L’any 2002, Begur va estrenar les noves dependències de l’Oficina de Turisme i va editar l’Itinerari de Begur, una nova guia per descobrir a peu el patrimoni històric i cultural de la vila. Les dues actuacions reforçaven la informació que el municipi oferia als visitants i ampliaven la promoció de Begur més enllà de les platges i les cales.
La nova Oficina de Turisme es va situar al número 5 de l’avinguda Onze de Setembre, on també tenia la seu el Patronat de Turisme de Begur. Aquest organisme municipal s’encarregava de coordinar la promoció turística, elaborar material informatiu i impulsar activitats relacionades amb els atractius del municipi.
L’estrena de les noves dependències responia al pes que ja tenia el turisme a Begur. La documentació municipal de l’època calculava que durant els mesos de juliol i agost la població flotant podia situar-se entre les 20.000 i les 30.000 persones, molt per sobre de la població resident durant la resta de l’any.
Aquell mateix any, l’Ajuntament i el Patronat de Turisme van editar l’Itinerari de Begur. La publicació estava pensada tant per als visitants com per als mateixos begurencs i proposava un recorregut pels principals punts d’interès de la vila.
La guia aprofitava el patrimoni històric i cultural del nucli per conduir el visitant per alguns dels espais més característics de Begur. Entre els indrets que convidava a conèixer hi havia l’església, el castell, les torres de defensa i les cases d’indianos.
Cada punt del recorregut incorporava una breu descripció, informació històrica i cultural i una fotografia. L’objectiu era que la publicació servís alhora com a guia pràctica per caminar per Begur i com una introducció a la història dels edificis i espais que el visitant anava trobant.
Un dels elements més singulars de la publicació era un dibuix idealitzat del municipi, obra de Jordi Fenosa i Marta Montaña, que apareixia al final de l’itinerari. La guia es va editar en quatre idiomes, català, castellà, anglès i francès, amb la voluntat d’arribar al màxim nombre possible de persones.
L’Itinerari de Begur havia estat coordinat des de l’Arxiu Municipal i prenia com a punt de partida la Guia de Begur, publicada l’any 1999. La nova proposta transformava aquella informació en un recorregut pensat específicament per descobrir la vila caminant.
La mateixa presentació de la guia deixava clara la voluntat de mostrar una altra cara del municipi. Begur era una població costanera i turística amb un litoral molt conegut, però l’itinerari reivindicava també la història que conservaven els carrers i edificis del nucli. La proposta es plantejava com una passejada per la vila i una aproximació a la seva cultura i al seu passat.
La nova Oficina de Turisme i l’Itinerari de Begur compartien així un mateix objectiu. El municipi millorava el servei d’atenció als milers de persones que hi arribaven cada temporada i, al mateix temps, els convidava a descobrir el castell, les torres, les cases indianes i la resta del patrimoni que forma part de la identitat de Begur.
Aquell 2002, Begur reforçava la seva promoció turística amb dues eines complementàries: un nou espai des d’on informar i orientar els visitants i una guia que els proposava sortir de l’oficina i recórrer la vila per conèixer-ne la història.
Bibliografia
Ajuntament de Begur, Es Pedrís Llarg, «Itinerari de Begur», 2002.
Ajuntament de Begur, Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Informe ambiental, informació sobre el Patronat i l’Oficina de Turisme i dades de població flotant i oferta turística, 2002:
https://www.begur.cat/web/dmdocuments/POUM/doc_escrita/V2_Informe_Ambiental.pdf
Ràdio Capital, «El patrimoni indià a Begur»:
https://www.radiocapital.cat/el-patrimoni-india-a-begur/
