A mi la campanya electoral se m’ha fet llarga. Molt llarga. No sé si és perquè el neguit del que passarà avui ha eternitzat els dies, si és perquè la imatge de M. Rajoy convocant eleccions m’ha fet mal o si és perquè fa tan poc temps que vam votar que sembla que mai haguem deixat d’estar en campanya.
Sigui com sigui, però just quan acabem aquest programa començarà la jornada electoral més complex de la història de la democràcia d’aquest país. Hi ha rumors de tot tipus, alguns, fins i tot molt desagradables. Es parla de tupinada per beneficiar els partits del 155. Han corregut rumors sobre una presumpta addicció a les drogues de l’Albert Rivera, rumors d’impugnacions de meses electorals si algú es presenta amb una peça de roba de color groc, les denúncies constants als mitjans públics catalans (perquè al No-do de TVE ningú li ha dit res). I tot això per no parlar de les circumstàncies en les quals alguns partits concorren als comicis.
I tot per què? Doncs perquè el 2006 uns irresponsables van recórrer l’estat recollint signatures contra el nostre estatut d’autonomia. Allà va començar tot i aquí no s’acaba avui. Perquè guanyi qui guanyi, governi qui governi, no es resoldrà el conflicte. Si guanya el 155, seguiran tenint mig país en contra per molt temps. Per molta política que facin, alguns encara recordem les porres que uns van enviar i els altres van aplaudir.
Si guanyen els partits sobiranistes, seguiran donant cops de cap contra un mur granític que és l’Estat i que no vol ni sentir a parlar de cap referèndum pactat. Fer-ho suposa reconèixer-nos com a interlocutor vàlid, com a subjecte i això desmunta el relat que porten fent des del 78. Per tant, l’única possibilitat és que amb els anys, es pugui convèncer algú a l’altra banda, que comenci a canviar el relat del que és Espanya i els seus pobles, però no té massa pinta que això passi.
En qualsevol cas, plantegem-nos això d’avui com una (altre) primera pedra en el procés de construcció de la Catalunya del futur a mig termini. Avui toca decidir, si aquest edifici que farem és una casa enmig dels camps o un pis més en una comunitat de veïns. Cada opció té pros i contres. La putada és que en el primer cas els masovers no es poden defensar perquè els de la comunitat de veïns els han fotut a la presó.
