La majoria dels que som prou grans per haver pogut votar a totes les eleccions celebrades després de la mort del dictador que segueix esperant l’exhumació, varem encarar les d’ahir amb un nus a l’estomac.

El que s’havia generat veien els debats televisius o escoltant i llegint les intervencions en els talls informatius de ràdios, televisions o diaris d’alguns candidats.
Tot i entendre i respectar el que vol dir democràcia, es extremadament difícil pair discursos que només plantegen el retrocés de les llibertats i els drets que tant va costar aconseguir i que tant ens agradaria deixar com a llegat.

Per això  la satisfacció d’ahir nit mentre s’anaven consolidant els resultats no era només per saber qui guanyava aquestes eleccions a Catalunya sinó també, com ens passa sovint quan parlem de futbol, per veure qui les perdia per golejada.
Celebro el descens a segona divisió de dos equips de joc brut.