Diversos ajuntaments del Baix Empordà i de Catalunya que compten amb urbanitzacions amb dèficits urbanístics i no recepcionades han impulsat un manifest per demanar solucions i ajudes al Govern i al Parlament. Es va presentar el document, al qual han donat suport més de 80 municipis catalans, aquest dimecres al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. El text l’han impulsat els ajuntaments, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).
Durant la jornada es va detallar que un 10% de la població catalana viuen en aquestes urbanitzacions que es van crear, la majoria d’elles, entre els anys 60, 70 i 80. Per això, trobar un encaix urbanístic per aquestes urbanitzacions és un dels reptes urbanístics “més grans del país”, tal com apunta el manifest. Tot i el pas del temps aquestes urbanitzacions no s’han recepcionat degudament i algunes encara presenten dèficits urbanístics que no permeten la seva regulació.
Mancances urbanístiques i regulació
Entre els dèficits urbanístics més destacats, tal com apunten els batlles i batllesses afectats, hi ha mancances en el clavegueram, l’enllumenat públic, les xarxes d’aigua potable, la pavimentació, l’accessibilitat viària, la seguretat o la creació i condicionament d’espais públics.
El manifest que recolzen aquests municipis posa en relleu les complicacions legals i financeres pel que fa a aquestes urbanitzacions. La legislació vigent obliga a suspendre o denegar llicències de manera habitual i les quotes de regularització acaben enfilant-se tant que és impossible per a molts propietaris poder-les pagar.
Davant aquest escenari, i a través d’aquest manifest, els municipis reclamen un canvi profund en la normativa i crear instruments específics que permetin donar resposta a veïns i ajuntaments afectats. Per això, la moció insta a la Generalitat i al Parlament a impulsar un pla director d’urbanitzacions amb dèficits, reformar la Llei d’Urbanisme, crear un fons econòmic estable per fomentar el cofinançament de les actuacions de regularització i habilitar mecanismes de finançament alternatius, entre altres accions.
El Baix Empordà i les urbanitzacions
Al Baix Empordà hi ha municipis com Torroella de Montgrí, Santa Cristina d’Aro o Begur i Esclanyà on encara hi ha urbanitzacions sense recepcionar. Els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) recullen quines urbanitzacions estan recepcionades, quines no i quines presenten dèficits urbanístics. Si bé és cert, que no hi ha un recull actualitzat de les urbanitzacions que presenten dèficits al Baix Empordà i a la resta de Catalunya.
El document més recent amb dades de les urbanitzacions el va publicar el Departament de Territori i Sostenibilitat l’any 2016. Al Baix Empordà s’hi van comptabilitzar 62 urbanitzacions pendents de regularització.
Un dels municipis que encara compta amb urbanitzacions sense recepcionar és Torroella de Montgrí. Per això, i tal com explica l’alcalde del municipi, Jordi Colomí, s’està reivindicant un canvi en la legislació catalana. A més, parla del cas concret de Torroella.
Un altre dels alcaldes que van assistir a la jornada d’aquest dimecres va ser l’alcalde de Santa Cristina d’Aro, Josep Xifre. En una entrevista al Supermatí, el batlle va admetre que al municipi hi ha actualment nou urbanitzacions, set de les quals no estan recepcionades. Per això, apunta que calia presentar aquest manifest per exigir millores a la Generalitat i al Parlament quan es parla de recepcionar aquestes urbanitzacions amb mancances.
Begur i Esclanyà també és un dels municipis afectats per aquestes mancances en urbanitzacions. Hi ha 25 nuclis que es troben no recepcionats o amb dèficits. L’alcaldessa del municipi, Maite Selva, explica que cada quatre anys s’intenta actuar en les urbanitzacions que formen part de Begur i Esclanyà. “Actualment, s’està executant Mas Prats, i també està en tràmit Casa de Campo, dues urbanitzacions molt importants”, apunta la batllessa.
Selva, però, reconeix que encara hi ha feina a fer. “Els ajuntaments volem prestar els mateixos serveis a tots els barris i carrers dels nostres municipis”, admet l’alcaldessa. Admet que és una tasca complicada, ja que al municipi encara hi ha aquestes urbanitzacions amb dèficits o sense recepcionar. A més, els propietaris dels habitatges i terrenys en aquestes zones no poden afrontar els costos que requereix recepcionar aquestes urbanitzacions. “Per tot plegat, demanem a la Generalitat que creï una línia d’ajuts als ens locals per poder finançar els costos d’aquestes actuacions i que tinguem tots els barris i urbanitzacions en un bon estat”, conclou Selva.
