Núria Cucharero: “El Festival d’Aquí és un aparador pel comerç local de Sant Feliu”

Núria Cucharero
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Núria Cucharero: "El Festival d'Aquí és un aparador pel comerç local de Sant Feliu"
Loading
/

Aquest cap de setmana, Sant Feliu de Guíxols acollirà una nova edició del Festival d’Aquí, un esdeveniment que vol promoure el comerç local. La regidora d’Economia Local, Núria Cucharero,  ha explicat que el festival té com a objectiu posar en valor el teixit comercial del municipi. Per això, hi haurà parades amb botigues, bars i restaurants de la ciutat. “Volem que sigui un aparador del nostre comerç”, ha comentat Cucharero.

L’esdeveniment inclou activitats culturals, tallers i una oferta gastronòmica variada. El festival, tal com apunta la regidora, ja va tenir molta tirada en les seves edicions anteriors i, per això, amb molts comerços repeteixen. “Aquest tipus de propostes no només generen beneficis econòmics, sinó que també serveixen de publicitat per als establiments”, ha afegit la regidora.

A més, el Festival d’Aquí busca desestacionalitzar la temporada turística, celebrant-se a finals de setembre per allargar l’activitat econòmica local més enllà de l’estiu, aprofitant també la festivitat de la Mercè a Barcelona, que atrau visitants a la zona.

Mirada cap a la tardor

Fent la mirada enrere, Núria Cucharero admet que el comerç ganxó ha fet unes xifres similars a l’estiu de l’any passat. “Si bé és cert que el mes de juliol va arrancar fluixet quan es parla de xifres de vendes”, apunta Cucharero, tot i això, apunta que les vendes a l’agost van tornar a repuntar.

I tot i que el temps canvia durant la tardor, la previsió és que les xifres de visitants es mantinguin. A més, cal recordar que a Sant Feliu de Guíxols cada cop hi ha més hotels i restaurants que es mantenen obert durant els mesos de tardor i hivern. A més, cal destacar que el municipi ofereix campanyes culturals i gastronòmiques com les Ganxotapes. Està previst que la proposta arrenqui a mitjans del mes d’octubre.

El Departament d’Agricultura fixa les talles mínimes i quotes de captura de la pesca recreativa al litoral gironí

pesca recreativa

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha aprovat una nova regulació per a la pesca recreativa, que s’aplicarà durant el període 2024-2026. Aquesta normativa fixa les talles mínimes de captura, les quotes i les vedes biològiques per a 46 espècies marines. Les mesures tenen com a objectiu garantir una explotació sostenible i racional de les espècies, assegurant-ne la conservació i regeneració.

Aquesta és la primera vegada que s’estableix un pla de gestió per a la pesca recreativa a Catalunya, i es preveu que en el futur es creïn dos plans més, un per al litoral de les Terres de l’Ebre i un altre per al Baix Maresme.

La nova normativa afecta les aigües marítimes que van de Portbou a Blanes, i serà vigent fins a l’1 de desembre de 2026. A més de les mesures sobre les talles i les quotes, també s’ha prohibit l’ús d’esquer viu, així com la pesca i tinença a bord de taurons i rajades, espècies especialment vulnerables.

Segons el Departament, l’activitat de la pesca recreativa mou més de 53.000 aficionats a Catalunya, amb unes 600.000 sortides anuals i un volum de captures estimat en prop de 1.000 tones. Aquesta activitat té un impacte econòmic considerable, generant uns 65 milions d’euros anuals, i contribueix al desenvolupament de l’Economia Blava.

Aquesta resolució representa, segons el Departament, un pas “molt important” d’una tasca que va començar l’abril de 2023 amb la constitució de la Taula de Cogestió de la Pesca Marítima Recreativa de Catalunya, un espai de col·laboració innovador entre el sector i l’Administració on definir objectius comuns i on consensuar, mitjançant l’adopció de mesures tècniques de gestió adaptativa, un nou model per a la pesca marítima recreativa, la cogestió pesquera que ha donat molts bons resultats en la pesca professional. La Taula de Cogestió de la Pesca Recreativa la formen representants del sector pesquer, les administracions, el món científic i les entitats del tercer sector en representació de la societat en general.

Cel variable, vent de garbí i temperatura més alta

Continuem amb una situació atmosfèrica dominada pels vents de llevant i xaloc, què ens fan arribar molta humitat a tota la façana litoral. 

Aquest dijous esperem un dia amb núvols abundants i possibilitat d’algun plugim anecdòtic.

A la mar, dominarà el vent de garbí bufarà a partir de migdia, de força 3 a 4. Persistirà mar de fons, tot i una lleugera millora al llarg del dia.

Les temperatures sense grans canvis respecte ahir. 

De cara demà divendres, continuarem amb la mateixa tònica de temps. Probablement, amb un cel més tapat que no pas avui.

Obert el pas de vehicles al Montgrí després d’un estiu sense grans incendis

Una agent rural informant una parella d'excursionistes que no es pot entrar al parc natural del Montgrí arran de l'elevat risc d'incendi i l'activació del nivell 3 del Pla Alfa Data de publicació: dijous 07 de juliol del 2022, 13:08 Localització: L'Estartit Autor: Xavier Pi
Una agent rural informant una parella d'excursionistes que no es pot entrar al parc natural del Montgrí arran de l'elevat risc d'incendi i l'activació del nivell 3 del Pla Alfa Data de publicació: dijous 07 de juliol del 2022, 13:08 Localització: L'Estartit Autor: Xavier Pi

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha anunciat que a partir del 12 de setembre del 2024 el pas de vehicles motoritzats al massís del Montgrí queda novament restablert i autoritzat.

La restricció de l’accés a aquests mitjans de transport es va decretar a principis d’estiu per tal de fer front al risc elevat d’incendi forestal i per a garantir la seguretat d’aquells que viuen a prop del bosc.

Com que és una zona afectada per la sequera, es farà un seguiment del Pla Alfa de la Generalitat per si s’activa el nivell extrem de perill d’incendi (nivell 3). En el cas que s’assoleixi aquest nivell, es tancarà el pas a vehicles i a persones durant algun període concret.

Un estiu tranquil i una zona vigilada

Segons ha explicat l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, l’estiu ha sigut molt més tranquil del que s’esperava. Tot i les condicions de sequera extrema, només s’ha produït un incendi destacable en la temporada més calorosa de l’any. El foc ocorregut al massís a finals d’agost, que va afectar a unes 2,5 hectàrees i va necessitar 25 dotacions de bombers, ha sigut l’incident que ha trencat amb la calma.

 

Colomí ha valorat positivament el paper de la vigilància de la zona. L’Ajuntament de Torroella, per la seva part, s’ha preocupat de protegir-la amb l’ajuda de vigilants. D’altra banda, aquest 2024, a diferència d’anys anteriors, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, juntament amb la Diputació de Girona, han ofert vigilància a tot l’àmbit del Parc Natural i de la platja.

 

Sensació de satisfacció sense descuidar les mesures

Després d’un estiu responsable i de precaucions, l’alcalde es mostra satisfet, però atent a possibles futures mesures. Tal com reflexiona, cal estar preparat davant una nova temporada llarga de sequera i de condicions adverses.

 

Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró celebra el MOD’ARO 2024 posant en valor l’emprenedoria i la moda sostenible del territori

Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró celebra una nova edició del MOD’ARO, del 17 al 21 de setembre, amb el títol L’aire de moda de la Costa Brava. L’esdeveniment té com a objectiu destacar l’emprenedoria i la moda sostenible en un municipi amb llarga tradició com a centre comercial i d’oci a cel obert. La iniciativa, organitzada per la regidoria de Promoció Econòmica d’AROimpulsa de l’Ajuntament, inclou tres propostes destacades.

Una de les activitats principals és un sorteig a Instagram, del 17 al 22 de setembre, que permet guanyar una experiència local per a quatre persones, com una sortida amb vaixell o un taller floral. Cal seguir els comptes @modaro_pda i @aroimpulsa; i etiquetar només en el compte @estudi33_comunicacio a tres persones amb qui hom compartiria el pla (la publicació de la persona afortunada serà dilluns 23 de setembre en aquest darrer compte).

A més, el 20 de setembre, l’Hotel Costa Brava acollirà el sopar-col·loqui Turisme i tendències: la moda com a impuls econòmic, amb la participació d’expertes en moda i turisme (amb reserva prèvia de 40 euros). Amb la participació d’Anna Marzo, directora d’expansió comercial de Toni Pons; Núria Galí, doctora i professora del Grau de Turisme de la Universitat de Girona i exdirectora de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la mateixa UdG; i Sílvia Castelló, directora de Qstura Escola de Modal i Tèxtil, coordinadora acadèmica del Grau Universitari en Moda ERAM-UdG i presidenta de l’Associació AGIMOD per a la promoció de la moda i tèxtil sostenible a la demarcació de Girona.

Finalment, el 21 de setembre, la Plaça del Mil·lenari serà l’escenari d’una jornada oberta a tots els públics amb desfilades de marques emergents, activitats infantils i espectacles d’animació.

Palamós assigna el nom de Josefina Dalmau Norat a un carrer del barri de La Fosca

Palamós Carrer Josefina Dalmau Norat

L’Ajuntament de Palamós va aprovar aquest dimarts per unanimitat l’assignació del nom de Josefina Dalmau Norat al carrer recentment obert al barri de La Fosca. El nou vial es troba entre el camí Cap de Planes i el passeig de la Fosca, paral·lel al carrer de la Roca Negra. Aquesta decisió honora la figura de Josefina Dalmau, nascuda a Girona però estretament vinculada a Palamós i Sant Joan des de la seva infantesa.

Dalmau, qui passava els estius a la Fosca amb la seva família, va tenir un paper important tant a nivell educatiu com social. Va ser mestra a l’Escola Vila-romà, on va deixar una profunda empremta en la comunitat local. A més, el 1946 va protagonitzar el rescat d’una persona a la platja de la Fosca, un acte que li va valer una condecoració per part de l’Estat espanyol.

El nomenament també respon a la segona pauta de la Comissió del Nomenclàtor, que prioritza la incorporació de noms femenins als carrers de Palamós per aconseguir una major paritat de gènere.