es fa evident quan es passa la lupa pels diferents sectors. Perquè el de serveis -que inclou hotels, restaurants i botigues- ha reduït 987 desocupats.

En paral·lel, la resta de sectors, encara que força lluny d’aquesta xifra, també tanquen el mes a la baixa. La indústria ha reduït 84 desocupats durant l’abril; la construcció, al seu torn, ho ha fet en  35, i l’agricultura, en 27. Sí que és cert, però, que durant el darrer mes hi ha hagut 36 persones sense feines anteriors que s’han apuntat a llistes (cosa que explica que la xifra final acabi situant-se en 1.169 desocupats menys).

Arreu de Catalunya, l’atur ha baixat un 1,82% (amb 6.048 aturats menys). Per demarcacions, a Barcelona la reducció ha estat del 1,31% (3.226 aturats); a Tarragona, del 3,67% (1.446), i a Lleida, de l’1,28% (207).

Gairebé un 5% menys

El descens de l’atur, de retruc, també ha permès que les comarques gironines tanquin l’abril situant-se gairebé per sota dels 28.500 desocupats. En concret, a la demarcació ara hi ha 28.546 persones que busquen feina. Són 1.455 menys que l’any passat (cosa que traslladat en percentatges suposa un descens del 4,85%).

De tots els desocupats, la majoria es concentren al sector serveis (19.813). Al terciari, el segueix la indústria (amb 3.244 desocupats), la construcció (2.502) i l’agricultura (643). Per últim, a comarques gironines hi ha 2.344 aturats a qui no els consten feines anteriors.

Més de la meitat dels aturats -en concret, el 56,76%- són dones (16.204). L’estadística del Ministeri també recull que, de tots els qui busquen feina a comarques gironines, hi ha 1.962 desocupats que tenen menys de 25 anys.

11.996 llocs de treball més

A més de continuar reduint atur, aquest abril també es tanca amb més llocs de treball a les comarques gironines. Perquè segons recullen les dades d’afiliació a la Seguretat Social, el territori ha creat gairebé 12.000 llocs de treball; en concret, n’han estat 11.996.

L’estadística del Ministeri d’Inclusió recull que l’últim dia del mes a les comarques gironines hi ha 373.424 afiliats. A finals de març, se situaven en 361.428 (cosa que suposa un augment del 3,31%). I si es tira un any enrere en el calendari, també per damunt les xifres que hi havia aleshores. En concret, en un 2,74% perquè a finals d’abril del 2024 a la demarcació hi havia 363.430 afiliats.

I més enllà de l’atur i l’afiliació, en aquesta equació hi ha una tercera variable: els contractes de feina. A la demarcació, seguint també la tònica de les altres dues, aquest abril es tanca amb més contractes signats. En concret, al llarg del mes se n’han rubricat 22.732 (dels quals 12.108 han estat indefinits). Això suposa un augment del 13,93% en comparació amb els que es van signar al març. En concret, a l’abril se n’han rubricat 2.780 més.