En Miquel Curanta és el codirector de Ràdio Capital i és el director del Club TR3SC

 

La setmana passada vam saber que la fecasarm, la federació catalana d’associacions d’activitats de restauració i musicals, es personaria com a acusació particular en el cas de la flashmob de Platja d’Aro.

Pels que no n’estigueu al cas, estem parlant d’una activitat, organitzada per un operador turístic, que consistia en simular que hi havia un personatge famós al centre del poble. L’acció va desembocar en un allau de gent corrent pel poble i els seus comerços, pensant que hi havia hagut un atemptat.

S’acusa a les dues monitores d’alterar l’ordre públic, perquè l’acció es va fer amb un grup de 300 persones corrents pel carrer, cridant i empentant, tot atemorint a la gent que gaudia d’un diumenge d’agost.

Vejam. És evident que no van tenir la millor idea del món. És evident que l’embolat que es va muntar i les conseqüències econòmiques i sobre les persones que van patir lesions, o sobre els comerços que van veure com la gent marxava sense pagar, han de tenir alguna resposta. Però crec que val la pena fer algunes consideracions al respecte.

Si bé és veritat que vivim en una època que estem tots acollonits (i això de platja d’aro va passar poc després de l’atemptat a Marsella), no ho és menys, que és gairebé impossible imaginar una reacció de la gent, com la que hi va haver.

Segon. Hi han determinats llocs turístics, que en la seva història no s’han caracteritzat precisament pel turisme, diguemn-ne… familiar.

Tercer. Sense treure ni una responsabilitat a les monitores en qüestió, no blidem que treballen per una empresa autoritzada

Quart. No sé jo fins a quin punt, tots plegats amb aquestes i altres qüestions, no ens l’agafem massa amb paper de fumar