La presència del senglar s’ha convertit en un dels grans debats ambientals i socials a les comarques gironines i al conjunt del país, arran del brot de pesta porcina africana. El que durant anys havia estat una espècie emblemàtica del bosc mediterrani ha passat a ser un factor de conflicte constant amb l’activitat humana. L’augment de població, els danys recurrents i la necessitat de control han situat el senglar al centre de l’agenda territorial.
Nombre d’exemplars i evolució recent
A Catalunya, les dades més recents situen la població de senglars per sobre dels 200.000 exemplars, gairebé el doble de la xifra que es calculava a principis de la dècada del 2000. Aquesta expansió es deu a diversos factors: la reforestació d’àrees abandonades, hiverns menys rigorosos, la presència de conreus alimentosos (blat de moro, cereals), i una menor mortalitat natural fora de la temporada de caça.
A les comarques gironines, i especialment a l’Empordà, l’increment ha estat evident des de fa anys. Els estudis de densitat indiquen que, en alguns punts de l’Empordà, s’han arribat a registrar densitats superiors a 14 senglars per km², una xifra considerada molt alta per al manteniment d’un equilibri ecològic i per a la convivència amb l’home.
El massís de les Gavarres, que s’estén entre el Baix Empordà i el Gironès, ha experimentat aquesta tendència alcista, però amb una evolució més recent matisada per factors climàtics. Després de tocar nivells elevats al voltant del 2021, amb densitats situades al voltant de 7–8 senglars/km², els seguiments dels darrers mesos indiquen una lleugera disminució al llarg de 2024-2025. Aquesta tendència s’atribueix principalment a un període de sequera que ha reduït la disponibilitat d’aliment natural i ha dificultat la reproducció.
Malgrat aquesta inflexió, la població segueix sent elevada, i tècnics forestals i de fauna adverteixen que continua molt per sobre dels valors que es consideren “naturals” per al bosc mediterrani. En altres paraules, la presència del senglar ja no és anecdòtica: és estructural i persistent.
Incidències: carreteres, camps i convivència
Un dels impactes més visibles de l’augment de senglars és la sinistralitat viària. A tot Catalunya, les estadístiques més recents assenyalen més de 4.000 accidents de trànsit amb senglars implicats en un sol any, una xifra que ha anat creixent en la darrera dècada. A les comarques gironines, aquest problema es veu intensificat: es calcula que prop d’1.000 accidents anuals impliquen senglars, situant la demarcació entre les més afectades del país.
Algunes carreteres que travessen zones boscoses o agrícoles —especialment a l’entorn de Girona capital i les vies d’accés al Baix Empordà— registren pics d’incidents, sobretot durant la nit o al crepuscle, quan els animals es desplacen buscant menjar.
Danys a l’agricultura
Les conseqüències per al sector agrari són igualment preocupants. Els senglars arrasen conreus sencers, remouen terra, trenquen tanques i malmeten collites de blat de moro, cereals, horts i vinyes. A Catalunya, gairebé la meitat dels expedients de danys de fauna al camp es deuen als senglars, amb més de 1.000 casos anuals atribuïts a aquesta espècie. A l’Empordà, pagesos del Baix Empordà relaten episodis en què una colla de senglars pot destruir en una nit el treball de setmanes.
Pagesos del Baix Empordà expliquen que una sola nit pot arruïnar el treball de setmanes en un camp de conreu, sense que sovint tinguin eines efectives per evitar-ho.
Presència en entorns urbans i periurbans
No només les carreteres i els camps se’n ressenten. L’acostament dels senglars a nuclis urbans i urbanitzacions és cada vegada més habitual. La recerca de font d’aliment fàcil —en escombraries mal tancades, jardins amb fruita madura o zones verdes— ha fet que aquests animals s’apropin cada cop més a zones de convivència humana. Sense anar més lluny, el novembre del 2023 un porc senglar de grans dimensions es passejava tranquilament pels carrers de Pals.
A més, hi ha un cost indirecte en termes de salut pública. Els senglars poden ser portadors de malalties, paràsits o bacteris que afecten tant la fauna com el bestiar domèstic, i la seva proximitat a poblacions humanes amplifica la interacció i el risc potencial.
Control de població: mesures i estratègies
La resposta de les administracions davant d’aquest repte ha estat diversa i ha anat evolucionant amb el temps. Inicialment, es van intensificar les batudes cinegètiques i es van flexibilitzar els períodes de caça, actuant amb urgència en zones considerades críticament sobrepoblades, com el massís de les Gavarres i àrees veïnes com Rocacorba.
Aquestes actuacions, qualificades per les autoritats com a «reducció dràstica de la densitat en zones especialment afectades», han aconseguit moderar la població en punts concrets i reduir alguns danys més notoris. Tot i així, la Generalitat reconeix que no són suficients per si soles.
Per això s’han desplegat plans de control a mitjà i llarg termini, que combinen:
- La caça regulada i coordinada amb societats de caçadors.
- La col·laboració amb pagesos per protegir collites, incloent l’ús de tanques elèctriques i altres barreres.
- Mesures de prevenció viària, com sistemes d’alerta en punts de carretera amb alta sinistralitat.
- Millores en la gestió de residus per evitar que els senglars trobin fonts de menjar fàcils a prop dels nuclis habitats.
També es treballa per fomentar una gestió més integral que contempli no només la reducció numèrica dels animals, sinó la convivència a llarg termini entre fauna i activitats humanes.
Els plans de control miren de combinar la necessitat de reduir les densitats de senglars amb criteris de seguretat, sostenibilitat i respecte pel medi natural. És un equilibri difícil, però considerat necessari per protegir les diferents activitats i garantir que la fauna salvatge pugui conviure amb l’activitat humana de forma més harmònica.
