El programa TuroCat ha permès alliberar aquest dilluns 5 exemplars de turons europeus (Mustela putorius) a la zona del Baix Ter. En total, s’han alliberat dos mascles i tres femelles, procedents del centre de conservació de fauna Camadoca, de l’associació ADEFFA, per millorar les poblacions existents i afavorir que es mantingui la connectivitat de les conques del Ter, el Fluvià i la Muga per millorar el seu hàbitat.
El programa l’impulsa el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, conjuntament amb el Zoo de Barcelona, l’associació Trenca, l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona i el grup de recerca WildCoM de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
El catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida classifica el turó europeu com a espècie en perill d’extinció a Catalunya. És, de fet, un dels mamífers més amenaçats de la fauna a Catalunya. En els darrers 50 anys es calcula que la seva àrea de distribució s’ha reduït en un 80%, fins a arribar a la situació actual, en què habita únicament les planes de l’Alt i el Baix Empordà (en baixes densitats) i als boscos del Pirineu Oriental.
Les caues de la seva desaparició són ben variades, tal com explica el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur. “El control d’altres depredadors amb verins, la possible hibridació amb la fura, l’ús de pesticides i rodenticides, la destrucció de l’hàbitat i els atropellaments”, apunta que són algunes de les causes de la reducció d’aquesta espècie en aquestes zones.
A través del projecte TuroCat es treballa la recuperació del turó a través d’un programa de reproducció ex situ que s’està desenvolupant al centre de fauna de Camadoca i al Centre de Fauna Salvatge de Pont de Suert. Així, es pot mantenir als centres de cria una població diversa genèticament que permeti assolir la recuperació de l’espècie en uns anys. Des de l’inici del programa el 2021 han nascut 62 individus.
Aquest dijous s’alliberaran més exemplars a l’espai Raimat Natura de Lleida, on es vol crear una nova població com a prova experimental. També se’n preveuen alliberar a la zona de l’Albera (Alt Empordà). Així, s’alliberaran 17 turons al llarg del territori català. Tres més passaran a formar part de l’estoc reproductor. Marc Vilahur explica que caldrà fer més reintroducció d’aquesta espècie en un futur.
Quan parlem de Josep Torres i Jonama, ens referim a molt més que un industrial surer d’èxit. Nascut a Palafrugell el 1857, Torres Jonama va ser un visionari que, malgrat emigrar a Nova York, mai va perdre el vincle amb la seva terra natal. Aquesta connexió el va convertir en un dels grans filantrops de l’Empordà, deixant un llegat que encara ressona avui.
Un emprenedor global amb arrels empordaneses
Torres Jonama va emigrar a Amèrica amb només vint anys. Allà, a Nova York, va començar recollint taps usats per netejar-los i vendre’ls. Amb el temps, va fundar una empresa que produïa taps de suro i altres derivats. Aquesta aventura empresarial es va expandir a diverses fàbriques a Espanya i als Estats Units, incloent-hi la producció del famós tap corona.
Però el seu èxit no es va limitar al món empresarial. Torres Jonama sempre va tenir un ull posat en les necessitats socials del seu entorn. Va ser ell qui va finançar la construcció de diverses escoles, com el CEIP Torres Jonama de Palafrugell, així com millores en l’asil i l’hospital de la vila.
El llegat més enllà de Palafrugell
El compromís de Torres Jonama no es va limitar a Palafrugell. Va estendre la seva obra social a Mont-ras, Pals i Regencós, sempre amb l’objectiu de millorar la vida dels empordanesos. També va contribuir a la comunitat internacional, destacant en projectes benèfics a França i Amèrica. Aquesta generositat li va valer la Creu de Beneficència de Primera Classe.
De la història a la ficció sonora
Al segon capítol de la sèrie “Ui, si aixequés el cap“, produïda per Ràdio Capital Torres Jonama i Artur Mundet són ressuscitats en un context fantàstic. La sèrie explora la rivalitat amistosa entre aquests dos empresaris, que rivalitzen per demostrar qui va fer més pel seu poble i per la seva indústria.
A Ui, si aixequés el cap, Torres Jonama es presenta com un personatge dinàmic i ple d’orgull per les seves contribucions. L’humor i el drama es combinen per oferir una experiència enriquidora que apropa el patrimoni empordanès a les noves generacions.
La vida i obra de Josep Torres Jonama són un testimoni de com l’emprenedoria pot anar de la mà de la responsabilitat social. Avui, el seu nom ressona no només en les institucions que va ajudar a fundar, sinó també en la memòria col·lectiva de l’Empordà, gràcies a projectes com Ui, si aixequés el cap.
Jaume Armengol: "La voluntat és fer un millor ús de l'aigua sense perdre qualitat en les pomes"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
La IndicacióGeogràfica Protegida (IGP) Poma de Girona ha actualitzat les previsions de collita per al 2024, amb una estimació de 83.500 tones, xifra que es manté en la líniadelsdarrersanys. I per parlar-neens ha visitat al Supermatí el president de la IGP Poma de Girona, Jaume Armengol.
Armengol ha posat en valor la diversificació de varietats com un factor estratègic per assegurar l’oferta al mercat. “Les varietats Golden Delicious i Granny Smith han crescut lleugerament, mentre que la Red Delicious i la Royal Gala han experimentat una davallada”, ha detallat. Aquesta diversificació permet a les empreses productores adaptar-se millor a les demandes del mercat i a les condicions canviants del clima.
El president de la IGP ha reconegut que el 2024 va començar amb una sequera persistent, però les pluges de primavera van ser decisives per aconseguir una floració òptima. “Tot i això, les altes temperatures d’agost, tant de dia com de nit, van frenar el creixement vegetatiu dels arbres, i això ha influït en el calibre del fruit, que és més moderat que altres anys”, ha explicat Armengol.
Malgrat aquestes dificultats, la qualitat del fruit es manté alta, amb nivells òptims de sucre i textura. Armengol ha assenyalat que aquestes condicions reforcen el valor afegit de la poma gironina com a producte de qualitat. Un dels temes centrals de l’Assemblea Anual va ser la necessitat d’innovar per fer front als reptes del canvi climàtic. Segons Armengol, la IGP ha invertit en investigació per desenvolupar noves varietats de pomes més resistents a condicions climàtiques extremes. Entre aquestes, destaca la varietat Tutti, adaptada a temperatures altes, i la Stellar, una poma bicolor que s’està provant al mercat.
A més, el sistema de reg controlat, conegut com a Giroreg, ha estat clau per optimitzar l’ús de l’aigua. Armengol ha afirmat que aquest sistema ha permès reduir el consum hídric en un 30% i es treballa per incrementar aquesta eficiència fins al 35%. “L’objectiu és fer un ús més sostenible dels recursos hídrics sense comprometre la qualitat del producte”, ha subratllat. Però també impulsen altres mesures per millorar les collites en un context de canvi climàtic.
De cara al futur, Armengol es mostra optimista però prudent. “Hem d’estar preparats per adaptar-nos constantment. No podem canviar el clima, però sí gestionar millor els recursos i introduir varietats que s’adaptin millor a les noves condicions”, ha conclòs. La IGP Poma de Girona es manté com un referent en el sector gràcies al seu compromís amb la innovació i la qualitat.
Robbie Williams anuncia concert a Catalunya el 5 de juliol de 2025
Robbie Williams anuncia avui la seva esperada gira per al 2025, que veurà la icona global actuar a ciutats del Regne Unit, Irlanda i Europa el proper estiu.
La gira ‘Robbie Williams Live 2025’ començarà a Edimburg el 31 de maig. Seguirà amb concerts a Londres, Manchester i Bath, abans de travessar Europa amb dates a països com Irlanda, França, Alemanya, Itàlia, Suècia i per descomptat Catalunya, amb un únic concert el dissabte 5 de juliol al RCDE Stadium de Cornellà. La gira ‘Robbie Williams Live 2025’ està patrocinada per FELIX de Purina, la marca de menjar per a gats més venuda a Europa.
Les entrades per al concert de Robbie Williams a Barcelona estaran a la venda el divendres 15 de novembre a les 11:00h a través de doctormusic.com , entrades.com i tickets.robbiewilliams.com . El preu de les entrades serà de 60, 80, 125 i 150 euros per a les entrades de seient reservat en grada i de 90 i 150 euros per a les entrades de pista (despeses de distribució no incloses). Es podrà adquirir un màxim de 6 entrades per compra.
La setmana passada es va anunciar que la banda sonora de la propera pel·lícula biogràfica musical de Robbie, ‘Better Man’ , es llançarà en digital el 27 de desembre , seguit d’una edició física que es publicarà posteriorment. Totes les reserves anticipades de la banda sonora de ‘Better Man’ a la botiga oficial , fins a les 18:00h de matí (dimarts 12 de novembre), inclouran accés anticipat a la prevenda d’entrades per a la gira, a partir d’aquest dimecres 13 de novembre (dates al Regne Unit) i el dijous 14 de novembre (dates a Europa).
Sobre la gira, Robbie ha declarat: “Aquesta gira serà la més atrevida fins ara; estic desitjant veure-us el proper any. Hi haurà cançons de la pel·lícula ‘Better Man’, i també una mica de música nova… però això ja us ho explicaré més endavant”.
Un dels racons amb més encant de l’Empordà celebra el centenari de la seva fundació. Es tracta de s’Agaró, una urbanització que forma part del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró des del seu naixement l’any 1924. Repassem els seus orígens i descobrim qui va ser la persona que va promoure aquesta exclusiva urbanització.
Josep Ensesa Pujadas adquireix el terreny
Pels volts de l’any 1916, Josep Ensesa Pujadas, pare de Josep Ensesa Gubert, va adquirir un terreny, situat a l’actual s’Agaró. Va fer un tracte amb un flequer de Sant Feliu de Guíxols on, a canvi de subministrar-li farina -Ensesa Pujadas tenia una fàbrica de farines-, acceptava en pagament un terreny a l’extrem est de la badia de Sant Pol.
Al terreny adquirit hi havia un ramat de cabres i no hi arribava, ni tan sols, aigua corrent. El pare d’Ensesa Gubert es va quedar el terreny per explotar els banys de Sant Pol, que anys abans havien servit de cementiri d’animals.
El terreny que va adquirir Ensesa Pujadas estava situat a la Punta d’en Pau, el punt més alt de la urbanització. Anys després de comprar el terreny, el seu fill, Josep Ensesa Gubert, que vivia en els mateixos pisos que Rafael Masó a Girona, va encarregar a l’arquitecte la construcció d’una casa d’estiueig, el que seria la Senya Blanca. Més endavant, Ensesa Gubert i Masó van començar a planificar el que més endavant esdevindria la ciutat jardí de s’Agaró.
Racons de s’Agaró | Fotografia cedida per l’associació s’Agaró 100
El net de Josep Ensesa, Lluís Sibils Ensesa, explica que el seu avi, que tenia una gran visió de futur, mai va voler especular amb la creació del nucli residencial de s’Agaró i va apostar per preservar la zona de s’Agaró. Durant un congrés de turisme, Ensesa va pronunciar una frase que el va acompanyar la resta de la seva vida, “que la cobdícia d’alguns no malmeti el que és de tots”
La Senya Blanca, l’Hostal de la Gavina i el camí de ronda, les joies d’Ensesa
La Senya Blanca, la casa d’estiueig d’Ensesa, inaugurada l’any 1924 va ser la pedra inicial del que avui es coneix com a s’Agaró. El seu arquitecte va ser Rafael Masó i va rebre aquest nom perquè la casa va ser pintada de color blanc i es va convertir en una senya pels pescadors de la zona per saber on havien calat els arts de pesca.
El 24 de juliol de 1924, Josep Ensesa, Josefina Montsalvatge i els seus tres fills van ocupar, per primera vegada, la Senya Blanca.
Després de la construcció de la Senya Blanca l’any 1924, el luxós hotel l’Hostal de la Gavina va obrir les portes l’any 1932, fruit de dos xalets, dels sis inicials que tenia la urbanització, que havia projectat Rafael Masó, i que no es van vendre. Ensesa va decidir ajuntar els dos xalets per construir-hi un hotel que, amb el temps, ha anat guanyant prestigi fins a convertir-se en un dels més exclusius de la Costa Brava. L’ampliació de l’Hostal de la Gavina va anar a càrrec de l’arquitecte Francesc Folguera, a causa de la mort de Rafael Masó l’any 1934.
L’hostal de la Gavina en primer pla i la resta de s’Agaró darrere | Fotografia cedida per l’associació s’Agaró 100
A finals dels anys 40, Ensesa va encarregar al mateix Folguera la projecció d’un monumental camí de ronda que rodejés tota la urbanització de s’Agaró. Per fer-ho, va destinar “grans quantitats de diners” a aquesta obra que fa entre 6 i 7 metres d’amplada i que “està feta sobre zona de domini maritimoterrestre”.
Per fer aquest camí de ronda, Ensesa va reservar les parcel·les amb millors vistes perquè els ciutadans poguessin gaudir de les vistes de les platges i cales de la Costa Brava.
Una privilegiada ciutat jardí
Després d’acabar la Senya Blanca, Masó va dissenyar altres edificacions de s’Agaró amb la intenció de convertir s’Agaró en una ciutat jardí d’estil noucentista. Amb la Senya Blanca construïda, Josep Ensesa i Rafael Masó van projectar una vintena de cases més, pels voltants de la casa d’estiueig d’Ensesa Gubert, seguint el mateix estil amb la intenció de començar a construir un nucli residencial.
El net de Josep Ensesa recalca que la ciutat jardí de s’Agaró “es va construir en uns paràmetres urbanístics que un segle més tard persisteixen al 100%, són uns paràmetres exclusius i genuïns de s’Agaró i estan contemplats en la norma 3 de l’actual planejament urbanístic. La normativa està creada perquè s’Agaró sigui una ciutat jardí esponjada i de qualitat”.
s’Agaró aquest any | Fotografia cedida per l’associació s’Agaró 100
Lluís Sibils Ensesa explica la normativa per la qual es regeix, encara avui dia, la ciutat jardí de s’Agaró.
Les ciutats jardí són un conjunt de cases envoltades de franges enjardinades. El concepte de Ciutat Jardí data de l’any 1896, quan l’arquitecte anglès Ebenezer Howard va publicar el llibre Tomorrow: A Peaceful Path to Reform.
L’ampliació de s’Agaró, després de la construcció de la Senya Blanca, l’Hostal de la Gavina i els primers xalets, data de l’any 1929. Durant aquesta època, Rafael Masó va construir diversos xalets, entre ells el xalet Gorina o el Faixat. Per construir la ciutat jardí de s’Agaró, Masó es va inspirar en ciutats jardí de diferents ciutats europees.
La ciutat jardí de s’Agaró es va projectar d’estil noucentista i va ser dirigida artísticament per Masó, però la prematura mort de l’arquitecte gironí va fer que altres arquitectes com Francesc Folguera continuessin el seu llegat. Va ser precisament Folguera qui va liderar l’ampliació de l’Hostal de la Gavina i l’ampliació de s’Agaró.
L’església i una promesa
El mateix Folguera, després de la Guerra Civil, va conceptualitzar l’església de Nostra Senyora de l’Esperança. Explica Lluís Sibils Ensesa que el seu avi, just acabada la guerra, “va projectar la primera gran capella” a la qual va posar per nom Nostra Senyora de l’Esperança degut a una promesa que va fer en relació amb la guerra i l’exili. La promesa era, si després de l’exili aconseguia reunir a la seva família sana, idearia aquesta capella. La promesa es va complir i Ensesa va fer projectar a Francesc Folguera l’església de Nostra Senyora de l’Esperança.
Església de s’Agaró | Fotografia de l’associació s’Agaró 100
El 1960, Francesc Folguera i Grassi va morir, i el projecte de creixement de s’Agaró el va entomar Adolfo Florensa, qui va continuar ampliant l’exclusiva urbanització sense perdre l’estil noucentista marcat per Rafael Masó.
L’última ampliació de s’Agaró la van comandar les dues filles de Josep Ensesa.
L’origen del nom de s’Agaró
Una vegada el pare de Josep Ensesa, Josep Ensesa Pujadas, va adquirir el terreny on es va construir la Senya Blanca, la família Ensesa va anomenar la zona amb el nom de la riera que transcorria entre Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro, avui enterrada, la riera Agaró.
Mar i sorra de s’Agaró | Fotografia cedida per l’associació s’Agaró 100
S’Agaró en l’actualitat
Des de fa anys, s’Agaró s’ha convertit en una de les destinacions per excel·lència del Baix Empordà i la Costa Brava, i una referència en els camps de l’art i el turisme.
El 1995, la Generalitat de Catalunya va declarar aquesta urbanització com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Regularment, a s’Agaró hi viuen entre unes 1.200 i 1.300 persones.
L’alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Maurici Jiménez, assegura que “el nucli de s’Agaró forma part de la història i identitat del municipi” i que “la fundació de s’Agaró va suposar l’entrada al sector del turisme”.
Platja de s’Agaró | Fotografia cedida per l’associació s’Agaró 100
Actes i un llibre per commemorar el centenari
Enguany s’està celebrant el centenari de s’Agaró. Des de l’associació s’Agaró 100, i amb la col·laboració d’ens públics com la Generalitat i l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, s’ha publicat un llibre en el qual es repassa tota la història de s’Agaró anomenat “s’Agaró 1924-2024 Arquitectura, Cultura, Turisme i Glamour a la Costa Brava”.
A part del llibre, s’han celebrat i se celebraran multitud d’actes, entre altres, la inauguració d’una estàtua de bronze en memòria de Josep Ensesa Gubert, un concert de Josep Carreras, un castell de focs o una exposició que es podrà veure al Palau Robert de Barcelona i que portarà per títol “S’Agaró 1924-2024. Arquitectura i Cultura a la Costa Brava”.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.