Adaptació de la novel·la del mateix títol de Ramsom Riggs, publicada al 2011 i de la qual el seu autor ja n’ha escrit dues seqüeles. Dirigeix Tim Burton que, després del parèntesis de Big Eyes, torna en els indrets que li són habituals i millor s’hi desenvolupa. Escriu Jane Goldman, guionista d’X-Men: Primera generación, per adaptar aquest relat, la premissa argumental del qual recorda poderosament a la dels mutants de la Marvel.
Jacob (Asa Butterfield ) és un adolescent que s’ha passat la vida escoltant les històries sobrenaturals del seu avi (Terence Stamp). Després de la seva mort, Jacob investiga el seu passat i acaba en un orfenat abandonat en una illa de Gales, moment en què viatja en el temps fins a 1940. Allí coneix a Miss Peregrine (Eva Green), la directora d’aquest centre per a nens amb habilitats especials que estan atrapats en un bucle temporal amenaçats per uns monstres.
Darrerament s’ha creat una corrent, entre les moltes que corren i que s’alimenten misteriosament per les xarxes socials, que fa temps que Tim Burton no fa una bona pel·lícula. Estic d’acord que no és el mateix Burton de la primera època, però l’actual ha fet bones pel·lícules, moltes d’elles per sobre la mitjana dels que ens arriba setmanalment. Big Eyes tenia molt poc del seu univers, però és pel·lícula interessant, Frankenweenie és una excel·lent adaptació del seu curt de 1982 a reivindicar i Sombras tenebrosas era una comèdia negra prou simpàtica. Ja no així Alicia en el país de las maravillas, que em sembla un excés i un despropòsit.
El hogar de Miss Peregrine para niños particulares, millora les seves pel·lícules d’imatge real dels últims sis anys No deixa de ser un conte gòtic, amb ingredients romàntics, que emociona i ens pot arribar a recordar a Big Fish per la seva condició de conte amb elements d’aventura. Els millors moments de la pel·lícula són aquells que deixa a l’espectador que posi de la seva part i treballi amb la imaginació. Pel contrari, quan es passa amb els efectes digitals, perd força.
El públic que busca la pel·lícula és eminentment familiar, i introdueix als més petits l’univers gòtic i de terror de Tim Burton. Quan el protagonista arriba a la llar de Miss Peregrine, més que els X-Men, el conjunt recorda a una versió de conte d’American Horror Story Freakshow. L’ús de les fotografies en blanc i negre i la peculiaritat dels personatges ens apunten directament a una època anterior a les que retrotrau en tots sentits. Entre els secundaris destaquen Allison Janney, Judi Dench i l’omnipresent Samuel L. Jackson, que fa el paper de… sempre.
El hogar de Miss Peregrine para niños particulares és una pel·lícula entretinguda per a tots els públics. Un conte amb elements de fantàstic i de terror que esdevé la pel·lícula de Tim Burton més reeixida de la dècada.
Jacob (Asa Butterfield ) és un adolescent que s’ha passat la vida escoltant les històries sobrenaturals del seu avi (Terence Stamp). Després de la seva mort, Jacob investiga el seu passat i acaba en un orfenat abandonat en una illa de Gales, moment en què viatja en el temps fins a 1940. Allí coneix a Miss Peregrine (Eva Green), la directora d’aquest centre per a nens amb habilitats especials que estan atrapats en un bucle temporal amenaçats per uns monstres.
Darrerament s’ha creat una corrent, entre les moltes que corren i que s’alimenten misteriosament per les xarxes socials, que fa temps que Tim Burton no fa una bona pel·lícula. Estic d’acord que no és el mateix Burton de la primera època, però l’actual ha fet bones pel·lícules, moltes d’elles per sobre la mitjana dels que ens arriba setmanalment. Big Eyes tenia molt poc del seu univers, però és pel·lícula interessant, Frankenweenie és una excel·lent adaptació del seu curt de 1982 a reivindicar i Sombras tenebrosas era una comèdia negra prou simpàtica. Ja no així Alicia en el país de las maravillas, que em sembla un excés i un despropòsit.
El hogar de Miss Peregrine para niños particulares, millora les seves pel·lícules d’imatge real dels últims sis anys No deixa de ser un conte gòtic, amb ingredients romàntics, que emociona i ens pot arribar a recordar a Big Fish per la seva condició de conte amb elements d’aventura. Els millors moments de la pel·lícula són aquells que deixa a l’espectador que posi de la seva part i treballi amb la imaginació. Pel contrari, quan es passa amb els efectes digitals, perd força.
El públic que busca la pel·lícula és eminentment familiar, i introdueix als més petits l’univers gòtic i de terror de Tim Burton. Quan el protagonista arriba a la llar de Miss Peregrine, més que els X-Men, el conjunt recorda a una versió de conte d’American Horror Story Freakshow. L’ús de les fotografies en blanc i negre i la peculiaritat dels personatges ens apunten directament a una època anterior a les que retrotrau en tots sentits. Entre els secundaris destaquen Allison Janney, Judi Dench i l’omnipresent Samuel L. Jackson, que fa el paper de… sempre.
El hogar de Miss Peregrine para niños particulares és una pel·lícula entretinguda per a tots els públics. Un conte amb elements de fantàstic i de terror que esdevé la pel·lícula de Tim Burton més reeixida de la dècada.
- Publicitat -
