Seguim pel costat més dolorós del nostre món, on la terra a Orient Mitjà tremola sota atacs incessants i les sirenes ressonen pels carrers, testimoniant la pèrdua de vides innocents en el conflicte entre Israel i Palestina.
“Què han fet els nostres nens per ser atacats d’aquesta manera?” escoltava a la ràdio les paraules trencades d’un testimoni enmig d’un atac quan sortia d’una conferència del ‘club de clàssica’ a Torroella de Montgrí centrada en la figura de Pau Casals, amb motiu del 50è aniversari de la seva mort .
El 24 d’octubre de 1971, Pau Casals va transcendir la història amb la seva presentació de l’”Himne a les Nacions Unides“[1] a Nova York, merescudament guanyant la Medalla de la Pau per la seva dedicació als nobles ideals. Més enllà del seu prodigi artístic, Casals va ser un incansable defensor de la pau, la democràcia i la dignitat humana al llarg de tota la seva vida. La seva creença inalterable que la música i la vida eren indissociables va transformar la seva carrera artística en una expressió viva de compromís per la pau.
En aquests temps de notícies tràgiques sobre els conflictes a Orient Mitjà i les cinquanta-nou guerres que afligeixen el món actualment, les paraules de Casals continuen essent una font de referència recordar-nos la vital importància de la pau i la coexistència en un món convuls. Potser, amb el temps, els nens d’Orient Mitjà i de les zones afectades per aquestes guerres tindran l’oportunitat de créixer en un món on la música i la pau prevalguin sobre la violència i la guerra.
