Aquest estiu, per fer la portada d’un disc, vam estar remenant fotos antigues de Torremolinos i Benidorm. Gratacels seixanteros acumulant-se a primera línia de platja. Uns gratacels sospitosament similars al que tenim a la Bisbal, l’únic que ens va tocar quan es van repartir els gratacels, la nostrada Torre Bisbal. És tot el símbol d’una època.
Situada en un punt absolutament estratègic, on la carretera canvia d’orientació, Torre Bisbal et marca l’skyline tant si entres per Vulpellac o des de Corçà.
A mi personalment m’agradava més amb el color grana original, però admeto que des que li van pintar els diferents pisos amb una gradació de pantone la seva personalitat s’ha multiplicat. Ara ja és com el nostre logo.
Encara hi ha vegades, però, que algú parla de demolir-la o almenys de rebaixar-li alguna planta. Espero que no ho facin mai. Tot i la controvèrsia que genera, crec sincerament que vam tenir prou sort. I que quan la casualitat t’ha servit una baluerna d’aquestes característiques i te l’ha plantificat per sempre davant del nas, és millor estimar-la que no pas enyorar el buit que la precedia. Com la trobaríem a faltar si un dia no hi fos!
Totalment d’acord, ja és un símbol bisbalenc. La nostra Torre Agbar