Quins seran els reptes tenim sobre la taula per l’any que be. La sostenibilitat del planeta, emmarcat sota els efectes del canvi climàtic, és un repte important i complicat de solucionar, com s’ha vist a la recent cimera de la Cop28, en la que els interessos privats i estatals han prevalgut per sobre dels generals. La guerra d’Ucraïna, que no s’havia de produir, desprès que havia de ser curta, i ja portem quasi dos anys, és un altre repte. I per acabar-ho d’adobar, l’esclat de la guerra entre Israel i Palestina que complica encara més el tauler mundial i la capacitat dels EUA i la UE per fer front, en el mateix moment, a dos conflictes devastadors. Un altre front és el paper de la Xina, ja com a potència econòmica mundial, però amb dificultats de seguir les sendes del creixement que ens tenia acostumats; esperem que no se li acudeixi envair Taiwan. I també l’Índia, estat emergent amb voluntat i capacitat per incidir en l’economia i la política mundial, però amb moltes desigualtats internes. I el que es coneix com a Sud Global, la part del món explotada en diferents moments i abandonada en altres, i que demana tenir un paper en el nou ordre mundial que s´intueix. Les noves tecnologies, la digitalització i ara la IA estan produint uns canvis econòmics i socials molt significatius, deixant desigualtats i persones fora del sistema; es fa imprescindible trobar la manera d’orientar aquesta tecnologia a favor de les persones i legislar perquè així sigui. La demografia és un altre front que tenim, perquè hem passat de 1.500 a 8.000 milions de persones al món en 125 anys i les migracions que comporta. També les dificultats internes dels EUA poden provocar inestabilitat davant les eleccions de l’any que be. I amb tots aquests fronts oberts la Unió Europea, amb dificultat de cohesió interna, però essent una potència econòmica significativa, amb menys incidència demogràfica donat que només som el 6% de la població mundial, i amb poca capacitat de defensa i seguretat, encara en mans dels estats membres, fets que dificulten el seu lideratge en el món, i ara davant les eleccions al parlament europeu de juny de 2024 i també per valorar a quina ampliació fa front. Estem en un moment crucial que esperem es porti amb generositat per garantir un món més estable, segur i lliure.
Els arqueòlegs han trobat noves evidències que certifiquen el luxe i la categoria de la vil·la romana que a l’antiguitat es va aixecar al Collet de Sant Antoni de Calonge. La vuitena campanya d’excavacions ha permès aprofundir en l’estudi de les termes de finals del segle I aC descobertes l’any passat i desenterrar les tres habitacions que les formaven. Una sala d’aigua calenta, un corredor que faria les funcions de vestidor i una altra estança tèbia. Més enllà d’això, els arqueòlegs també han descobert les restes d’un paviment de marbre inusual, que inicialment es data entre els segles I i III dC. “Està fet amb una tècnica que recorda les grans vil·les d’Itàlia”, diu el codirector de l’excavació, Marc Bouzas.
La cronologia de la vil·la romana del Collet abasta des dels segles II-I aC fins al IV dC, dins els quals hi ha tres etapes diferenciades. En un inici, part d’aquest turó de Sant Antoni de Calonge l’ocupava un antic magatzem de vi damunt del qual s’hi va bastir una primera vil·la tardorepublicana.
Posteriorment, ja en època augustal -és a dir, al canvi d’era- s’hi va fer una primera reforma. Sense modificar la planta primigènia, es van afegir les termes al conjunt. I ja a finals del segle I dC, la vil·la romana va canviar del tot la seva fesomia. Les antigues estructures republicanes es van enderrocar i cobrir amb terra per crear una gran terrassa, damunt la qual s’hi va aixecar una vil·la imperial.
La campanya d’excavacions d’aquest 2023, la vuitena que es fa al jaciment, ha permès certificar tant el luxe com la categoria que tenia la vil·la del Collet. Després de descobrir els primers vestigis de les termes, aquest any els arqueòlegs de la UdG s’han centrat a excavar-les en tot el seu conjunt. “En situem la seva construcció entre l’any 20 abans de Crist i l’any u després de Crist”, precisa el codirector.
Marc Bouzas explica que, en total, el conjunt constava de tres habitacions (a més del forn que servia per escalfar l’aigua). Hi havia una sala calenta -caldarium- amb una banyera i un paviment aixecat. Aquí s’hi han trobat fins a 30 piles de rajoles, damunt les quals s’hi posava el paviment (que va acabar ensorrant-se) i que servien per crear l’espai buit per on circulaven l’aigua o l’aire calents.
Les termes es completen amb una altra estança, amb un envà en forma d’S, que serviria com a vestidor, i una altra habitació tèbia (tepidarium) que hauria tingut “usos diversos”. Per exemple, com a espai de rebuda o per relaxar-se. Aquestes dues cambres estaven pavimentades amb morter, amb base de pedra o de ceràmica.
Des del cor de l’Imperi
El codirector de l’excavació explica que, apart de les termes, hi ha altres elements que certifiquen “el luxe” de la vil·la romana del Collet i la “capacitat adquisitiva” dels seus propietaris. A més de les restes de mosaics que s’hi han trobat, i també d’un aqüeducte que en canalitzava l’aigua, aquest 2023 la campanya ha permès afegir un vestigi més que en certifica la seva importància com a construcció benestant.
En concret, s’ha localitzat l’empremta d’un paviment de marbre (les lloses es van arrencar per reutilitzar-les i no se sap on són) que és inusual al territori. Perquè la tècnica constructiva que presenta, fet amb morter on s’hi barrejaven fragments de marbre i àmfores per aguantar millor el paviment, és de factura itàlica. Segons concreta Bouzas, és molt semblant a vil·les que hi havia al cor de l’Imperi (com a Ravenna o la vil·la Adriana, a tocar de Roma).
Això porta l’arqueòleg a teoritzar, en espera que estudis posteriors ho certifiquin, que a l’hora de construir el paviment els propietaris de la vil·la romana del Collet van fer venir artesans directament d’Itàlia. “És a dir, gent que coneixia la tècnica”, concreta Bouzas, certificant la posició benestant dels propietaris. “Ens trobem davant una vil·la poderosa de luxe”, subratlla l’arqueòleg.
Durant aquesta campanya, també s’han trobat altres restes d’època romana. Entre aquestes, dues sitges, un dipòsit de morter hidràulic o una habitació quadrada -encara sense datar- on els murs retallaven la roca natural.
De la Guerra Civil
Les restes de la vil·la romana del Collet, però, estan fragmentades. Perquè durant la Guerra Civil, al promontori situat davant del mar s’hi va obrir una rasa que va servir de trinxera (reforçada amb un niu de metralladores) i que creua el jaciment fent una ziga-zaga. Els arqueòlegs de la UdG també aprofiten les campanyes d’excavacions per documentar-la.
L’altra codirectora de l’excavació, Elisabet Moner, explica que aquest any s’han continuat excavant els extrems de la trinxera. A dins, entre d’altres, s’hi han trobat bales, trossos de filferro i també de morter. En paral·lel, també s’ha documentat una canalització de desguàs (de la qual ja se’n coneixia l’existència). “En properes campanyes, allò que farem serà acabar de definir el traçat d’aquesta trinxera, que semblaria que connectaria amb un fals búnquer situat a la banda sud de l’antiga vil·la romana”, concreta Moner.
Les excavacions al jaciment del Coller es financen gràcies a l’acord que va signar la UdG amb l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni. Un finançament al qual també donen suport la Generalitat i la Diputació de Girona. A més de les antigues restes romanes, els arqueòlegs també han desenterrat diferents materials (com ara trossos de canalitzacions de les termes, monedes o restes de ceràmica i tessel·les de mosaics). L’alcalde de Calonge, Jordi Soler, explica que la intenció és que en un futur -quan el jaciment s’acabi d’excavar- les restes siguin visitables i s’incorporin al futur parc urbà que es vol crear a la zona.
Aquesta setmana s’han iniciat les obres de construcció del nou camí verd per a vianants i ciclistes a Pals, amb una previsió de finalització en quatre mesos.
El projecte constructiu d’aquesta primera fase del camí, que connectarà el nucli de Pals amb la zona dels Masos de Pals, va ser aprovat definitivament per l’Ajuntament de Pals el 2 de novembre de 2022. El projecte inclou diverses activitats, principalment la neteja del terreny, moviment de terres, pavimentació amb sauló i els acabats finals, complint amb les exigències de la Xarxa Viària de la Diputació de Girona.
Vies Verdes de Girona ha gestionat la licitació d’aquest projecte de carril bici, que forma part de l’acció número 13 inclosa en els “Plans de Sostenibilitat Turística en Destinació”, dins del marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat per la Unió Europea (Next GenerationEU). L’obra ha estat adjudicada a Massachs Obres i Paisatge SLU per un import de 181.332,98 Euros.
Amb la signatura de l’acta de replantejament i inici d’obra, es duran a terme en els propers dies diferents treballs previs en el terreny, per després procedir amb l’execució principal del projecte.
L’Auditori Teatre Espai Ter torna a programar aquest Nadal Els Pastorets que no es representaven al municipi des de fa més de 40 anys. Sota el títol Pastorets KM0, la companyia torroellenca de teatre amateur Teló Esquinçat ofereix dues funcions d’aquest clàssic de Josep Maria Folch i Torres, aquest divendres i dijous de la setmana vinent.
Seran més d’un centenar de persones les que participaran en aquesta obra que combina teatre, música i dansa en un sol espectacle. Josep Maria Surroca s’ha encarregat de la direcció teatral. Pastorets KM0 compten amb la col·laboració especial del grup Montgrí Dansa de l’Associació Sardanista Continuïtat, de l’Escola Municipal de Música i dels Ducs del Foc de Torroella de Montgrí.
La recuperació d’aquest espectacle és la principal novetat d’enguany de la programació de Nadal a l’Espai Ter. A més, l’1 de gener de 2024 es farà el tradicional Concert d’Any Nou de l’Orquestra Terres de Marca amb valsos, polques, masurques i les danses més conegudes de l’elegant tradició vienesa formen el repertori de l’actuació.
Un altre clàssic, el Concert de Reis, tancarà la programació de Nadal. En aquesta ocasió ens proposa un emotiu viatge musical per la història del cinema de tots els temps. La GIO Symphonia oferirà l’actuació Clàssics del cinema, de la mà del reconegut compositor, músic i director d’orquestra empordanès Marc Timón, considerat un dels millors talents de la seva generació. Des de la nostàlgia dels clàssics en blanc i negre fins a l’èpica de la ciència-ficció més actual, el repertori del concert està farcit de les bandes sonores originals (BSO) més populars i conegudes de la història amb una narració entre blocs musicals que desvelarà anècdotes i interioritats del món de Hollywood. La proposta tindrà lloc el diumenge 7 de gener.
Durant aquestes festes de Nadal, Palamós Peix impulsa una campanya per la promoció del consum de peix i de la Gamba de Palamós amb la col·laboració de les diverses peixateries palamosines. L’objectiu és fomentar el coneixement i consum del peix desembarcat a la llotja de Palamós, destacant i garantint al consumidor la màxima qualitat que tenen aquests productes pesquers, idonis pels àpats nadalencs.
Amb l’eslògan “Aquest Nadal, peix de Palamós a taula”, la campanya es promociona mitjançant les xarxes socials i la publicació d’anuncis en mitjans de comunicació, on es destaquen els productes pesquers sostenibles i de primera qualitat desembarcats a la llotja palamosina, a més de suggerir algunes receptes que facin del peix i la gamba el centre de les celebracions.
Aquesta promoció també suma l’oferta de restaurants que té el municipi on poder celebrar les festes de Nadal, amb àpats on el peix i els productes pesquers locals també poden ser els protagonistes.
Postals de Nadal i cuina
A més, aquesta promoció impulsada per Palamós Peix també compta amb l’edició d’unes postals de Nadal on es destaca l’eslògan de la campanya i es proposa una recepta de cuina marinera, amb la descripció dels ingredients que la componen, i que les parades del Mercat Municipal distribueixen entre els seus clients.
Es tracta de postals nadalenques que inclouen quatre opcions de cuina de productes pesquers locals recomanades des de l’Espai del Peix, concretament: pastís de peix amb gambeta blanca, terrina de sardines al cava, peix blau farcit amb salsa de formatge, i el tàrtar de Gamba de Palamós. Aquestes receptes es poden descarregar també mitjançant un codi QR que s’inclou en el revers de la postal. Les postals s’han distribuït principalment a les peixateries del Mercat Municipal.
Quim Gubau: "Hem creat aquest protocol per la gran demanda d'activitats a l'ENP de les Gavarres"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
El Consorci de les Gavarres ha aprovat un nou protocol d’aprovació del calendari d’activitats esportives de l’Espai Natural Protegit de les Gavarres. I en vam desgranar alguns detalls més a l’entrevista del Supermatí amb el gerent del Consorci de les Gavarres, Quim Gubau.
Aquest últim any hi ha hagut un augment d’activitats esportives, sobretot, en espais naturals. La tendència principal són petits grups que gaudeixen de l’ENP, però també i destaquen les activitats organitzades, les marxes populars i les carreres. El Consorci de les Gavarres ho veu com a una manera perfecta per gaudir de l’espai i que aporti benestar i salut.
Des del Consorci reconeixen que feia falta un protocol d’activitats, ja que hi ha una varietat de lleis que afecten diverses activitats en concret i la gent no està del tot informada. A més, moltes activitats coincideixen en la mateixa zona i la mateixa hora.
El que busca el Consorci és centralitzar la informació i que aquesta sigui més accessible per a tothom.
El Gerent del Consorci de les Gavarres, Quim Gubau, ha donat més detalls d’aquest protocol en l’entrevista del Supermatí.
El protocol no contempla únicament les èpoques de sequera, ja que el Consorci no hi veu una incidència tan directa, però l’impacte de la sequera en el risc d’incendis sí que es contempla.
El mateix desconeixement d’algunes entitats, fan que s’adrecin a l’ajuntament i a vegades hi ha més tràmits que no s’informen com la comunicació als propietaris de camins privats. El Consorci vol facilitar tota la informació i un calendari d’activitats perquè es pugui valorar i realitzar tots els tràmits corresponents de manera més eficaç.
Les Gavarres estan en una situació de sequera important, com tot el país, i el gerent ens ha explicat les principals preocupacions.
