La campanya per a les eleccions municipals que se celebraran el mes de maig de l’any vinent ja està en marxa. Els partits han arrencat la maquinària electoral i arriba aquella hora en la qual a tots els municipis s’inauguren obres i s’atenen aquelles promeses deixades de banda en un calaix els darrers tres anys. Arriba, doncs, l’hora en la qual s‘atenen les demandes i els grups de pressió més o menys organitzats poden fer sentir llurs demandes.

Enguany, a l’Empordà, un nou grup ha irromput amb força i serà un dels actors principals d’aquesta cita electoral. Em refereixo a la plataforma SOS Costa Brava, la qual aglutina a tot un reguitzell d’entitats ecologistes de les nostres comarques. Com és habitual, al ser un grup que ha aconseguit fer-se un lloc als mitjans de comunicació  també ha irromput de ple a l’agenda política. Ningú voldrà tenir-los d’enemic, ara, ja que la plataforma s’ha apoderat prou com per provocar una campanya capaç d’enfonsar les expectatives electorals de més d’un alcaldableNingú voldrà tenir-los d’enemic, ara, ja que la plataforma s’ha apoderat prou com per provocar una campanya capaç d’enfonsar les expectatives electorals de més d’un alcaldable, perquè… Qui vol presentar-se a unes eleccions municipals fent bandera de la destrucció del propi territori per a benefici privat d’uns pocs forans?

Fem crispetes i seiem a contemplar. Serà divertit veure com els partits que governen en aquells municipis on la polèmica urbanística és més vergonyant fan mans i mànigues per fer-se veure com els reis de la sostenibilitat. Serà divertit veure a aquells alcaldes a qui no els ha tremolat el pols alhora de recuperar projectes urbanístics d’èpoques pretèrites i fosques, tractant de convèncer-nos de que es tracta de projectes de futur. Serà divertit veure a aquests mateixos alcaldes, en condició d’alcaldables, assistir a aplecs i dinars populars a pinedes emblemàtiques. Serà divertit veure  com alguns voldran fer passar el marró per verd.

Però posem-nos seriosos. La depredació del territori és consubstancial a un model econòmic que considera que tot i tothom només té valor monetari. Capitalisme, se’n diu. I, per desgràcia, gairebé cap partit de tot l’espectre gosarà qüestionar-lo i buscar alternatives. Gairebé cap.