Els caps tallats eren un ritual fonamental entre les comunitats iberes del nord-est de la península Ibèrica. No obstant això, la seva funció no era uniforme i variava segons cada assentament. Un estudi liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona ha analitzat set cranis enclavats de dos poblats ibers de l’edat de ferro, Ullastret i Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet), i ha demostrat que aquesta pràctica tenia significats diferents en cada lloc.
Segons la investigació, publicada a la revista Journal of Archaeological Science: Reports, a Puig Castellar els cranis pertanyien principalment a individus no locals i es col·locaven a la muralla. Aquesta ubicació suggereix que s’utilitzaven com a símbols de poder i intimidació, possiblement per advertir grups externs o reforçar el control social dins de la comunitat. En canvi, a Ullastret s’han trobat tant cranis de persones locals com de forans. Dos d’ells es van localitzar en un carrer cèntric de la ciutat, fet que suggereix que podrien pertànyer a figures destacades de la comunitat i ser objecte de veneració. Un tercer crani, d’origen forà, es va trobar en una fossa exterior, cosa que apunta a un possible trofeu de guerra.
L’anàlisi isotòpica revela diferències entre els pobles ibers
L’estudi ha combinat tècniques de bioarqueologia amb l’anàlisi isotòpica de l’esmalt dental. A partir dels isòtops d’estronci i oxigen, els investigadors han determinat si els individus estudiats havien crescut a la mateixa regió on es van trobar els seus cranis. Els resultats han confirmat que a Puig Castellar la majoria de les restes pertanyien a persones provinents d’altres zones, mentre que a Ullastret es va trobar una combinació d’individus locals i no locals.
Els arqueòlegs assenyalen que aquestes diferències indiquen que el ritual dels caps enclavats no tenia un significat únic per a totes les comunitats iberes, sinó que s’adaptava a les necessitats socials i polítiques de cada assentament. En alguns casos, servia per demostrar poder i dissuadir possibles enemics, mentre que en altres podia ser una manera de recordar i honrar membres destacats de la comunitat.
Noves perspectives sobre la societat ibera
Aquest estudi suposa un avenç en el coneixement sobre la mobilitat humana i les estructures socials de l’edat de ferro al nord-est peninsular. Fins ara, els arqueòlegs havien debatut si els caps tallats eren simplement trofeus de guerra o si també podien tenir una funció ritual més complexa. Els nous resultats suggereixen que aquesta pràctica era més variada i sofisticada del que es pensava.
Els investigadors destaquen que aquest treball també contribueix a entendre com els ibers gestionaven el seu territori i interactuaven amb altres pobles. L’anàlisi de restes humanes i fauna ha revelat patrons de mobilitat diferents entre Ullastret i Puig Castellar, cosa que indica estratègies diverses en l’explotació de recursos i en les relacions amb comunitats externes.
A més, aquest estudi obre la porta a futures investigacions sobre la mobilitat i les interaccions socials en altres assentaments ibers mitjançant tècniques isotòpiques. “Hem establert un referent local d’estronci a Catalunya que permetrà aprofundir en l’estudi de la mobilitat i ajudarà altres equips d’arqueòlegs a analitzar la relació entre els individus i el territori”, explica Rubén de la Fuente Seoane, arqueòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona i primer autor de l’estudi.
