Els municipis rurals del Baix Empordà acumulen més de 900 establiments turístics

Les poblacions del Baix Empordà que són considerades rurals o rurals d’especial atenció tenen 954 establiments dedicats al turismeEl conjunt d’aquests municipis sumen 16.076 habitants, mentre que el nombre de places turístiques que ofereixen és de 6.097, el 37,93% de la població total. 

Segons l’Estatut de Municipis Rurals aprovat l’any passat, a la comarca baix-empordanesa hi ha 6 municipis rurals (Albons, Corçà, Parlavà, Rupià, Serra de Daró i Torrent) i 20 rurals d’especial atenció (Bellcaire d’Empordà, Colomers, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Foixà, Forallac, Fontanilles, Garrigoles, Gualta, Jafre, Mont-ras, Palau-sator, La Pera, Regencós, La Tallada d’Empordà, Ullà, Ullastret, Ultramort, Vall-llobrega, Verges i Vilopriu).

El municipi que acumula més establiments turístics és Forallac amb 123. El segueixen Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura amb 91, Mont-ras amb 82 i Albons amb 74. Per contra, els municipis amb menys establiments dedicats al turisme són Jafre amb 9 i Colomers amb 8. 

El president de l’associació Micropobles de Catalunya, Joan Solà explica que cal trobar un equilibri amb el turisme en els pobles rurals:

Micropobles de Catalunya és una entitat que agrupa ajuntaments de municipis que tenen menys de 1.000 habitants.

 Un 85% d’habitatges d’ús turístic

Els pisos turístics són l’allotjament majoritari en aquests municipis. Dels 954 establiments turístics que hi ha als pobles rurals de la comarca, un 85% són habitatges d’ús turístic. Per tant, dels 954 allotjaments dedicats al turisme, 811 són pisos turístics.

En el cas de Jafre, tots els establiments turístics que té són habitatges turístics (HUT). Un fet similiar passa en altres municipis on quasi tots els allotjaments que hi ha són HUT’s. És el cas de Bellcaire d’Empordà amb 44 pisos turístics del total de 45 establiments, La Tallada d’Empordà amb 23 de 24 o Ullà amb 21 de 22.

El president de l’associació Micropobles de Catalunya explica el problema que pot suposar que els habitatges dels pobles petits passin exclusivament a ús turístic:

 

La resta d’establiments són turismes rurals, hotels, llars compartides, càmpings, apartaments turístics i autocaravanes.

Els turismes rurals són el segon establiment amb més nombre en aquestes poblacions amb un total de 94. Queden repartits de la següent manera: Fontanilles (14), Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (12), Forallac (11), Palau-sator (10), Parlavà (8), Serra de Daró (6), Vilopriu (5), Corçà (5), Albons (4), Ullastret (3), La Pera (3) Rupià (2), Verges (2), Gualta (2), Garrigoles (1), Ullà (1), Vall-llobrega (1), Ultramort (1), Foixà (1), Regencós (1) i Mont-ras (1).

El tercer allotjament turístic, en nombre, als municipis rurals és l’hotel. N’hi ha 25. Forallac és el poble amb més hotels amb un total de 7, seguit per Regencós i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura amb 3, la Pera, Corçà i Palau-sator amb 2, i Vall-llobrega, Torrent, Ullastret, Gualta, Verges i Albons amb 1.

Si mirem el nombre de llars compartides – allotjament turístic que és la residència habitual d’una o diverses persones i que decideixen cedir habitacions a canviar d’un retorn econòmic-, n’hi ha 15 repartides entre Palau-sator (2), Serra de Daró (2), Regencós (2), Albons (2), Colomers (1), Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (1), Mont-ras (1), La Tallada d’Empordà (1) i Vall-llobrega (1).

D’apartaments turístics -establiments que disposen de serveis de neteja i altres, a diferència dels habitatges d’ús turístic- en trobem 4, que són a Verges, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Ultramort i Regencós.

Pel que fa als càmpings, n’hi ha 3, localitzats a Mont-ras, Vall-llobrega i Ultramort.

Foixà | Font: Turisme de Catalunya

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

La normativa està ofegant la pesca? El sector denuncia més restriccions, menys captures i una burocràcia creixent

La pesca catalana afronta cada vegada més restriccions, controls i tràmits administratius. La Unió Europea defensa que les limitacions sobre dies de pesca i captures són necessàries per recuperar els recursos marins. El sector, especialment a ports com Palamós, denuncia que la burocràcia i les noves normatives posen en risc la viabilitat de moltes embarcacions i de la pesca tradicional mediterrània.

Què ha cremat realment l’incendi de les Gavarres? Un anàlisi del CREAF revela quin és l’ecosistema més afectat

L’anàlisi del CREAF permet entendre què ha cremat l’incendi de les Gavarres més enllà de les 2.300 hectàrees oficials. Sobre 1.793 hectàrees classificades, el foc ha afectat sobretot alzinars i suredes, que representen el 67% de la superfície estudiada, seguides de pinedes i matollars. La recuperació ecològica serà lenta.

De cuidar animals a gestionar registres. Tot el que implica avui portar una explotació ramadera

Continuem la sèrie sobre què implica treballar avui al sector primari. Aquesta segona entrega analitza la realitat de les explotacions ramaderes, sotmeses a controls cada vegada més estrictes en sanitat animal, traçabilitat, benestar animal i medi ambient. Els professionals denuncien que l'acumulació de registres, declaracions i tràmits administratius s'ha convertit en una de les seves principals preocupacions.

La normativa afavoreix les grans explotacions en detriment del petit pagès? El debat sobre el futur de la pagesia catalana

La PAC ha incorporat mesures per reforçar les explotacions petites i mitjanes, però la concentració agrària continua avançant. Menys explotacions, més superfície per titular i una burocràcia cada vegada més complexa alimenten el debat sobre si les normes actuals afavoreixen indirectament les explotacions més grans. Analitzem què diuen les dades i quins factors expliquen aquesta evolució.