Aquest dissabte passat vaig assistir a una de les activitats complementàries de la Biennal Fotografica Xavier Miserachs. A la conferència es presentava el recull fotogràfic “Treballadors de la mar”, del fotògraf Carles Palacio. A l’autor l’acompanyava el pescador palamosí Xavier Miró que va explicar la situació actual dels pescadors i dels problemes que amenacen la supervivència d’una de les professions més antigues i més arrelades del nostre territori.
En Xavier ens va explicar que la pesca a la Costa Brava afronta un canvi profund. El mar que durant generacions ha estat font de vida i activitat econòmica està canviant, i els pescadors són els primers a constatar-ho. A Palamós, aquesta observació quotidiana ha anat acompanyada d’una aposta per adaptar l’activitat i avançar cap a un model més sostenible.
Un dels exemples més destacats és el Pla de Gestió de la Gamba, impulsat voluntàriament pels pescadors l’any 2013. La filosofia és clara: pescar menys per obtenir més valor. Reduir jornades, augmentar la mida de la malla i permetre que els exemplars joves puguin créixer són algunes de les mesures adoptades. L’objectiu és preservar el recurs i garantir la viabilitat econòmica del sector.
La innovació tecnològica acompanya aquest canvi. Les anomenades «portes voladores» o «cometes» permeten mantenir la xarxa oberta sense arrossegar pesades estructures pel fons marí, mentre els sensors faciliten una pesca més precisa i selectiva.
Però els pescadors assenyalen que les amenaces del mar van més enllà de la pesca. L’augment de la temperatura de l’aigua, la disminució de les aportacions dels rius i els canvis en la disponibilitat de nutrients estan modificant la cadena alimentària. Espècies com el verat i la boga han patit una forta regressió, mentre que la sardina i l’anxova tenen més dificultats per créixer.
Però el futur de la pesca no depèn només de la salut del mar. El relleu generacional és un altre dels grans reptes. La incertesa provocada pels canvis normatius dificulta planificar l’activitat i genera inseguretat entre les famílies que viuen del mar. A això s’hi afegeix la desaparició progressiva de la figura de l’aprenent, essencial per transmetre un coneixement que requereix anys d’observació, paciència i experiència.
Malgrat les dificultats, els pescadors mantenen una mirada d’optimisme crític. La crisi pot obligar el sector a repensar-se i a reivindicar el valor d’un professional que coneix el mar de primera mà i és capaç d’adaptar-se als seus canvis.
En aquest procés, el pesca-turisme i la divulgació tenen també un paper important: obrir la barca a la societat permet mostrar la realitat d’un ofici molt més tecnificat i exigent del que sovint transmet la seva imatge tradicional.
El futur de la pesca passa, doncs, per cuidar el mar, però també per garantir que hi continuï havent persones disposades a escoltar-lo, entendre’l i treballar-hi.
