Va introduir el conreu de l’arròs a l’Empordà al s XIX. Se n’anà de jove a Cuba, on va assolir una fortuna considerable. En tornar-ne, va adquirir el mas Gelabert, a Pals, i reintroduí el conreu de l’arròs als aiguamolls abandonats de la comarca.
Als 13 anys va viatjar a Cuba, on va fer fortuna, principalment, gràcies a una fàbrica de mistos. Els llumins eren un monopoli de l’Estat i es comercialitzaven en paquets sencers. Per contra, els llumins del baix empordanès es podien triar i remenar. La seva publicitat avui fa gràcia, però és senzilla, efectiva i amb alguna catalanada que revela qui la va idear: «Mis cerillas dan mas luz / que da la antorcha de Astrea. / Pueblo, si lo quieres ver: / Tria, escoge y remena». Per la fi d’aquest monopoli, a Pere Coll el consideren a Cuba “el destructor del monopolio fosforero”.
A la fàbrica de fòsfors se n’hi va afegir una altra de tabac. Els negocis rutllaven. L’empresari d’origen torroellenc tenia una posició econòmica més que desfogada que li permetia tornar a casa seva amb el somni d’Amèrica acomplert, les butxaques ben plenes i una aurèola, entre misteriosa i de mecenes, que tant ha caracteritzat els indians
Va tornar el 1894 a Pals, on va comprar diverses finques. A una d’elles, el mas Gelabert, hi va reiniciar el cultiu de l’arròs a la plana de Pals, abandonat des de feia gairebé un segle. El 1907, per influència del seu adversari polític, el comte de Torroella de Montgrí, el conreu fou prohibit al·legant motius sanitaris, però la campanya promoguda per Coll, fundador de la Comunitat de Regants de la Sèquia del Molí de Pals el 1909, n’aconseguí, el mateix any, l’autorització definitiva.
La nissaga d’indians descendents de Pere Coll i Rigau va ser un dels impulsors a finals del segle XIX i inicis del segle XX del conreu d’arròs de Pals.
A més, va ser Pere Coll qui va organitzar les obres de l’aigua potable a Sant Feliu de Guíxols i creà les Aigües Coll, precedent de les Aigües Potables de Sant Feliu de Guíxols SA.
