A mi el febrer se’m fa llarg. És el mes més curt de l’any però no acaba mai, i ja tinc ganes que s’acosti el final, o almenys el dia 24, on veurem el genet Santi Serra a Sant Feliu de Guíxols fent cabrioles amb els cavalls davant del mar. Serà espectacular, al Racó de Garbí amb el bon fer del Santi Serra. A la una del migdia, amb entrada lliure, el dia 24 de febrer.
Però se’m fa llarg el mes de febrer perquè just el primer dia de març comença el carnaval i vaig comptant tots els dies que falten fins arribar-hi. A la Costa Brava i en general a l’Empordà en sabem, de carnaval.

Un carnaval on seguiré la tradició de disfressar-me i no sé si tiraré de barato o d’exquisit. Em puc guarnir-me de Donald Trump, total només em cal una perruca rossa, una corbata llarga vermella i quatre rajoles per anar aixecant murs. O també em puc disfressar de foraster, que vol dir de gent de fora del poble. Em puc disfressar d’advocat de l’Estat, de Rita la Cantaora, d’esbargínia, de fake news, de munyidor de vaques, de John Rambo, de Pipi Calzaslargas, o de populista tancant ports i fronteres, culpant els immigrants de tot.

Quan m’hagi decidit sí que em queda una cosa clara: em disfressaré a Sant Feliu de Guíxols i espero veure-us-hi tots a les dues rues, la de nit o la del dia, a tots els balls -que són fabulosos enguany- i a totes les xefles hagudes i per haver en aquest racó de món. Mireu el programa a guixols.cat i m’ho sabreu dir, de tanta cosa variada i festiva.

Algú va dir que el Carnaval és la festa major d’hivern. Veritat. Algú va dir que si et disfresses mostres una part de tu que inconscientment no ensenyes a diari: si és així ja és hora que surti de la foscor el combatent romàntic una mica troglodita que porto a dins.Que s’acabi ja el febrer i s’acosti la primavera, si us plau