Sabem de l’esgotament de certes espècies que ha suposat la restricció i sanció de la seva captura, com ara els musclos, pallarides, garoines, cargols i cabres de mar, corall, etc., com també de la inconsciència pel que fa al llençament d’objectes i deixies a la mar, una part de les restes dels quals recullen pacientment al final de cada temporada algunes empreses de capbussament i entitats conservacionistes de casa nostra. Però un dels problemes greus de sostenibilitat del nostre litoral és la destrucció de les praderies de posidònia.
La posidònia és una espècie essencial en l’ecosistema perquè fa de coixí en la fresa o posta d’ous dels peixos, fixa el substrat marí i forma part de l’hàbitat de més de 1.400 espècies animals i vegetals. Les praderies d’aquesta planta marina han patit un seriós retrocés i estan en risc de desaparèixer de molts indrets del nostre coster degut molt especialment als punts de fixació o morts de les boies i de l’ancoratge de les embarcacions, a més dels excessos de la pesca d’arrossegament. Durant els estius la pressió turística incrementa el desarrelament i devastació d’aquestes praderies, d’una planta que a més pateix un lent procés de revifament ja que en molts casos els seus esculls tarden dècades a formar-se.
Aquest procés de degradació fa anys que es ve detectant i les mesures per prevenir-lo han tardat a aplicar-se i per ara no són prou estrictes a fi de garantir el repoblament de posidònia i la seva conservació a llarg termini. Els responsables administratius s’han vist obligats a abalisar l’accés a algunes cales per tal de preservar el fons marí de l’ancoratge de les embarcacions, com també a revisar la legislació en la pesca d’arrossegament. Tot i algunes precaucions calen mesures més radicals com poden ser regular el parc d’embarcacions i els indrets d’amarratge, la instal·lació de boies amb menys punts de fixació i un sistema de connexió en superfície, l’ancoratge en fons sorrencs o bé més control envers les embarcacions d’arrossegament. Com passa sovint, cal conscienciar-se de la realitat i invertir en investigació i mesures correctores.
