24.1 C
Pals
Dissabte, 26 setembre 2020

El camí del rap

L’experiència del raper, – o MC, com vulgueu- d’AtVersaris, Pau Llonch, que imparteix tallers de rap a instituts, biblioteques o centres cívics d’arreu del país, uns quants de l’Empordà, m’assembla interessantíssima, la qual cosa no té més valor que el fet que és la meva opinió. Llonch imparteix aquests tallers des de fa uns anys, tot i que ha estat aquest any que la iniciativa ha tingut un cert ressò als mitjans. Aquesta mena de tallers no els fa Llonch en exclusiva, també hi ha d’altres experiències, però aquesta és la que ha tingut més ressò i la que em crida més l’atenció per les temàtiques que es treballen.

Em sembla admirable el que fa i crec que és una experiència que marca un camí que caldria seguir i que als Estats Units sembla que ja està normalitzada. Llonch ha aconseguit amb el rap quelcom que el món de les arts escèniques mataria per aconseguir i en què hi té una assignatura pendent: cridar l’atenció dels adolescents sobre un llenguatge artístic i que s’hi enganxin. Heu vist gaire adolescents al teatre? El raper ha aconseguit implicar-los en una activitat que no oblidem que és eminentment pedagògica, en la qual són protagonistes, on poden expressar el que pensen i senten de manera natural perquè parlen d’allò que els és més proper, i en què treballen la sensibilització contra la intolerància en general, però sobretot contra el racisme, el feixisme i l’homofòbia.

El radi de llibertat és enorme, sense cap mena de cotilles formals. Els resultats són sempre interessants en tots els sentits i, fins i tot, hom es pot endur alguna sorpresa en el camp artístic. Es tracta de rimar, en el fons, de poesia, de mètrica, de manera que es treballen les competències lingüístiques, els alumnes milloren la capacitat d’expressió i amplien el seu vocabulari. Utilitzen figures literàries gairebé per intuïció, sense conèixer-ne ni tan sols els noms. A més, com que es tracta de treballar un contingut essencialment crític, això dóna peu al debat i la reflexió en un col·lectiu en què l’impuls està a l’ordre del dia. Un taller així, que a més és una eina d’inclusió de primer ordre, fa més per la causa que 30.000 programes de sensibilització institucionals. Si voleu comprovar com n’és d’efectiu, podeu mirar un vídeo que fa uns dies vam penjar a Ràdio Capital que mostra l’experiència a l’Institut de la Bisbal. Bravo MC Llonch.

Temps de lectura: 2 minuts

Més àudios