Desplaçar-se des d’un petit nucli del Baix Ter fins al CAP, l’institut o l’estació d’autobusos ja no implica dependre del cotxe privat. Amb la posada en marxa del nou servei de transport públic a demanda Clic.cat Baix Ter, es vol millorar la connexió entre municipis dispersos, evitar l’aïllament dels nuclis més petits i avançar cap a una mobilitat més flexible i sostenible.
En un territori on hi ha pobles sense tren, urbanitzacions allunyades del centre i connexions escasses, moure’s no és només una qüestió de comoditat: és una qüestió d’equitat. Durant anys, al Baix Ter, no tenir cotxe ha significat dependre d’algú altre. Ara, el servei Clic.cat vol trencar aquesta dependència.
Impulsat pel Departament de Territori de la Generalitat, a través de la Taula de Mobilitat del Baix Empordà i amb el treball coordinat dels ajuntaments i el Consell Comarcal, el Clic.cat Baix Ter connecta tres grans rutes amb centre neuràlgic a Torroella de Montgrí. Des d’aquí, el servei arriba a municipis com Verges, Colomers, Vilopriu, Gualta, Serra de Daró o Ullà, i també a les urbanitzacions de l’entorn de L’Estartit, com Torre Vella, Torre Gran o Els Griells.
El sistema és senzill: es reserva a través d’una aplicació mòbil —Nemi— o per telèfon. El vehicle només circula si hi ha demanda. No és un taxi, però tampoc és un autobús convencional amb horaris rígids. És un model híbrid: flexible, compartit i adaptat a les necessitats reals del territori.
Una demanda clara: més opcions per moure’s
L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, ho té clar: “La gent no ens demanava un Clic.cat, ens demanava poder anar al CAP, al mercat o al cinema sense haver d’agafar el cotxe”.
El servei no només connecta pobles; reforça la capitalitat de Torroella com a centre sanitari, comercial i cultural. El CAP és el punt de referència, però també ho són les escoles, els equipaments esportius i els comerços. “Una persona que viu en una urbanització sense farmàcia ni botiga pot baixar al poble, fer les compres i tornar sense moure el cotxe del garatge”, explica Colomí.
El repte immediat, és que la població s’hi acostumi. “Que ho provin una vegada. I quan facin el primer viatge, repetiràn.”
Una eina contra la desigualtat territorial
La consellera comarcal de l’àrea, Agnès Gasull, insisteix en la dimensió estructural del projecte: “Tenim una mancança històrica de transport públic. Hi ha pobles on no arribava cap bus. Això condemna els veïns al vehicle privat”.
El Baix Empordà no té xarxa ferroviària interior. Les connexions interurbanes han estat tradicionalment precàries. El Clic.cat vol ser una resposta a aquesta realitat, especialment per a col·lectius vulnerables: gent gran amb visites mèdiques, joves sense carnet de conduir, treballadores que es desplacen diàriament o famílies que volen reduir despeses.
El servei funciona de dilluns a dissabte laborable, amb tres franges horàries estratègiques: primera hora del matí (per anar a treballar o a fer analítiques), migdia (compres i gestions) i tarda (centres educatius, activitats esportives o culturals).
Les previsions apunten a arribar als 12.000 viatgers anuals el 2027, però les institucions són prudents: l’èxit dependrà de la difusió i de la confiança dels usuaris.
Més gent, més demanda
En un municipi com Torroella i L’Estartit, on la població es multiplica a l’estiu, la mobilitat es tensiona. El Clic.cat pot esdevenir una alternativa real per a turistes que no volen utilitzar el cotxe o per a treballadors temporals que es desplacen entre nuclis.
Si la demanda augmenta, els serveis territorials preveuen reforçar el dispositiu amb més vehicles. L’objectiu és evitar que l’èxit es converteixi en col·lapse.
Més enllà del nou servei
El Clic.cat no resol tots els problemes. L’alcalde reclama millores urgents en la connexió amb l’Hospital de Palamós —centre de referència— i més freqüències cap a Flaçà, estació de tren habitual de la zona. També hi ha municipis que han quedat fora en aquesta primera fase.Però, malgrat les mancances, el projecte marca un punt d’inflexió.
Per primer cop, molts veïns del Baix Ter poden decidir moure’s sense cotxe. Poden anar al CAP, a l’institut o al mercat amb un clic. I en un territori dispers, on les distàncies petites poden convertir-se en grans barreres, això no és només mobilitat, és cohesió, és sostenibilitat, i, sobretot, és una manera de combatre l’aïllament rural amb una eina tan simple com valenta: compartir trajecte per guanyar comunitat.
