Fins el segle 19 el Montgrí havia estat el rebost de la població local. Hi havia molts animals i pastors que explotaven els seus recursos. Després es va abandonar i la garriga i el bosc varen guanyar terreny. Actualment des del parc es fan feines de gestió per tal de recuperar un mosaic d’espais i conservar hàbitats i espècies d’interès. Actualment hi ha uns ramats de cabres que el pastor les porta a pasturar al Montgrí com a mesura de gestió contra incendis i per augmentar la biodiversitat. Però apart hi ha un ramat de cabres que no obeeix cap norma del Parc. Són les cabres salvatges que fa uns quants anys es varen escapar del Parc Animal de Sobrestany, i que ara brostegen entre la Muntanya gran i el Montplà.

Seran aquestes últimes capaces, de forma més natural, de substituir les feines del ramat en quant a prevenció d’incendis, augment de la biodiversitat i perquè no dir-ho, tot aportant un nou al·licient turístic a l’espai com és la possibilitat de veure una espècie nova i atractiva?

Anem a pams, analitzem-ho una mica: al novembre de l’any passat es va fer un cens en el que va participar personal del parc, agents rurals i personal de fauna del departament d’agricultura, ramaderia pesca i alimentació. Es varen comptar uns 150 exemplars de cabra hispànica, algunes amb cornamenta força gran, imputable a exemplars vells de més d’11 anys. Una mica mes de la meitat eren femelles.

Sembla que el ramat de cabres salvatges es troba be, ja que va progressant. Es vol provar de fer una gestió adequada, tot i que l’espai és reduït, ja que disposen de només uns pocs centenars d’hectàrees aptes per a la cabra. Està previst fer controls sanitaris periòdics, seguiments intensius i estudis genètics de la població per poder valorar, a mig termini, la viabilitat d’aquesta població. Penseu que, per a un ramat de cabres, el Montgrí i la Muntanya Gran, són un espai petit: penseu que una cabra passa de Roca Galera a Muntanya d’Ullà en una passejada quotidiana. Això ja ens indica que la seva gestió serà ben complicada en un espai tan reduït. Esperem que s’assoleixi l’objectiu i podem gaudir de cabres al Montgrí per molts anys i, sobretot, en benefici d’aquest espai natural tan emblemàtic de Catalunya.

Us animeu a caminar per el Montgrí a veure quantes cabres salvatges podeu comptar en un dia?