Primer una de calenta… I després una de freda
Ahir va ser un dia d’infart. a les 5 de la tarda, molta gent ja trèiem el fetge per la boca, esperant que comencés el plè al Parlament. Ahir el President va anunciar el que molts esperaven i seguidament va dir el que molts altres també esperaven. Satisfer uns i altres és difícil i després dels aplaudiments per declarar l’aplicació del resultat de l’1 d’octubre, a la frustració per la sol·licitud de suspensió.
Però el President no podia fer massa cosa més, davant d’un escenari en el qual el govern està sol. Sense suport internacional, Carles Puigdemont no podia fer altra cosa que allargar una mica més el període obert al diàleg. Amb això trasllada la pilota a la teulada del govern espanyol i busca carregar-se de raons. De portes cap a dins no n’hi faltaran (la vicepresidenta del govern espanyol ja ha negat qualsevol porta oberta), ara caldrà veure si la intransigència de l’Estat acaba estovant els suports internacionals que legitimin el que ahir es va signar al parlament.
