La totalitat de la programació de la quarta fira Indilletres 2021 es farà pública el dimarts 26 d’octubre, quan es presentarà en roda de premsa a la Biblioteca Lluïsa Duran de la Bisbal. Però avui ja se’n pot avançar un dels noms destacats: Quim Torra. President de la Generalitat de Catalunya del 2018 al 2020, Torra també està molt vinculat amb el món editorial i estrenarà la quarta edició de la fira de llibres bisbalenca.
Enguany serà els dies 4 i 5 de desembre quan la Bisbal viurà, novament, dues jornades farcides de propostes culturals amb la participació d’un ampli ventall d’editorials i l’entrega del III Premi Llucieta Canyà de crítica literària.
Contribuir al panorama cultural del país
Indilletres va néixer l’any 2018 gràcies a un grup de veïns que volia organitzar una fira d’editorials independents a la Bisbal d’Empordà. Hi participen també les llibreries, la Biblioteca Lluïsa Duran i compta amb el suport de l’Ajuntament de la Bisbal, Òmnium Cultural i Edicions Sidillà. Indilletres prepara la seva quarta edició amb ganes, empenta i amb l’objectiu de contribuir positivament a afermar el panorama cultural del país. L’organització vol promoure la lectura i donar visibilitat a les editorials catalanes independents i als autors d’aquí i de fora. Amb la voluntat de contribuir a fer una cultura més participativa i més oberta a tothom, Indilletres vol arrelar-se a un país que es va fent amb «una empenta imparable».
Sobre Quim Torra
Quim Torra (Blanes, 1962) és un polític, advocat, editor i escriptor català. Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1985, va treballar durant vint anys com a advocat i directiu d’una empresa d’assegurances privada, els dos darrers a Suïssa, fins que els 2007 va deixar l’empresa per tornar a Catalunya amb la intenció de dedicar-se a l’articulisme i a l’assaig polític a l’editorial A Contra Vent, fundada pel mateix Torra l’any següent i que ha destacat en la recuperació de l’obra dels periodistes catalans dels anys 20 i 30. Ha format part de diferents associacions independentistes, entre les quals destaca Sobirania i Justícia, la qual va presidir del 2011 al 2014, a més d’esdevenir director de la Revista de Catalunya el 2012. Ha sigut membre del consell permanent de l’Assemblea Nacional Catalana i vicepresident d’Òmnium Cultural, entitat que va presidir entre el juliol i el novembre del 2015 en substitució de Muriel Casals. Ha escrit diversos llibres, entre els quals es poden destacar Ganivetades suïsses (2007), Periodisme? Permetin! La vida i els articles d’Eugeni Xammar (2008) o Viatge involuntari a la Catalunya impossible (2009), l’últim dels quals va obtenir el premi Carles Rahola d’assaig.
