Quan es varen definir els límits del Parc Natural es varen seguir uns criteris que es corresponien a certs valors del nostre Patrimoni Natural que calia assegurar la seva protecció. Això va implicar a dues comarques l’Alt Empordà i el Baix Empordà. I a la vegada va implicar a 8 municipis que son Torroella de Montgrí, Pals, Bellcaire d’Empordà, Palau-sator, Ullà, Fontanilles i Gualta i a l’Alt Empordà: l’Escala.
Si els ordenem segons la superfície que aporten al Parc Natural veiem que:
Torroella de Montgrí representa la major part de la superfície del Parc i aporta la muntanya del Montgrí, una part de la plana del Baix Ter i l’àrea marina.
Pals aporta el terrenys de la plana del Ter i del Daró on es cultiva l’arròs des del segle 15 i una zona important de dunes litorals.
Bellcaire d’Empordà aporta al Parc Natural els terrenys del seu antic Estany de Bellcaire com a zona agrícola.
L’Escala aporta la zona litoral de les Planasses i també la zona de Vilanera, amb els seus Prats secs molt importants com a connectors amb el Parc Natural dels Aiguamolls del alt Empordà.
Palau-Sator aporta la zona humida de les Closes Fondes i una arquitectura medieval destacable.
Ullà aporta terres del Montgrí i de la part fèrtil de la plana del Ter.
Fontanilles aporta una part de la seva plana al·luvial i la ribera del riu Daró.
Gualta, aporta espais de la ribera del riu Daró, que la travessa un pont romànic del segle 16.
Com es pot veure, la delimitació de la zona protegida del Parc Natural afecta a una part concreta de cada municipi implicat. A part tenim l’àmbit de la Carta Europea de Turisme Sostenible, que inclou al municipi sencer de cadascun dels municipis implicats en el Parc Natural i els afecta a nivell de temes concrets com es la promoció turística o el comptatge de visitants.
