La història sovint s’ha explicat amb noms d’homes, amb gestes masculines i amb relats on les dones apareixen poc o directament desapareixen. Però també al Baix Empordà hi ha hagut dones que van pensar, escriure, educar, resistir i lluitar. Dones que van deixar empremta en la vida social, cultural i política del territori, encara que durant molt de temps hagin quedat relegades a notes a peu de pàgina o a la memòria oral.
Una d’aquestes figures és Violant de Biure, vinculada al Castell de Vulpellac. La seva història ens recorda com, ja en època medieval, moltes dones formaven part de les estructures de poder i de la vida política dels territoris, tot i que amb el pas dels segles els seus noms sovint han quedat diluïts darrere els dels seus marits o familiars. Recuperar-la avui és també rescatar la memòria d’aquelles dones que van habitar i governar espais que la història oficial gairebé no ha volgut explicar.
Segles més tard, a Palafrugell, Irene Rocas i Romaguera va decidir fer una cosa extraordinària per al seu temps: escriure la seva vida i el món que l’envoltava. Entre 1861 i 1910 va deixar unes memòries que avui constitueixen un testimoni excepcional sobre la vida quotidiana, la societat i els canvis d’una època. La seva veu, íntima i lúcida, és la d’una dona que observa el seu temps amb mirada pròpia i que, sense saber-ho, acabaria convertint el seu relat en una peça clau per entendre la història social de l’Empordà.
També a Palafrugell, Maria Ribot Gasull va dedicar la seva vida a l’educació. En un moment en què les dones difícilment podien aspirar a tenir influència pública, ella va apostar per l’ensenyament com a eina de transformació social. Les mestres com Ribot van tenir un paper essencial en la formació de generacions senceres, sovint amb pocs recursos però amb una profunda convicció en el poder del coneixement.
El segle XIX també va ser temps de revoltes i de transformacions polítiques. En aquest context apareix la figura d’Anna Rocas Abrich, vinculada als fets del Foc de la Bisbal, la revolta republicana que va sacsejar La Bisbal d’Empordà. En episodis com aquest, la història sovint ha posat el focus en els líders polítics o militars, però darrere d’aquests moviments també hi havia dones que hi participaven, que sostenien les xarxes socials i que formaven part activa dels canvis que s’estaven gestant.
I si hi ha una figura que simbolitza aquesta lluita per una societat més justa és Isabel Vila, mestra, sindicalista i una de les primeres defensores dels drets dels treballadors i de l’educació popular a Catalunya. Vinculada també al Foc de la Bisbal, Vila va entendre que l’educació era una eina de llibertat i que el coneixement podia transformar la vida de les classes treballadores. El seu compromís social i pedagògic la converteix en una figura pionera que encara avui inspira.
Recordar aquestes dones no és només un exercici de memòria. És també una manera de reparar silencis i d’ampliar el relat de la història del Baix Empordà. Perquè el territori que coneixem avui també s’ha construït gràcies a elles: dones que van escriure, educar, resistir i lluitar, sovint sense reconeixement, però amb una determinació que encara ressona. Aquest 8 de març, recuperar els seus noms és una manera de tornar-los el lloc que sempre haurien d’haver tingut en la història.
