La Meda Gran és un dels set illots que formen part del paratge protegit de les Illes Medes, un arxipèlag situat a no gaire més d’un quilòmetre del litoral de l’Estartit i que forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. En aquest sentit, aquesta reserva és una de les més importants de la costa Mediterrània i, per això, no es pot accedir a les illes, només vorejar-les amb barca davant el seu alt valor mediambiental. Ara bé, durant els dos dies de la Fira Pirates i Corsaris de l’Estartit, s’organitzen visites guiades per trepitjar l’illot més gran i conèixer-lo en pròpia pell, una experiència única que poca gent té la possibilitat d’explicar.
Anualment, uns quants afortunats tenen l’oportunitat de descobrir de més a prop la història que amaga la Meda Gran, una illa estratègica que està deshabitada des de fa quasi 100 anys. En total, s’ofereixen vuit sortides durant el cap de setmana, doncs només aquelles persones més espavilades poden realitzar-la perquè les places són molt limitades. En el nostre cas, vam fer la visita guiada diumenge a les 15:30 h i, des del port de l’Estartit, vam iniciar la nostra excursió cap a les Illes Medes en una barca. Un petit passeig pel mar de la Costa Brava que condueix als participants a l’embarcador, el qual es troba a l’est de la meda principal de l’arxipèlag.
Només d’arribar-hi, tenim clar qui és l’amo actual d’aquest illot abandonat: el gavià de potes grogues. Avui dia, aquest paratge natural acull la colònia de cria d’aquest ocell més gran de la Mediterrània i, per tant, és millor no molestar als seus habitants predilectes. Al llarg de la ruta circular, en la qual resseguim tot el perímetre de la meda pels seus pendents, trobem restes d’esquelets de gavians i el seu menjar, però també runes de les diferents ocupacions que ha patit l’illa. De fet, al cim d’aquest espai delimitat per penya-segats pràcticament verticals, encara hi resta intacte un far.
Una illa disputada
La Meda Gran ha sigut coneguda històricament com un punt estratègic de la Mediterrània, ja que qui la posseïa podia controlar les rutes de navegació com també accedir a terra ferma amb total facilitat. Per això, aquest illot va ser un important assentament que va ser ocupat per cavallers, pirates i militars en els diferents segles. En efecte, Sandra Bisbe ho comenta en més detall en un dels seus capítols d’Empordà Imprescindible.
Gràcies a les restes materials i als documents antics, se sap que els romans i els grecs coneixen l’existència de l’illa per les troballes de necròpolis com també que, al segle XV, s’hi va construir una fortificació de la mà dels cavallers del Sant Sepulcre, utilitzada com a refugi pirata per atacar Torroella i l’Estartit un cop la cavalleria la va abandonar. Més tard, es van fer servir les restes per crear una presó i aquesta va allotjar després una guarnició militar fins al 1890. A més a més, la meda va ser conquerida per tropes angleses i franceses que es van disputar durant segles el seu domini.
És a dir, l’illot va ser un lloc de vigilància, un punt militar i una potència marítima molt valuosa. Ara bé, avui dia, queden poques restes visibles de tot això i la majoria d’edificacions que queden estan en deteriorament. No obstant, es poden observar dues cisternes annexes i restes de bateries, edificis militars i fortificacions. Així com el far esmentat anteriorment, construït el 1868 i que encara segueix en ús.
Paisatgísticament única
Un dels millors regals de recórrer aquest indret són les panoràmiques espectaculars que es poden apreciar des dels diferents punts de l’illa amb vistes de l’arxipèlag, el Cap de Creus i el Cap de Begur com també de tot el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. És cert que la sequera ha malmès la vegetació de la Meda Gran, però això no és un obstacle perquè sigui una visita guiada molt recomanable en trobar-se en un paratge excepcional i privilegiat que deixa unes imatges gravades en la memòria difícil d’oblidar.
