La platja del Port Bo de Calella podria semblar, en el terreny musical, un monopoli de les havaneres, però cal recordar de tant en tant que allà hi va néixer també “Mediterráneo”, probablement el millor disc de Joan Manuel Serrat. El maig de 1971 es va instal-lar a un apartament de Can Batlle per deixar fluir la inspiració i els resultats són sobradament coneguts. Mig segle després, encara ens hem de treure el barret davant d’aquelles 10 grans cançons. Molts artistes donarien un ronyó per ajuntar en un mateix disc “La mujer que yo quiero” i “Aquellas pequeñas cosas”, la meitat de l’altre per “Tio Alberto” i el fetge i un pulmó per la titular. Per més que Serrat sigui avui un senyor del stablishment amb poques coses noves a explicar, el mèrit majúscul d’aquella obra resta del tot intacte. I com a empordanesos, ens l’hauríem de sentir ben nostre i celebrar-lo com a tal. Aquest disc mereixeria com a mínim una placa d’homenatge al Port Bo. I qui diu una placa, diu una estàtua eqüestre.
