El primer cap de setmana de setembre de 2004, Begur va celebrar per primera vegada la Fira d’Indians. El que naixia com una nova proposta per recuperar i explicar els vincles històrics entre el municipi i Cuba va superar les previsions de públic i va assegurar, ja en aquella primera edició, la seva continuïtat.
La Fira s’havia concebut sota el lema «De Cuba a Begur. El retorn de l’indià». La idea era recrear l’arribada a finals del segle XIX d’una família begurenca que havia emigrat a Cuba i retornava al seu poble d’origen. La programació s’havia anunciat inicialment per als dies 4 i 5 de setembre, tot i que les activitats ja van començar el divendres dia 3.
El fil conductor era un capítol especialment important de la història de Begur. Entre finals del segle XVIII i el segle XIX, més de mig miler de begurencs havien emigrat a Cuba. La nova Fira volia recuperar aquell passat i explicar els intercanvis socials, econòmics i culturals que s’havien produït entre Catalunya i l’illa caribenya.
La primera edició combinava una fira-mercat amb activitats al carrer, divulgació històrica, artesania i gastronomia cubana. La proposta no buscava únicament ambientar Begur com si fos una vila del segle XIX, sinó aprofitar la festa per donar a conèixer l’empremta que l’emigració a Cuba havia deixat al municipi.
Un dels moments centrals va ser la recreació del retorn de la família de l’indià Pere Cortada. La comitiva va ser rebuda pels carrers amb la participació de les autoritats, els personatges caracteritzats d’indians i cubans, els visitants i nombrosos veïns de Begur.
Durant aquells dies, bona part del poble es va implicar en l’ambientació. Els carrers es van omplir d’artesans i demostracions d’oficis, els comerciants van decorar els aparadors, molts participants es van vestir de blanc i els restaurants van incorporar plats cubans a les seves cartes.
La música va tenir també un protagonisme destacat des del primer any. La cantant cubana Lucrecia va actuar al pati de les Escoles Velles en l’arrencada de la festa, després que la pluja amenacés els primers actes del divendres. També hi va haver música afrocubana i una cantada d’havaneres, una altra de les expressions culturals vinculades als viatges entre Catalunya i Cuba.
La Fira tenia també una vessant de divulgació històrica. El Casino Cultural va acollir un debat sobre les relacions entre Cuba i Begur conduït per l’historiador i arxiver Lluís Costa. S’hi van abordar l’emigració catalana del segle XIX, les activitats econòmiques dels emigrants, el paper dels capitals indians en la industrialització catalana i la influència cubana en tradicions com les havaneres.
En aquella jornada van participar també Andreu Navarro, delegat a Catalunya de la Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña de l’Havana; Baltasar Parera, besnet de l’indià Pere Coll Rigau, i l’historiador Josep Maria Fullola Pericot. El Casino va quedar petit davant l’interès que va generar la proposta.
L’organització va mobilitzar una part important del teixit local. Hi van participar l’Associació de Teatre Els Indianos, la Coral Jove de l’Escola de Música, el Grup de Festes, Ràdio Begur i l’Escola Doctor Arruga, a més de les àrees municipals de Cultura i Turisme, la Policia Local i la Brigada Municipal.
La resposta de públic va superar les expectatives. La crònica publicada després de la Fira explicava que feia molts anys que alguns veïns no recordaven tanta gent als carrers de Begur. La gran afluència va arribar a posar al límit les gairebé 1.300 places d’aparcament disponibles al municipi.
L’èxit va fer que la continuïtat de la Fira es plantegés immediatament. L’alcalde, Carles Arnau, va anunciar la voluntat de repetir-la cada primer cap de setmana de setembre, mentre que el regidor de Cultura, Joan Manel Loureiro, ja parlava de millorar-la de cara a l’any següent.
Aquella primera edició de 2004 va posar les bases d’una celebració que acabaria convertint-se en una de les cites més conegudes de Begur. El mercat, la música cubana, les recreacions històriques i la divulgació del passat indià van néixer aquell setembre com una nova manera d’explicar la història del municipi i els profunds vincles que durant generacions l’havien unit amb Cuba.
Bibliografia
Ajuntament de Begur, Es Pedrís Llarg, «I Fira d’Indians a Begur», 2004.
Ajuntament de Begur, Es Pedrís Llarg, Joan Manel Loureiro i Vall, «I Fira d’Indians», 2004.
Ajuntament de Begur, Es Pedrís Llarg, reproducció de la crònica de Dani Vilà publicada a El Punt, «L’èxit de la I Fira d’Indians de Begur garanteix la seva continuïtat», 6 de setembre de 2004.
Ajuntament de Begur, Es Pedrís Llarg, «Un debat repassa les relacions històriques entre Cuba i Begur», 2004.
Ajuntament de Begur / Visit Begur, informació històrica de la Fira d’Indians:
https://visitbegur.cat/que-fer/fira-dindians/
Ràdio Capital, informació sobre l’evolució i les edicions posteriors de la Fira d’Indians de Begur:
https://www.radiocapital.cat/begur-dedica-la-20a-edicio-de-la-fira-dindians-al-cafe-copa-i-puro/
