Primera pel·lícula de Woody Allen produïda per Amazon Studios després d’haver fet amb ells la sèrie Crisis in six scenes. Malauradament els resultats d’aquesta pel·lícula són inferiors a la sèrie, tot i no tenir res a veure.
Protagonitzada per Kate Winslet, Justin Timberlake i Jim Belushi, Wonder Wheel ens narra la història de Ginny, una dona infeliç i plena de frustracions. Ginny està casada en segones núpcies amb un home al qual no estima, però que li ha proporcionat una llar a ella i el seu fill. Quan conegui a Mickey, un socorrista i aspirant a dramaturg, recupera la il·lusió i les ganes de viure. Però Mickey s’interessarà per algú més jove, la filla del seu marit. 
En aquesta pel·lícula Woody Allen aparca la comèdia, que de fet és el gènere que millor se li dóna, i aposta pel drama. Allen fent comèdia és molt més bo que quan es posa seriós, això és una opinió personal. A l’haver volgut fer un drama és com haver-se lligat ell mateix la cama abans de fer una cursa, ja que la mateixa història la podia haver explicat com una comèdia. Com ha fet tota la vida, exposar el drama en format de comèdia.
La posada en escena és absolutament teatral i recorda moltíssim a la de Fences de Denzel Washington, basada en una obra de teatre. Però a Wonder Wheel, tot i no estar basada en cap obra teatral, Allen busca homenatjar als seus autors teatrals predilectes, en especial a Tenessee Williams, que va veure com algunes de les seves obres més prestigioses eren adaptades al cinema. 
Wonder Wheel transcorre pràcticament en un escenari i alguns més de col·laterals. Per la qual cosa, entre una protagonista força histèrica i desequilibrada i la limitació d’escenaris, ens transmet una sensació acusada de claustrofòbia. La mateixa que té la protagonista, atrapada en una vida de merda per culpa de les males decisions de la seva vida. Els únics moments de repòs són aquells que respirem l’aire de la platja. Magnífica recreació del Coney Island, tal com Allen el recorda de quan era petit. 
El personatge més desaprofitat és el fill de la protagonista, del qual ens hagués agradat saber més d’ell i aprofundir en les seves tendències piròmanes. Pel que fa a la resta del repartiment, Kate Winslet broda la seva interpretació, però no deixa de ser carregosa, però perquè Allen l’ha escrit així. El que més m’ha agradat és Jim Belushi, que a veure si el recuperem com cal en el cinema, després que Lynch ho fes també a Twin Peaks. I sobre Timberlake, hi és per posar el seu bon cos i cara bonica. 
Wonder Wheel no estarà en les millors de Woody Allen, ni de la seva carrera, ni les dels últims anys. Tot i que té elements destacables, acusa problemes de ritme i la sensació de veure una obra de teatre. Malgrat que és el que Allen volia, no acaba de funcionar en pantalla gran. Segurament un guió més treballat i que no hagués girat únicament en un sol personatge i una única idea, i incorporant elements de comèdia, Wonder Wheel hagués estat una molt bona pel·lícula d’Allen. Sempre ens quedaran les interpretacions, la fotografia i l’ambientació. En aquesta ocasió el més fluix de l’últim Allen és el seu guió.