Per l'Àlex, l'art neix d'una necessitat: un neguit ocult, intern i personal que esdevé gest. Ha de ser un objecte de desig i no una realitat imposada. Ha de costar esforç, un temps de reflexió. Una reflexió no només intel·lectual, sinó també anímica. Però també, l'art ha de ser un viatge, una aventura on la intuïció esdevé la nostra guia.

Aquestes són les coordenades del projecte artístic de l'Àlex Noguer però també les condicions psicològiques de percepció que necessitem per percebre les obres d'art, però que actualment no tenim temps de viure-ho. Estem envoltats d'imatges que entenem però que no tenim temps d'assimilar-les ni viure-les, i en conseqüència les imatges ja no ens afecten. No ens diuen res.

Però Àlex Noguer, en aquesta exposició, es rebel·la contra aquesta forma i sent que l'artista té un compromís amb la societat, a la qui ha d'oferir imatges que continguin alguna cosa que l'espectador es pugui emportar. Per això crea imatges que amaguen altres imatges perquè l'espectador es pari a mirar.

Àlex Noguer (Hostalets d'en Bas, 1953) És artista visual i catedràtic de la Universitat de Barcelona. Ha publicat 6 llibres sobre processos de creació fonamentats en l'experimentació artística personal. Ha realitzat més de 50 exposicions individuals i diferents països.

L’exposició es podrà visitar del 6 de setembre al 23 d’octubre al Museu de la Mediterrània.

El dilluns 15 d'octubre, a les 20h, es celebrarà la 78è commemoració de l'afusellament del President Companys a la Plaça Lluís Companys a Castell d'Aro. Hi intervindràn Montse Rovira, regidora d'ERC a l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro i s'Agaró, i Marc Sanglas, diputat al Parlament.

Nascuda a Verges el 1987, he estat interessada en l'art des de ben petita, començant des de ben aviat a retratar incansablement la gata que teníem a casa i dibuixant molt des de l'imaginació. Més tard he estudiat audiovisuals, però vaig descobrir que lo meu era més aviat Belles Arts, que ho vaig cursar a Barcelona i a Portugal i per últim art tradicional a la Barcelona Academy of Art. En aquesta última hi dóno classes des de fa anys, i també en el primer any del Grau d'Animació de La Salle (Pompeu Fabra). Viure a l'estranger, com tothom sap, sempre obre horitzons, i amb mi no va ser diferent, sempre m'ha agradat voltat tant com la vida m'ha permès i la majoria de vegades amb un objectiu més enllà que el turisme: voluntariats en un estudi artístic a Canadà, residència artística a Estònia, cursos de retrat a l'oli a Suècia, pintar paisatges gelats a Islàndia, etc.

He estat creant bastanta obra casi sempre seguint per la mateixa ruta. Com es pot comprovar, el meu treball és figuratiu. El motor que em manté en moviment és l'intentar entendre un llenguatge ja existent, el llenguatge de la pintura del viu, que és altament abstracte, i fer-ne les meves pròpies variacions. Estic constantment en un procés d'experimentació, i crec que tota obra nova que faig m'aporta alguna conclusió sobre el llengüatge artístic, i també sobre la natura de l'ésser humà. És un llenguatge universal, ja que tothom en sap, de veure. Em sembla fascinant com pot ser que l'ésser humà vegi taques sobre un llenç i hi pugui entendre vida, això és el més bonic del procès, per mi.

El que presento avui a Mas Pi va crèixer d'una llavor anomenada "Transparent", un projecte que vaig concluir l'any passat i que ja va estar exposat a La Sala de Torroella juntament amb el museu de la mediterrània dins el cicle Lúcid. Aquest ha estat l'inici de la ruta que em porta fins al dia d'avui i que seguiré fent. "Transparent" parlava sobre la presència i la no presència, sobre l'activiat i la passivitat, sobre la persona i la relació amb l'espai. El protagonista en la meva obra no és la persona com a sí, si no que és la llum, l'espai que rodeja als personatges retratats. Són instantànies d'un moment en que la presència no és humana, si no espaial. Aquesta sensació d'abscència mai ha abandonat el meu interès, és un dels denominadors comunts als meus retrats, sempre hi ha una presència-ausència. Dins el gran nombre de peces que presento, hi han retrats preparatoris, dibuixos fets al viu, naturaleses mortes i com a treball concluent presento tres peces grans.

Aquest dilluns 15 és la última projecció del thriller psicològic dirigit pel prestigiós director iranià Asghar Farhadi, amb tres excel·lents protagonistes: Penélope Cruz, Javier Bardem i Ricardo Darín a Todos Lo Saben. Una pel·lícula elegant, transparent i pertorbadora.

La Laura torna al seu poble natal a Espanya des de Buenos Aires per celebrar les núpcies de la seva germana. Durant la celebració, es trobarà amb la seva exparella i la seva nova parella. Llavors, en un moment determinat, hi haurà un esdeveniment que canviarà dràsticament la vida de tots els implicats.

 

El ceramista català Sergi Pahissa i la ceramista polonesa Emilia Musial exposaran una selecció de peces realitzades a través de CrashRaku a l'Espai "La Peixera" del Terracotta Museu. La mostra s'inaugurarà el dissabte 22 de setembre a les 19:30h, i es complementarà amb la realització de la performance titulada "Somnis del foc", un espectacle que combinarà el foc, la ceràmica i la música en directe.

CrashRaku és una metodologia de treball sorgida de l'experimentació conjunta d'aquests dos ceramistes, un projecte ceràmic que va obtenir el premi a la millor unitat artística del 2017 en el Terrània, el Festival Internacional de Ceràmica de Montblanc.
Emilia Musial i Sergi Pahissa han dissenyat una metodologia que es basa en la creació a partir de la deconstrucció de la peça. Desprès d'aixecar la peça en el torn, es cou a 1.000 °C en un forn experimental de fantasia. Tot seguit s'esmicola i els fragments es decoren per separat utilitzant diferents tècniques de la família del rakú (naked, sagar, cua de cavall...). Finalment es torna a recompondre la peça a partir de la tècnica del kintsugi (tècnica de restauració japonesa que utilitza pols d'or, plata o platí).

La peça doncs, és el resultat de tot un procés de creació on l'atzar hi juga un paper fonamental, tant a l'hora de trencar la peça com a l'hora de reconstruir-la, donat que les decoracions són aleatòries i es desconeix quin serà el seu aspecte fins al final del procés.

Els forns de fantasia d'en Sergi i l'Emilia solen ser estructures experimentals realitzades amb peces de deixalleria i que tenen la vida efímera d'una sola cuita. Aquests forns es lliguen a una performance com la que varen realitzar en el Festival d'Aberystwyth de Gal·les, o en la passada edició de la Fira Terrània. Per la inauguració de l'exposició realitzaran una acció titulada "Ikebana of fire", amb música en directe, foc i, evidentment, ceràmica.

L'exposició estarà oberta al públic del 22 de setembre al 25 de novembre.

Aquest mercat es realitza els dimarts de cada setmana. L’horari és de 8.00h – 13.30h. Lloc: a l’Avinguda de Catalunya.

L’exposició mostra, a través d’una seixantena de quadres, la transformació del paisatge i els canvis de relació que la societat hi ha anat fent. També explica com la pintura i les innovacions tècniques i estètiques incideixen en la nostra percepció de l’entorn.

La selecció de paisatges de Natura en evolució. De Van Goyen a Pissarro i Sacharoff és una oportunitat per poder gaudir d’un viatge des de l’origen del gènere com a temàtica independent fins als nostres dies, a través de l’obra de grans pintors europeus i americans de la Col·lecció Carmen Thyssen.

La mostra fa un recorregut de quatre segles a través de diferents sensibilitats i contextos socioculturals que han propiciat tant una manera particular d’interpretar i mostrar el paisatge, com el vincle que s’hi estableix.

Aquesta mostra commemora l’assalt i destrucció de la vila a mans dels corsaris comandants pel temut Barba-rossa. I ho fa des d’una perspectiva diferent, innovadora i sorprenent: a través d’il·lustracions.
El dibuixant i dissenyador Ferran Casellas, fill de Palamós, és l’encarregat de recrear, en 15 il·lustracions de gran format, les escenes que conformen la cronologia dels fets. Amb l’ús impactant del traç i el color, l'exposició transmet la cruesa, la violència, el desànim i la destrucció viscuda aquells dies del mes d’octubre de 1543. Per aconseguir-ho, s’inspira en la crònica redactada pel notari de Palafrugell Antic Brugarol, testimoni directe dels esdeveniments. Davant de la desolació en que quedà sumida la vila, ens va deixar escrit un colpidor testimoniatge que, anys més tard, en el 1730, va ser transcrit pels jurats palamosins.
Tot seguint el fil argumental del testimoni de Brugarol, que es pot llegir íntegrament a l’inici de la visita – tant en el català del segle XVI com en una versió actual i en idiomes -, el dibuixant és fidel en tot moment tant als fets com als decorats, espais, embarcacions, robes o objectes de l’època. També interpreta les sensacions i emocions d'una població quasi bé indefensa i pressa del pànic.

Es commemora el centenari del seu naixement.

El Museu de la Pesca va començar a principis dels anys 90 del segle XX una tasca de recuperació de la memòria oral del món de la mar, que l'ha dut a fer entrevistes a persones relacionades professionalment i vitalment amb la mar, amb els oficis i amb la vida marítima de la Costa Brava. Parlar amb la gent més gran ha estat no només un gran plaer, també ha esdevingut una font inesgotable de coneixement, un patrimoni que malauradament té la fragilitatque li confereix la seva naturalesa.

Un dels objectius del Museu de la Pesca i de la Càtedra d'Estudis Marítims ha estat intentar reconèixer, documentar i dotar de valor aquest tipus de patrimoni, anomenat patrimoni immaterial, no només captant-lo i preservar-lo per a les generacions futures, sinó també retornar-lo a la societat en forma d'activitats.

Per això, Memòria Viva és un programa de recuperació del patrimoni immaterial que enguany suma tres activitats: Les Converses de Taverna, diàlegs amb la gent de mar; Imatges que fan parlar, la descoberta dels fons fotogràfics; i Mestres dels fogons, aproximació a la cuina marinera del nostre

 

19 d'octubre. Imatges que fan parlar. Descorberta dels fons fotogràfics. La història dels nostres "xiringuitos"
26 d'octubre. Mestres dels fogons. Demostracions de cuina marinera traidicional Cuina transfronterera Costa Brava - Catalunya Nord

Visita per conèixer el funcionament de la subhasta diària del peix a la llotja de Palamós i l'organització del sector pesquer local. 

Amb l'ajuda d'uns audiovisuals, plafons expositius i l'acompanyament en tot moment d'un guia, s'interpreta l'escena diària de la subhasta, qui és qui en aquest escenari, el seu funcionament, es comenta l'origen de les espècies que s'hi veuen, les embarcacions que les capturen i els caladors on treballen els pescadors, així com la seva organització a l'entorn de la confraria.

Aquesta activitat té la voluntat de sensibilitzar el visitant cap a l'activitat pesquera, la gent que hi treballa i els productes del mar.

Dia: De dilluns a  divendres. Juliol i Agost. La resta de l'any, només divendres no festius.
Hora: 16.15h, 16.45 h 17.15 h, 17.45 h
16.15 h anglès
16.45 h francès
17.15 català
17.45 h castellà
Preu: 1,5€
Activitat sense reserva prèvia. Compra de tiquets el mateix dia de l'activitat a la recepció del Museu de la Pesca.
Organitza el Museu de la Pesca amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors de Palamós

Al novembre de 1919, l’Albert i l’Édouard, l’un il·lustrador i l’altre comptable, són dos dels supervivents de les trinxeres de la Primera Guerra Mundial. Un cop acabada la guerra, decideixen associar-se i portar a terme una estafa relacionada amb la commemoració i els monuments dedicats als caiguts en combat.

Un plaer visual. Una faula antibèl·lica encisadora.