Els més de 850 propietaris de Platja d’Aro afectats per la Llei de Costes reclamaran al Ministeri que exclogui els seus pisos de la zona de domini públic. A través d’aquesta acció els propietaris d’aquests pisos, cases o vivendes volen recuperar la potestat de poder vendre o heredar aquests béns.

Les propietats afectades, que inclouen pisos, cases, garatges i alguns trasters, es troben majoritàriament en blocs d’apartaments construïts entre els anys 60 i 70 a la zona del passeig Marítim. Aquestes construccions van aprofitar una escletxa legal de l’època, però ara són considerades part del patrimoni de l’Estat a causa de la Llei de Costes.

Fins el 2019 no hi va haver problemes a l’hora de fer moviments amb aquestes propietats. Però tot va canviar quan el Registre de la Propietat de Sant Feliu de Guíxols, amb el suport de l’advocacia de l’Estat, va decidir aplicar de manera estricte la llei. Això va impossibilitar el registre de noves operacions de compravenda, fet que ha afectat tant als venedors com als compradors potencials. Molts pisos s’han venut per sota del seu valor de mercat, ja que les hipoteques són difícils d’obtenir sense un registre de propietat clar.

Tal com explicava l’alcalde del municipi, Maurici Jiménez, en una entrevista al mitjà, el març del 2021 el consistori va demanar al Ministeri que modifiqués els límits de la zona de domini públic i que la línia divisòria s’acostés més al mar per alliberar les propietats. La voluntat era regularitzar la situació d’aquestes finques. Tot i això, i sense obtenir resposta, l’Ajuntament va optar per actuar per la via judicial, interposant un recurs contenciós davant l’Audiència Nacional.

Reclamar la desafectació de les finques

Després d’una reunió amb l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i l’associació de veïns del passeig Marítim, els propietaris afectats, liderats per Albert Català, president de la plataforma d’afectats, han decidit prendre mesures actives presentant una “allau de sol·licituds” al Ministeri per reclamar la desafectació de les seves propietats.

En la trobada, a més, es va debatre la resposta que l’advocacia de l’Estat havia donat al contenciós impulsat pel consistori. Aquest escrit recull que, segons el seu punt de vista, l’Ajuntament no estaria legitimat per presentar el recurs ja que no hi té propietats afectades.

En espera del què resolgui l’Audiència Nacional, el president de la plataforma d’afectats en declaracions a l’ACN reconeix que han decidit “avançar-se” i reclamar de manera directa al Ministeri que engegui l’expedient per desafectar-los les propietats.

A més, els propietaris encara estan pendents del què digui la sentència. Català explica que un cop s’hagi aconseguit desafectar les propietats, caldrà engegar un altre procés, la transmissió de les propietats per part d’Hisenda. En aquest moment caldrà veure quin és el preu que fixa l’organisme.

Albert Català detalla que d’aquests 858 propietaris, al llarg del passeig Marítim també hi ha uns 350 pisos més que tenen les terrasses dins la zona de domini públic. Tot i això, en aquest cas es tracta dels voladissos i el president explica que no es troben afectats per aquesta problemàtica.

Finalment, cal recordar que Platja d’Aro no és l’únic municipi amb aquesta problemàtica: a Espanya n’hi ha 12 que es veuen afectats per aquesta mala praxi i dos són a Catalunya. Aquests municipis afectats, tal com apuntava Maurici Jiménez en l’entrevista a aquest mitjà, es van unir per demanar una reunió amb el director general de Costes de l’Estat i la directora general de Patrimoni l’any 2019. Aquesta reunió no es va produir, però se’n van fer d’altres, sense arribar a una solució adient pels veïns afectats.