El Castell – Jardins de Cap Roig de Palafrugell ha acollit la jornada del Pla d’actuació “Propostes de valor d’àmbit social-laboral en els Polígons del Baix Empordà”, una jornada on s’ha posat sobre la taula temes de gran transcendència pel futur dels polígons d’acció econòmica del territori.
La jornada s’ha iniciat amb la intervenció d’Enric Marquès, Vicepresident primer i Conseller de l’Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal. El vicepresident, un cop donada la benvinguda, ha recalcat el paper tan important que tenen el polígons a l’hora generar riquesa i estabilitat econòmica en la societat. “Ens proposem avançar cap a una connexió positiva entre polígon i ciutat, transformant les relacions entre habitants i treballadors, i també fomentar la integració harmoniosa entre polígon i natura. Aquesta jornada és una oportunitat per explorar maneres d’impulsar una ocupació de qualitat, resistir als cicles econòmics i identificar oportunitats per a una economia verda i circular”, apuntava Enric Marquès.
Seguidament s’ha donat el torn de paraula al ponent Jordi Fornós, procedent de l’empresa Cimalsa. Ha explicat accions que han desenvolupat arreu de Catalunya en relació a la millora d’infraestructures i sostenibilitat en les àrees de promoció econòmica i urbana. En relació a les Arees de Promoció Econòmica Urbana (APEU), s’ha pogut conèixer el testimoni de la Sònia Amor que ha explicat detalladament com a Les Preses (Olot) han aconseguit crear una APEU; amb totes les dificultats i beneficis que comporta al voltant del dinamisme econòmic del territori.
Per últim, i no menys important,Montserrat Ambrós, gerent de l’Associació d’Empreses Bufalvent, ha explicat com era el polígon Bufalvent els anys 90’ fins a dia d’avui. S’han realitzat millores en les infraestructures, es promociona la cohesió empresarial mitjançant l’associacionisme, els avantatges de la comunitat energètica Manresa Il.lumina i sobretot tots els beneficis que n’obtenen les empreses ja sigui en l’àmbit de conciliació laboral-familiar, tarifes d’energies més econòmiques, gestió de residus, promoció de l’economia circular, entre moltes atres.
Treball conjunt per aconseguir el desenvolupament industrial
La segona part de la jornada s’ha centrat en l’execució de 4 taules de treball, dinamitzades per una consultora estratègica i formades per tècnics de promoció econòmica, representants d’associacions empresarials i les pròpies empreses que formen el polígon. En total hi han participat 36 persones en representació de municipis com Palafrugell, Torroella de Montgrí, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, La Bisbal d’Empordà, Calonge, Platja d’Aro, Forallac, Corça i Serra de Daró.
En la taula de mobilitat, accessibilitat i digitalització, amb la presència de l’empresa Moventis (SARFA), s’extreu la necessitat d’habilitar un transport a demanda, de com l’ús de la tecnologia pot incentivar a les persones a utilitzar més el transport públic i de facilitar l’accés a la ciutadania a vehicles de micro mobilitat vinculat a una millora de la connectivitat entre els nuclis urbans i els polígons d’acció econòmica.
En la taula d’infraestructures i sostenibilitat s’ha centrat el debat en la importància de crear comunitats energètiques des d’una perspectiva social i eficient per tots els agents que hi intervenen. Tots els agents creuen que és una necessitat econòmica i mediambiental, i un canvi en la manera d’organització social i cultural de les persones que formen part del polígon.
En la taula d’un polígon social, humà i innovador el debat s’ha focalitzat en la necessitat d’atraure talent el territori promovent l’industria agroalimentària i la tecnologia com a pilar identificadors d’un mercat de treball innovador al Baix Empordà. També s’ha remarcat la necessitat d’una oferta formativa ponent que pretengui encaixar l’oferta amb la demanda laboral existent a la comarca.
En la taula de governança i relacions es conclou que el model d’associacionisme és la clau per una governança més eficient dins al polígon i de cares a l’exterior, ja sigui per promoure accions de naturalesa publico privada, digitalització del cens empresarial, cohesió entre municipis, agilitat la tramitació d’informes de finançament, entre altres.
