L’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit ha tancat la fase de votació del procés participatiu promogut per feminitzar el nomenclàtor de la vila i ja té els 12 noms de dones que properament es posaran a carrers, places i espais públics del municipi.
Els resultats es traslladaran a la recent creada Comissió Municipal de Nomenclàtor que serà l’encarregada de decidir-ne la ubicació, així com de fer el seguiment de la priorització feta pel procés participatiu.
Durant el procés participatiu es van presentar 90 propostes, de les quals se’n van validar 73 que són les que es van posar a votació durant el mes de maig per tal d’escollir-ne 12: 4 de l’àmbit local, 4 de l’àmbit dels Països Catalans i 4 de l’àmbit universal.
A l’hora de proposar noms s’han establert tres categories en funció de l’origen de la seva protagonista, d’aquesta manera es posen en valor figures de dones en clau local, catalana i internacional.
Els noms escollits en clau local
Marta Rigau
(Torroella de Montgrí, 1865 – 1904 ?) Va ser una instrumentista de tenora, considerada una de les primeres intèrprets de cobla. Va néixer el 1865 en una família de músics de Torroella de Montgrí. Segons l’historiador Radressa, va ser avançada al seu temps, ja que fins un segle després no es torna a registrar una altra dona interpretant música a les files d’una cobla.
Quimeta de l’Horta
El comerç tradicional, diari, de verdures, a la plaça es va acabar amb aquesta senyora, que vivia en l’horta que hi havia on actualment hi ha l’Espai Ter. Durant molts anys, fes el temps que fes, aquesta senyora va estar asseguda darrera dos coves, sota la volta de can Salís.
Joana Darné
Medalla del Montgrí 2005, va morir el 29 de juliol del 2014 als 78 anys. Participava en nombroses iniciatives de caire cívic i cultural a la vila i formava part de diverses entitats locals, com ara el Casal del Montgrí, la Comissió d’Agermanament amb Torrelles i Xibeques del Cau. Era una persona molt treballadora i voluntariosa, sempre estava disposada a col·laborar per organitzar actes culturals a Torroella.
Maria Rosa Llos Comalat
(Torroella de Montgrí, 28 de març del 1930 – 25 d’agost del 2005). Torroellenca compromesa amb l’educació i el país. Filòloga, co-fundadora del Col·legi Montgrí, a Barcelona. Religiosa de les M. Nazaret, va servir a Veneçuela, Canàries i Barcelona. A principis dels 70 penja els hàbits i torna a Torroella. Treballa al col·legi sant Miquel, d’on ha de plegar per ensenyar Els Segadors. Va ser pionera en la docència de Normalització Lingüística.
Els noms escollits de l’àmbit dels països catalans
Joana Raspall
(Barcelona, 1 de juliol de 1913 – Sant Feliu de Llobregat?, 4 de desembre de 2013). Escriptora, lexicòloga i bibliotecària única, va crear un món poètic en català per als infants. Tot i que és coneguda per l’obra poètica infantil, escrigué també per a adults i dins la seva obra hi ha teatre, contes i novel·les. Va treballar molt per la llengua catalana i la va fer arribar a tots els infants de Catalunya.
Muriel Casals i Courturier
(Avinyó, 6 d’abril de 1945 – Barcelona, 14 de febrer de 2016). Fou una economista, professora universitària i política catalana. Va ser presidenta d’Òmnium Cultural i diputada del Parlament de Catalunya per Junts pel Sí. Se la considerava una de les principals artífexs i cares visibles del procés independentista català.
Caterina Albert
(L’Escala, 11 de setembre del 1869 – 27 de gener del 1966). Fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme. També va desenvolupar una carrera com a pintora, escultora i dibuixant. El nom de Víctor Català era el seu pseudònim, un nom d’home amb el que va haver de signar els seus escrits per tenir llibertat d’escriure el què volia. Es proposa canviar el nom del carrer Víctor Català per al de Caterina Albert.
Neus Català
(Els Guiamets, 6 d’octubre de 1915-13 d’abril de 2019). Va ser una activista antifeixista catalana, lluitadora i republicana, membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil. Va ser la penúltima supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück
Noms de dones rellevants en l’àmbit internacional
Rosa Parks
Rosa Louise McCauley, coneguda com a Rosa Parks (Tuskegee, Alabama, 4 de febrer del 1913 — Detroit, Michigan, 24 d’octubre del 2005) va ser una costurera activista, d’origen afroamericà que es va negar a cedir el seu seient en un autobús durant el període de segregació dels Estats Units, envia un missatge a totes les dones que lluiten pels drets civils, i que estan fartes de cedir.
Marsha P. Johnson
(Elizabeth, Nova Jersey, 1945 – Nova York, 1992) Va ser una dona transgènere popular en l’ambient gai i artístic de Nova York entre 1960 a 1990, activista del Moviment d’alliberament LGBT. És considerada una de les activistes més importants en els fets de Stonewall. A principis de la dècada de 1970, Johnson i la seva amiga Sylvia Rivera van cofundar l’organització Street Transvestite Action Revolutionaries (STAR; Revolucionàries activistes transvestides de carrer).
Berta Càceres
(La Esperanza, Hondures, 4 de març de 1971, 1972 o 1973 – La Esperanza, 2 de març de 2016). Activista hondurenya que va defensar la terra, els pobles indígenes i l’ecologia de l’acció de les multinacionals. Premi Shalom, a Alemanya, i Premi Goldman del Medi Ambient (el Nobel del Medi Ambient). Després d’aconseguir que s’aturessin alguns projectes de gran interès polític-econòmic va morir assassinada als 45 anys.
Anaïs Nin
(Neuilly-sur-Seine, 21 de febrer de 1903-Los Angeles, 14 de gener de 1977). Reconeguda escriptora en llengua anglesa, d’origen francès i pare català. Molt coneguda pels seus Diaris d’Anaïs Nin. Va residir en diferents països i de la seva obra en destaquen les cèlebres novel·les La seducció del minotaure o Un espia a la casa de l’amor, entre d’altres. La seva obra destaca per l’ús d’un llenguatge poètic i altament simbòlic, sovint esotèric, que a partir del relat fragmentat, se submergeix en els abismes dels seus personatges.
