Qui s’ha de responsabilitzar dels envasos que arriben el mar? Els fabricants? Els consumidors? Els governs?
La meva opinió és que als fabricants són els principals responsables, ja que en treuen un rendiment econòmic.
Us convido que agafeu un envàs de plàstic o metall, mireu l’etiqueta i cerqueu un logotip amb dues fletxes amb forma arrodonida. Aquest és el famós punt verd, que ens assegura que el fabricant (Cacaolat, Coca-cola, Nestlé, etc) ha pagat un impost per tal que el producte que tenim entre la mans sigui reciclat una vegada consumit. Aquests diners els gestiona ECOEMBES, que segurament n’heu sentit a parlar, entitat formada per les mateixes empreses envasadores. Això ja comença a sonar malament no? Perquè sigueu conscients de la paradoxa, imagineu que l’envàs que hem agafat ens ha costat 1 euro, dels quals 10 cèntims són els que costejaran el reciclatge del producte (el que dèiem del punt verd). Si gestionem correctament l’envàs -dipositan-lo al contenidor groc- aquests 10 cèntims s’utilitzaran pel reciclatge, en canvi si no el reciclem -el posem al contenidor de resta- els 10 cèntims aniran a la guardiola d’ECOEMBES, els quals segons ells es destinen per campanyes i incentius pels ajuntaments.
En resum, l’entitat estatal que té com a objectiu potenciar el reciclatge (ECOEMBES), omple la guardiola quan no es recicla. Malgrat això és important dir que no surt més a compte no reciclar, no és un argument vàlid pels negacionistes.
El problema és molt més gran i llarg d’explicar, però us he deixat una pinzellada. Cal que les administracions siguin valentes per superar el gegantí obstacle que és avui ECOEMBES. Nosaltres el que podem fer és reduir el consum d’envasos i tirar al contenidor groc els que utilitzem, així assegurarem que els 10 cèntims siguin productiu. En resum, cal més reciclatge però també un model més eficient. Som-hi!
