21.4 C
Pals
Diumenge, Setembre 15, 2019
  • Cultura

Afirma Carreras

El més llegit

José Luís Vila de Ciutadans de Platja d’Aro ha sol·licitat la baixa d’afiliat

Diu que ho fa "per motius personals", però igualment seguirà sent regidor com a independent

Detenen un clan familiar que falsificava productes pel top manta des de Torroella i Ullà

Una operació policial de la Policia Espanyola ha acabat amb la detenció de tres persones d'una mateixa família, i dues més investigades, que, presúmptament, importaven i produien productes de roba i complements falisificats que es dedicaven al top manta i a basars

Lluís Puig després de les amenaces de mort: “Nosaltres, a ‘lo’ nostre”

L'alcalde de Palamós, Lluís Puig, ha rebut aquest divendres diverses amenaces de mort en forma de pintades

Tornen a despenjar l’estelada de la rotonda de Palamós

És la quarta vegada que aquesta estelada pateix els efectes de les brigades espanyolistes

Submarinistes voluntaris netejaran el fons marí de Calella i Llafranc

L'any passat es van recollir més de 35 quilos de residus a Calella i Llafranc, aprofitant el dia també es vol conscienciar de la conservació marítima
Pere Carreras
Pere Carreras
Pere Carreras és periodista begurenc

Aquests dies els comentaris que anem fent els col·laboradors de Ràdio Capital porten alguna recomanació d’un llibre. En el meu cas, i mai m’hauria imaginat que em passés, el llibre que us recomano és un dels que ens fan llegir a classe, a classe d’italià, que és ara mateix l’idioma que estudio i m’apassiona. No hauria pensat mai recomanar un llibre que ens fan llegir a estudi, però és que si no el recomano rebento. Perquè és un llibre boníssim i extraordinari. Estic parlant del clàssic del segle vint Afirma Pereira, de Tabucchi, que en italià és Sostiene Pereira. Crec que en castellà també ho van mantenir així.Jo normalment sempre he defensat que als centres educatius hi hagi lectures de curs. El debat de si és bona o perjudicial la lectura obligatòria,m’interessa bastant poc, i tiro pel dret defensant que és bo. Potser perquè en el meu cas sempre ens han donat per llegir llibres bons, tant a l’educació bàsica, com a l’institut o ara a l’escola d’idiomes. Sempre m’ha estat plaent.En el meu cas em va suposar un gran estímul llegir, com a lectura a classe, el Lazarillo; per entendre coses en l’edat que comences entendre coses. O el Quixot, lectura obligada uns quants anys més tard, també a l’institut. O l’Odissea d’Homer. O els poemes de Machado, de García Lorca, els contes de Pere Calders o el teatre d’Àngel Guimerà i Santiago Rusiñol. Per mi va ser sempre un premi, i va ser la porta d’entrar a nous horitzons en la literatura. Si no teníem prou edat per entendre els conceptes, o si ho llegíem obligats, m’és igual. A mi em va despertar el desig del llegir més i més, i crec que la missió es va acomplir.No se què fan llegir als joves d’ara als instituts, imagino que llibres encertats i llibres adequats a la comprensió de cada edat. Però en el meu cas ara, a l’escola d’idiomes, quan ja comencem a tenir una mica de soltura amb l’italià, estem llegint, a casa i a classe, el Pereira de Tabucchi. Ja l’havia llegit en català a finals d’aquells remots anys noranta quan servidor cursava la carrera de Periodisme. Ara el tinc com a lectura de classe i la veritat és que assaborint l’original italià, lligat amb el fet que ja no sóc tan jove, amb la musicalitat del text, amb les contradiccions del personatge, amb les accions que transcorren en una Lisboa salazarista, estic disfrutant moltíssim. I estic gaudint de les paraules, de la forma de l’escriptura, dels temps verbals, de la cortesia en els diàlegs i especialment aquest artifici literari, aquesta testimonianza, aquesta forma d’estil de la tercera persona tan original de Tabucchi… Estic disfrutant. Tant, que no n’he tingut prou amb rellegir un vegada i una altra molt esparts del llibre, sinó que a més he vist de nou la pel·lícula protagonitzada per Mastroianni -tot val a dir, amb una música esplèndida però amb un relat una mica planer-, i estic mirant d’aconseguir un còmic, també d’Afirma Pereira, que pel què he vist a internet ha obtingut nombrosos premis a França, té un dibuix extraordinari i una atmosfera lisboeta que remet el que en italià es diu afa, la xafogor, d’un atlàntic penetrant, d’un agost del 1938 amb pudor de fregit, tramvies, saudade, fados tristos i truites ales fines herbes. Quin gran escriptor va ser Tabucchi, i com disfrutareu si rellegiu, com jo, Afirma Pereira. És només una recomanació senzilla, afirma Carreras.

 

Article anteriorBones temperatures
Article següentSupermatí – 19-04-2018

Últimes notícies

The Guardian publica un rànquing dels millors àlbums del segle XXI

El prestigiós diari britànic The Guardian, a les acaballes de la segona dècada d’aquest segle XXI, ha publicat un llistat dels millors discs d’aquests últims 20 anys segons un jurat d’uns 45 crítics. Aquests crítics, molt fiables segons Guardian, han enumerat els seus 20 àlbums preferits publicats entre el 2000 i el 2019 (inclòs) per veure quina era…

JxCAT alerta que no es compleix el contracte de gestió de la zona blava a Torroella

El grup municipal de JxCAT de Torroella de Montgrí ha denunciat que hi ha un incompliment de les condicions que estipula la plica d'adjudicació del servei de la zona blava del municipi

Instal·len plaques fotovoltaiques per l’autoconsum de l’Auditori Espai Ter

L'energia sobrant es destinarà a un nou punt de recàrrega de vehicles elèctrics davant l'Auditori Espai Ter

Més notícies