Eduard de Ribot, advocat de l’associació SOS Costa Brava, ha intervingut al programa Supermatí de Ràdio Capital per tractar el tema de la urbanització en espais forestals.

P: Senyor de Ribot, quin marge li queda a l’ajuntament per poder maniobrar?

Resposta: L’ajuntament té un marge absolutament ample. En qualsevol moment poden adoptar un acord per estudiar la reforma del planejament, suspendre llicencies per estudiar els canvis de planejament i ho poden fer durant un any. Es tracta d’adoptar un acord de ple i de tenir la voluntat de preservar el paisatge. És només voluntat política, perquè estem convençuts que la voluntat social existeix.

P: Cada vegada que hi ha una polèmica d’aquestes, els ajuntaments responen que haurien de fer front a indemnitzacions molt elevades. Això és així? Hi ha algun precedent en el qual l’ajuntament s’hagi pogut eximir de pagar aquesta indemnització?

R: No és cert que existeixin indemnitzacions elevades. Aquesta és la resposta que sempre fan els ajuntaments per no actuar. En l’urbanisme, la indemnització es guanya de forma gradual. El dret a edificar no es guanya fins que s’han aprovat tots els instruments urbanístics i executat materialment l’obra urbanitzadora, s’han fet les sessions d’espais lliures i zones verdes i, tot això, s’ha fet  dins del termini que preveu el planejament.

P: Llavors, aquestes indemnitzacions que al·leguen els ajuntaments només són efectives quan s’ha tirat endavant tot aquest pla i s’ha acaba l’obra?

 R: Efectivament, el dret urbanístic es guanya gradualment. Si no has urbanitzat, no guanyes el dret a edificar. Si has aprovat ja els planejaments, l’únic dret que guanyes és que es tramiti la possibilitat d’urbanitzar, però l’única indemnització que guanyes és el cost d’aquests instruments de planejament que has tramitat.  Mai guanyes el benefici estimat fins que has acabat la urbanització i ho has fet dins de termini.

 P: Però si això és tan evident com explica, perquè hi ha unanimitat en tots els ajuntaments a l’hora de donar com a motiu aquestes possibles indemnitzacions?

R: No ho sabem. Nosaltres creiem que els ajuntaments haurien de representar l’interès general i haurien d’estar per la defensa i preservació del medi ambient. No sabem per què abans de començar el partit l’àrbitre ja està favor d’una de les parts, del constructor o promotor o propietari del sòl. Mai escolten al conjunt de la societat, a les entitats en defensa del territori, i això és una cosa inexplicable. Però és un discurs que sempre fem, cal voluntat política i és absolutament possible.

P: Des de SOS Costa Brava, com es plantegen lluitar contra fenòmens com aquest, com els assumptes relacionats amb Aiguafreda o amb la muntanya de Sant Sebastià, que hi ha sobre la taula d’aquesta plataforma?

R: El mecanisme més senzill que exigim des de la plataforma SOS Costa Brava és adoptar l’acord per estudiar la reforma del planejament i suspendre llicències. Els ajuntaments tenen una cosa que es diu la capacitat de modificar el planejament. Per tant, si qualsevol ajuntament de la Costa Brava vol canviar les coses i optar per la defensa dels espais forestals i evitar nous impactes paisatgístics ho té molt fàcil: suspèn llicències i adopta aquest acord per estudiar quin canvi de planejament hi ha. Nosaltres, el canvi de planejament l’apuntem molt fàcilment: desclassificació de sòl per ser protegits, però sòls forestals i en pendents superiors al 20%, perquè la llei d’urbanisme prohibeix urbanitzar aquest tipus de pendents. Només demanem a l’administració que compleixi la llei. Hi són a temps, són sòls urbanitzables que encara no s’han desenvolupat o sòls urbans que no estan encara executats, per tant, hi som a temps.

P: Si això s’arribés a produir, no pateixen per què no es pogués generar una bombolla encara més gran amb el preu de l’habitatge que sí que estigués disponible?

 R: Eduard de Ribot: En absolut, perquè hi ha centenars d’habitatges de parcel·les i terrenys en venda a la Costa Brava. El mercat d’oferta existent és molt important

P: La generalitat ha assegurat que han ajudat a reduir dràsticament la urbanització a la costa i s’han compromès a un canvi radical del model urbanístic. Quina confiança li dona sentir això?

R: Una confiança mínima. Sentir el responsable de la Generalitat dir que el problema del planejament urbanístic vigent de la Costa Brava ve del franquisme no ens dóna molta tranquil·litat. Han passat molts anys, les administracions tenen capacitat per canviar el territori i la veritat és que això no està succeint. Demanem que la Generalitat actuï en casos molt concrets. Si és cert el que diu la Generalitat, que es posi mans a l’obra de la defensa del territori i que canviï aquests planejaments.

 

Escolta aquí l’entrevista completa.